diumenge, 11 de desembre del 2016
Corrupció: suma i segueix
JOAN J. QUERALT
Catedràtic de Dret Penal de la UB.
Les mesures legals no solen aplicar-se perquè els tribunals de cuentas o estan desconnectats o pateixen torticoli crònica
Vostè ha de ser operat del cor. Esperarà que ho faci un especialista de primer ordre, com els que tenim, unes excel·lents instal·lacions, com les que tenim, una atenció adequada, com la que tenim, tot plegat a càrrec dels seus impostos i quotes, com els que religiosament paga.
Doncs bé, res d’això tindrà lloc, llevat en el que fa referència al personal que sí que serà de primera. Els quiròfans pràcticament no s’han renovat des de la guerra, el material és tot reutilitzat i les caducitats dilatades fins a la inversemblança. Això sí: la propaganda oficial proclamarà que les petites fallades són simples casos aïllats i que l’atenció és l’enveja del món. El que surti bé, només perquè s’ho proposen els facultatius, a sobre mal pagats, poc reconeguts i sempre criticats, entra en la categoria de miracle
Amb una plantilla judicial que és la meitat de la mitjana europea, falta de mitjans i ni una dimissió en el partit del Govern, que algú sigui condemnat és un miracle
Canviï atenció sanitària d’alta qualitat per combat contra la corrupció. Les mesures legals de prevenció, que n’hi ha, no solen ser aplicades, ja que els òrgans de control i supervisió de despeses o tribunals de comptes o estan desconnectats o estan afestats de torticoli crònica.
LA CONDEMNA, UN MIRACLE
Amb una plantilla judicial (jutges, fiscals, policies i inspectors d’Hisenda) que és la meitat de la mitjana europea, amb una absència clamorosa de mitjans (personals i materials), quan el partit del Govern està imputat en la trama de corrupció més gran ocorreguda a Espanya i no hi ha hagut ni una sola dimissió, quan tot això passa, que algú resulti condemnat és tot un miracle. És un autèntic Lurdes penal. I no serà per falta de dedicació, fins a l’extenuació, de jutges, fiscals, policies, inspectors d’hisenda i altres col·laboradors, sense oblidar els funcionaris bàsics que serveixen l’Administració de Justícia.
PALS A LES RODES
Quan això passa, que una condemna adquireixi carta de naturalesa de miracle, no és perquè sí: aquest abandonament és fruit d’una conscienciosa política institucional d’empara a la corrupció sistèmica, com un crim organitzat de la màxima gravetat, que té com a seqüència garantir la impunitat als infractors (corruptes i corruptors) i així, retroalimentant-se, seguir amb l’extorsió que suposa la corrupció incubada en les institucions estatals.
La propaganda oficial dirà que la lluita contra la corrupció és infatigable. Dues mostres del contrari. Des de desembre del 2011, quan el PP va recuperar el poder, no s’ha creat ni un sol òrgan judicial a Espanya; això sí, s’ha procurat laminar l’acció judicial de jutges i fiscals capaços i només obedients a la llei; tenim d’exemple el torpedinament de les instruccions de les branques de Gürtel, que de moment només té condemnat un jutge d’instrucció.
Una altra mostra: de nou la propaganda oficial recorre de manera impròpia i esbiaixada a la vulneració dels drets fonamentals dels corruptes (la presumpció d’innocència, l’honor...) per posar pals a les rodes, o bé censurar obertament el dret a la informació veraç. Miracle, doncs. I tendència a la perpetuació de la impunitat, també. Invertir la tendència és fàcil, si de debò es vol.
NOU ACCIDENT A AMPOSTA
Cap des dos
cotxes que surten a la foto ha estat el causant de l’accident.
M’ha
explicat la mare del propietari del cotxe del darrere que el cotxe que ha provocat l'accident circulava
pel carrer Amèrica conduit per un individu d’ètnia gitana, ha girat en arribar
a l’avinguda de Catalunya a 120 Km/h topant pel darrere del primer vehicle que
ha trobat i, aquest ha arrastrat al segons fins desplaçar-lo i envair parcialment el pas de vianants. Sembla ser que el pes del primer vehicle és d’uns
2.400 Kg i el del segon d’uns 1.500. Imagineu-vos l’impacte per a desplaçar
tots dos!
