dijous, 29 de juny del 2017
¿Perillosa marxa cap a un comitè revolucionari?
Periodista
Fins i tot els lletrats del Parlament qüestionen la reforma del reglament plantejada pel Govern
Part de Catalunya viu des de fa temps en un clima d’excitació en què progressivament va imperant la confusió. Així es va poder dir que amb el 47,8% dels vots en les eleccions plebiscitàries de l’any 2015 hi havia un mandat democràtic per a la independència. ¿És que no sabem comptar? El 47,8% va ser un bon resultat (que a Madrid no van saber llegir), però no el 50,01% que dona la majoria en un plebiscit.
A més a més, la legalitat catalana establerta a l’Estatut votat pels catalans –no ja la llei espanyola– estableix clarament que per a una reforma de l’Estatut es necessiten les dues terceres parts dels diputats. I qualsevol persona raonable estarà d’acord que proclamar la independència és un fet més transcendent que canviar l’Estatut. ¿Qui pot el mínim, reformar l’Estatut –els 62 diputats de JxSí més els 10 de la CUP– pot el màxim, proclamar la independència?
I la cosa va a pitjor perquè el Govern sembla anhelar transformar-se en un esvalotat comitè revolucionari. Fins al punt que Joan Coscubiela, exsecretari general de CCOO i el portaveu del grup parlamentari més a l’esquerra (excepte la CUP) en un tuit –l’estil Trump fa furor– posava ahir el dit a la llaga: «El concepte de democràcia d’alguns és el d’un Govern sense oposició, amb mitjans de comunicació afins i un Parlament sense funcions».
Doncs sí. Només així s’entén que el Govern català hagi anunciat de forma confusa un gran acte per al 4 de juliol (curiosament, el dia de la independència americana) per donar els detalls del referèndum. I que rèpliques de l’acte arribarien a més de cent poblacions catalanes. Està bé que el Govern vulgui connectar amb el poble, però abans el referèndum hauria d’haver sigut aprovat, en deguda forma, pel Parlament. Quan aquesta aprovació no existeix i es recorre a la mobilització popular, estem més a prop d’un comitè revolucionari que d’un Govern democràtic. Lenin també tenia pressa i volia cremar etapes.
Drets democràtics
I ho perpetra un Govern que diu que encarna els drets democràtics i tres dels consellers del qual –el de Justícia, el d’Interior i la d’Ensenyament– aplaudien dijous des de la presidència la concessió del premi especial del bufet de Roca Junyent a Javier Solana, l’exministre socialista i exsecretari general de l’OTAN, que al Col·legi d’Advocats deia que Catalunya, a l’IQS de la qual va treballar el seu pare quan va tornar de l’exili i no va poder ensenyar a Madrid, era un país que creia en el Dret.
I no és només Coscubiela. És que fins i tot els lletrats del Parlament han fet públic un informe en què afirmen que la reforma del reglament que prepara JxSí, per aprovar en lectura única i per la via d’urgència la llei de desconnexió –potser en ple agost–, pot violar els drets de l’oposició.
Estic segur que al Govern hi ha persones de neta trajectòria democràtica que no permetran que l’Executiu català es transmuti en un comitè revolucionari. D’aquells que comencen plens de teòrica bona fe i acaben... com acaben.
dimecres, 28 de juny del 2017
AMB LA MATEIXA PEDRA
Diuen que el ser humà és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra...
D’exemples d’ensopegades ne tenim constantment, la darrera ensopegada i que a sobre és col·lectiva, és la nova bombolla immobiliària que s’està creant. Perquè, efectivament, tot indica que se’n està creant una altra.
Com tots sabeu, la bombolla immobiliària va ser el principal motiu de la crisi econòmica que va començar l’any 2008 i de la que encara estem patint les conseqüències: Govern del PP, rescat i desaparició d’entitats financeres, retallades de drets laborals i socials, etc.
El titular de diumenge del Periódico és força eloqüent en aquest sentit: La bombolla immobiliària torna a la costa espanyola. Segons el diari, 1 de cada 4 immobles venuts ho són a ciutadans estrangers. No tinc clar si un 25% de vendes de xalets, apartaments, etc. a estrangers són suficient motiu com per a crear-se una nova bombolla...
I deu de ser cert, perquè de repent hi ha una immobiliària interessada per la casa de mons pares de la Galera. Farà uns 15 dies, un corredor de Masdenverge (d’aquells de tota la vida) els hi va preguntar si encara tenien la casa del poble. Tot i que s’han posat diverses vegades en contacte amb mi (ells no hi poden anar), la incompatibilitat d’horaris han fet impossible que, e moment, l’hagin anat a veure.
-Hi ha molta gent de Barcelona interessada en comprar cases per aquí... Darrerament a Masdenverge n’hem venut 3...
 |
| Amposta, entre els carrers Xile, Murillo i Velázquez. No hi viu ningú. |
Està clar que durant els anys de la bombolla immobiliària aquest país va créixer per sobre de les seves possibilitats... Però les conseqüències posteriors van superar amb escreix els beneficis dels anys anteriors, amb l’agreujant que durant aquells anys només uns pocs fan fer molts diners (en canvi d’altres es van arruïnar) i la crisi posterior va afectar a pràcticament tothom, fins i tot els que no havíem tingut res a veure amb el sector de la construcció.
Trobo que encara estem a temps de posar-li remei. Si fa anys els governs van fer ulls grossos al que es veia venir, ara s’haurien d’activar tots els mecanismes per a evitar un altre disbarat com el que es va viure.
Una segona crisi sense haver superat encara l’anterior no l’aguantaria ningú. Onegés con Càritas, de tant en tant recorda que la població de pobres va en augment i fins i tot estan vorejant el que es coneix com exclusió i marginalitat social.
Si els governs (el de Catalunya, però sobre tot el d’Espanya) permeten una segona bombolla immobiliària serà d’una irresponsabilitat total i, evidentment, la societat, però sobre tot els votants (n’hi ha qui no van a votar i després se queixen) els hi haurien de demanar responsabilitats fins on calgui... De totes maneres la responsabilitat més gran és el vot.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)