Sempre recordaré les llargues migdiades a la
cafeteria de l’Hotel Berenguer abans de tornar a classe a l’Acadèmia Cots, al
de D. Ramon.
Tot just en acabar de dinar al restaurant que
hi havia a l’antic garatge de la HIFE abans de ser reformat (on ara està l’agència
de viatges), només ens calia travessar el carrer Cristòfol Despuig i ja estàvem
al nostre destí.
Era un local ampli, d’amplis espais i amplis sofàs.
Molt còmode per a seure tranquil·lament mentre preníem alguna cosa i la fèiem
petar. Quasi mai estàvem sols. Sempre venia algú que sabia que ens trobaria
allí. De vegades podíem arribar a ser un grup nombrós i heterogeni.
Com és normal els cambrers ens coneixien i ens
tractaven molt amb molta correcció i confiança, tot i que alguna vegada ens van
tirar fora com aquell dia que entonarem l’Asturias
patria querida a dos veus... Però aquest detall no deixa de ser anecdòtic.
La nostra beguda favorita era el te amb anís.
Tan bona arribava a ser la relació amb alguns dels cambrers que una vegada ens
van posar dos sobres de te amb doble d’anís al mateix preu... Però, tot s’ha de
dir, va ser a canvi d’alguna cosa: deixar-li veure al cambrer una revista porno.
Una vegada, quan ja estàvem acabant-nos el te,
ens vam adonar que dintre d’una de les tasses hi havia alguna cosa. No era un
pinyol de llimona. Ni mig... Per molt que miràvem no acabaven d’encertar que
era.
De sobte, un de tots va exclamar:
-És un
O.S.N.I.!
-Un
O.S.N.I.? -vam preguntar la resta-.
-Sí, un
O.S.N.I.! Un Objecte
Submergit No Identificat.
