dissabte, 5 de març del 2016
Una mica de comunisme no ens aniria malament
SISCU BAIGES
El circ Raluy, com d'altres circs, és una amalgama de nacionalitats. Dissabte passat, un dels seus empleats, búlgar, em comentava el record que tenia del passat comunista –socialista en deia ell- del seu país. Enyora que els treballadors eren tractats com persones, que tenien l'habitatge garantit i l'escola i la sanitat gratuïtes. Que si un treballador es lesionava o estava malalt no tornava a la feina fins que no es trobava en una condició perfecta. La part negativa d'aquella Bulgària era que no podies criticar el govern. Que era una dictadura, vaja!
Aquí tenim l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (l'ICAM), que tracta els treballadors malalts o amb lesions invalidants com si fossin presumptes delinqüents, més pendents de simular malalties o exagerar-ne els símptomes que de treballar per guanyar-se el sou que els correspondria. El tractament vexatori que pateixen alguns ciutadans que es visiten a l'ICAM i la sensació que tenen de ser tractats com a malfactors han provocat la creació d'una plataforma de perjudicats per les actuacions d'aquest centre, dependent de la conselleria de Salut.
Natividad López va acampar davant la seu de l'ICAM per denunciar que li denegaven injustament la invalidesa total. Li van fer creure que li resoldrien la reclamació perquè abandonés l'acampada i fa uns dies li va arribar l'alta mèdica. No només la van enredar sinó que aquest dimarts 16 de febrer haurà de comparèixer en un judici perquè l'ICAM l’acusa de desperfectes a la porta del recinte.
A Bulgària, durant el comunisme, els treballadors eren tractats com a persones però no podien criticar el govern.
A Catalunya, durant el capitalisme neoliberal, els treballadors són tractats com a robots, mig esclaus, als quals se'ls rebaixa el sou si estan massa dies malalts, però poden criticar el govern.
Li he comentat al meu nou amic búlgar que estaria bé un món on els treballadors siguin tractats com éssers humans i que, a més, puguin expressar-se amb llibertat.
Als seus 53 anys, m'ha dit que no creu que l'arribi a veure.
El circ Raluy, com d'altres circs, és una amalgama de nacionalitats. Dissabte passat, un dels seus empleats, búlgar, em comentava el record que tenia del passat comunista –socialista en deia ell- del seu país. Enyora que els treballadors eren tractats com persones, que tenien l'habitatge garantit i l'escola i la sanitat gratuïtes. Que si un treballador es lesionava o estava malalt no tornava a la feina fins que no es trobava en una condició perfecta. La part negativa d'aquella Bulgària era que no podies criticar el govern. Que era una dictadura, vaja!
Aquí tenim l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (l'ICAM), que tracta els treballadors malalts o amb lesions invalidants com si fossin presumptes delinqüents, més pendents de simular malalties o exagerar-ne els símptomes que de treballar per guanyar-se el sou que els correspondria. El tractament vexatori que pateixen alguns ciutadans que es visiten a l'ICAM i la sensació que tenen de ser tractats com a malfactors han provocat la creació d'una plataforma de perjudicats per les actuacions d'aquest centre, dependent de la conselleria de Salut.
Natividad López va acampar davant la seu de l'ICAM per denunciar que li denegaven injustament la invalidesa total. Li van fer creure que li resoldrien la reclamació perquè abandonés l'acampada i fa uns dies li va arribar l'alta mèdica. No només la van enredar sinó que aquest dimarts 16 de febrer haurà de comparèixer en un judici perquè l'ICAM l’acusa de desperfectes a la porta del recinte.
A Bulgària, durant el comunisme, els treballadors eren tractats com a persones però no podien criticar el govern.
A Catalunya, durant el capitalisme neoliberal, els treballadors són tractats com a robots, mig esclaus, als quals se'ls rebaixa el sou si estan massa dies malalts, però poden criticar el govern.
Li he comentat al meu nou amic búlgar que estaria bé un món on els treballadors siguin tractats com éssers humans i que, a més, puguin expressar-se amb llibertat.
Als seus 53 anys, m'ha dit que no creu que l'arribi a veure.
divendres, 4 de març del 2016
LA GRAN COALICIÓ? NO, GRÀCIES!
 |
| De Roto al diari el País. |
Siguem sensats... A qui interessa la gran coalició que formarien PP, PSOE i segurament també C’s? A les empreses de l’Ibex 35, així com a la resta de les grans empreses y també classes benestants (per no dir classes dominants)
Amb la gran coalició al govern, la situació actual pràcticament no patiria canvis. Tot seguiria més o menys coma ara: retallades en sanitat, en educació, en cultura, en ciència, en prestacions de tot tipus (dependència, atur...), etc., etc.
Després de l’experiència que hem tingut durant 4 anys de govern del PP, és evident que el que cal és un canvi i prou radical. No pot ser una simple operació de maquillatge, el nou govern ha de restablir a la ciutadania tot allò que entre la Troika i el PP li han robat. Pedro Sánchez vol restablir la salut universal... Però no és suficient... No fa gaires dies amb els meus companys parlàvem dels medicaments que han tret de la llista que estan finançats pel sistema de salut pública. Xarops com el Dalsy que es dona als infants quan tenen febre, ha deixat d’estar subvencionat i per tant l’has de pagar en la seva totalitat. El pes de les farmacèutiques és molt gran i potser ja va sent hora de que algú els hi pari els peus.
El PP ha significat el frau més gran que ha patit la democràcia del nostre país; de fet s’han perdut drets de tot tipus (civils i laborals) O és que no teniu present la llei mordassa?
Però si en política el PP ha incomplert totes les seves promeses electorals, ha estat el tema de la corrupció el que ha provocat que una gran part dels seus votants els hi hagin perdut la confiança. Només dos partits polítics han estat imputats (ara investigats) per la Justícia. Un és el PP i l’altre Convergència.
Què vol dir això? Que la Justícia ha constatat que els casos de corrupció que afecten a alguns dels seus càrrecs, també afecten a tots dos partits que s’han vist beneficiats per les operacions fraudulentes que s’han comés. O dit d’una manera molt més planera: què s’han finançat irregularment.
Entenc que una part dels seus votats, plogui, nevi o faci vent els continuaran votant. El que no entenc és com els ciutadans que van saltant de partit en partit segons creuen convenient, mantinguin el vot després de veure (i viure) el que ha estat passant en els darrers temps, encara que hi ha casos que es remunten a més d’una dècada.
Un partit tacat per la corrupció generalitzada hauria, per llei, d’estar inhabilitat per a governar un país (o una comunitat autònoma) Canviar el nom i el líder només són operacions de maquillatge que no arriben ni de lluny al fons de la qüestió.
Demà, segurament, Pedro Sánchez no serà investit. Rajoy ja ha anunciat que a partir de la setmana que ve li vol parlar per a mirar d’arribar a un pacte. Però com és pot pactar amb la merda? (Perdoneu-me l’expressió, però és el que ara mateix envolta al PP)
Si el PSOE i el PP formalitzen un pacte de govern, implícitament i sempre des del meu punt de vista, serà com si els socialistes perdonessin al PP tot el passat. I un fet així seria inadmissible! I a sobre (evidentment!) Rajoy voldrà la presidència del govern... Ni que al final la cedissin a Pedro Sánchez... No gràcies!!
El PSOE hauria d’intentar per tots els mitjans un pacte amb els partits de l’esquerra parlamentària i si és possible, atraure a la seva òrbita a d’altres partits (com més millor) Una mena de pacte anti-PP per a trencar amb l’anterior etapa.
Hi ha qui opina que si Sánchez hauria de fer un pas al costat... Per què? En tot cas això ho ha de decidir el seu partit, no els altres. Sánchez mai ha tingut responsabilitats de govern i per tant no se’l pot relacionar en cap tema de corrupció dels que han afectat al seu partit, el més greu, sense cap mena de dubte, el dels ERE’s a Andalusia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)