Al primer cotxe li ha arrancat el para-xocs del darrere.
Segons la policia
local el causant de l’accident està a urgències de l’Hospital Comarcal amb una
contusió a les costelles, mentre que l’acompanyant (la seva
parella) es troba ingressada a la Residència de Tortosa.
dissabte, 10 de desembre del 2016
7 DÍAS POR LA PROVINCIA DE CÁDIZ
SÉPTIMA ETAPA: TARIFA Y GIBRALTAR
De entrada, aparcar en Tarifa ya fue toda una aventura y eso que estábamos a finales de octubre. No quiero imaginar lo que debe de ser durante los meses de julio y agosto.
Una vez conseguimos aparcar (en zona azul, por supuesto), justo debajo del castillo de Santa Catalina, junto a los búnkeres, nos dirigimos hacia el Sur… Lo más al Sur que se puede estar de la península Ibérica. Tanto es así que recibí un mensaje al móvil de una empresa de telefonía marroquí dándome la bienvenida a Marruecos.
Había bastante niebla y apenas se veía el antiguo castilla de la Isla de Las Palomeras o Tarifa, al final de un pequeño ismo artificial que la une a la tierra firme. A la derecha unos surfistas desafiaban a las olas. El surf, con sus variedades como el kitesurf, seguramente es el mayor aliciente de Tarifa y el que atrae más cantidad de turistas a lo largo del año.
Después nos dirigimos en sentido contrario pasando por delante del puerto hasta llegar al castillo de Guzmán el Bueno, lo que me hizo recordar la leyenda que nos explicaban cuando íbamos a la escuela (*). Delante del castillo la figura de Sancho IV el Bravo, conquistador de la ciudad. Subimos a la plaza donde se ubica la sede del Ayuntamiento, para volver a bajar y buscar un restaurante para comer.
Al final de las escaleras, en la calle Guzmán el Bueno, hay varios restaurantes y bares de tapas donde poder comer, pero nos fuimos un poco más allá, hasta el final de la calle San Donato, junto a una vieja fuente, buscando un lugar más apartado donde la perra pudiera estar más tranquila. Finalmente probamos las tortillitas de camarones de las que tanto nos habían hablado, además de otras excelentes tapas como las albóndigas de atún.
Después de comer proseguimos nuestra visita por el casco antiguo pasando por delante de la iglesia de S. Mateo, continuando hasta la puerta del Retiro, junto a la muralla, donde hay una estatua a la memoria del general Francisco de Copons. Bordeamos la muralla para volver a entrar al casco antiguo por la puerta de Jerez, en la avenida de Andalucía, uno de los pocos restos existentes de la antigua medina árabe y que fue ampliada tras la conquista cristiana.
Camino del coche, y después de pasar junto al mercado de abastos, llegamos al paseo de la Alameda donde hay una estatua de Guzmán el Bueno.
Habíamos decidido acabar de pasar la tarde en Gibraltar y hacia allí nos dirijamos, aunque el día amenazaba lluvia. Circulamos por un tramo de la N-340, una carretera que nos resulta muy familiar, ya que cruza las comarcas de donde soy natural.
Aparcamos en La Línea de la Concepción no demasiado lejos del peñón y nos dirigimos andando hacia Gibraltar que es la mejor manera de no perderse detalle del lugar que se visita. Justo delante teníamos el peñón de Gibraltar, del que tantas veces había oído hablar.
Cada vez llovía con más insistencia, así que resguardándonos de la lluvia todo lo que podíamos, aceleramos el ritmo de la marcha. Además, como estaba nublado, daba la sensación de que la noche estaba a punto de caer.
Cuando volvimos a cruzar el aeropuerto mi mujer se fijo que en un rincón, medio escondido había un avión. Sin entender mucho de aeronáutica lo identifiqué como un Harrier, los de despegue vertical.
LA ANÉCDOTA:
Leímos que en Gibraltar se podía pagar con euros, pero si te tenían que devolver cambio lo hacían en libras esterlinas o fracción. Así que decidimos que nos íbamos a gastar nada. Al final fueron 2€ para ir al baño.
(*) Según la leyenda, Guzmán el Bueno lanzó una daga desde su castillo para que mataran con ella a su propio hijo preso de sus sitiadores antes que sucumbir a su chantaje.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)