Sense contrastar-la, la vaig publicar al meu
bloc La Via Augusta. No vaig ser l’únic en divulgar-la, ja que personatges tan
coneguts com l’escriptora Lucia Echeverria també ho van fer.
L’entrada que reproduïa la notícia va ser la
més visitada al blog amb més de 90.000 visites, la qual cosa demostrava
l’interès que va tindre entre els internautes. Finalment, quan ja vaig tenir
clar que aquella notícia era falsa la vaig esborrar.
Ara, després de més de deu anys ens hem
assabentat que, efectivament Cristobal Montoro va crear una empresa amb la raó
social d’Equipo Económico (anteriorment Montoro i Asociados Asesores) i que,
segons sembla, es dedicava a afavorir empreses importants sobretot dels sectors
gasístics i del joc per tal que paguessin menys impostos maquinant per a
canviar les lleis espanyoles que els podien afectar.
A l'AEAT d'aquella època alguna cosa feia
pudor. Sense anar més lluny, jo que fins al 4 d’agost de 2018 escrivia cada
dia, vaig fer diverses entrades al meu blog opinant sobre les situacions que
transcendien a l’opinió pública vinculades directament o indirectament amb
Cristobal Montoro. Anem a pams.
Sabem el que va fer Cristóbal Montoro durant
les seves dues etapes al Ministeri d’Hisenda com ara abaixar les prestacions
per desocupació, abaixar els sou dels funcionaris, ja fossin estatals, locals o
autonòmics, congelar les pensions, apujar l’IVA, fer pagar pels medicaments amb
aquella fórmula que va passar a anomenar-se ‘copagament’, fer una amnistia
fiscal per als grans defraudadors, etc., etc. Cap d’elles afavorien a la classe
popular. I a sobre amenaçava periodistes de la premsa més influent del país per
publicar tots els enrenous que estava muntant. Així periodistes com Carlos
Alsina d'Onda Cero o Javier Chicote del diari ABC. Ara, quan s’ha destapat tot
l’enrenou gràcies a un jutge de Tarragona i les investigacions dels Mossos
d’Esquadra, ho han acabat denunciant... A bona hora!
Tornem al meu blog. El 28 de novembre de 2013,
amb el títol de ‘Marejada a la cúpula de l’AEAT’ explicava que a Madrid havien
destituït a una inspectora de la Delegació Central de Grans Contribuents per no
acceptar un recurs de l’empresa CEMEX (Cementos de México) a la que havien
multat després d’una inspecció tributària en més de 400 milions d’euros.
Aquella destitució va provocar la dimissió del seu cap, així com una sèrie de
dimissions en cadena dintre de la unitat que, finalment es va poder aturar.
Quedeu-vos en aquesta frase que vaig deixar en
aquell moment: Quina conclusió hi traiem? Què una vegada més els poderosos
reben un tracte preferent de les administracions, mentre que els humils, la
gent corrent, davant d’una inspecció, hauran d’acabar pagant, ja que les
possibilitats que tenen d’eludir l’obligació són escasses.
Pocs dies
després, el 7 de desembre, amb el títol de ‘Montoro i els fantasmes’ comentava:
Montoro
justifica les destitucions d’alts càrrecs de l’Agència Tributària dient que hi ha molts socialistes. I també: Avui mateix he llegit al diari
digital Público que
Montoro, una vegada acabada la purga interna, garanteix la
imparcialitat de l’ens autònom.
Dubto molt que amb el PP, l’Agència Estatal d’Administració Tributària pugui
ser independent. De fet, el director general de l’època era Santiago
Menéndez, també investigat en el cas
Montoro.
Si us pregunteu que volen dir les sigles SPD
darrere de la raó social Montoro, volen dir Societat per a Delinquir.
Què era el que van fer Montoro i la seva camarilla durant molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada