LA VIA AUGUSTA

dimarts, 18 de gener del 2022

LA LLUM I GENTO

Entre el 4 d’octubre de 1976 i el 14 d’octubre de 1977 vaig treballa a Castelló. L’empresa BRYCSA, amb domicili social a Barcelona estava construint l’internat que forma part del complex educacional de la Penyeta Roja, propietat de la Diputació de Tarragona. Com que estàvem a més de 100 Km de casa, ens allotjàvem a la pensió Zaragoza del carrer del mateix nom, molt a prop de la Farola i, per tant, del parc Ribalta. La pensió era propietat de la família Antolí i més concretament a Antonio Antolí, exjugador de futbol del CD Castelló i també del CD Tortosa. La seva posició al camp era la d’extrem esquerre. Antonio, Toni per als amics, era qui servia les taules. A part de servicial era ràpid, molt ràpid... Tan ràpid que ell mateix acostumava a dir: Més ràpids que jo només estan la llum i Gento. Però no recordo que mai hagués dit per quin ordre... Gento, el ràpid extrem esquerra del Reial Madrid ens acaba de deixar. D.E.P.

UN COP D'ULL A CATALUNYA. Lleida 23

dilluns, 17 de gener del 2022

TROBALLA DE SÍMBOLS

Durant el nostre últim viatge per les comarques de la Conca de Barberà i l’Alt Camp ens trobàvem visitant el celler de Nulles que com la majoria dels cellers de Catalunya construïts durant l’època de la Mancomunitat és obra de l’arquitecte César Martinell. D’estil noucentista és molt similar al del Pinell de Bari, tot i que aquest últim té tres naus mentre que el de Nulles només en té dues. Al costat mateix del celler hi ha un camí amb un cartell indicant l’indret de Casafort, emmarcat dintre de la ruta del Císter de la qual, els centres més emblemàtics son els reials monestirs de Poblet a la comarca de la Conca de Barberà, el Santes Creus a la de l’Alt Camps i el Vallbona de les Monges a la lleidatana de l’Urgell, a tocar de la província de Tarragona. Casafort és un grup de cases situat a uns 400 metres de Nulles, població a la que pertany. En arribar l’existència de 4 o 5 cotxes aparcats ens va donar a entendre que el llogaret no estava tant abandonat com semblava a primera vista. De fet hi viu permanentment una família originària de Valls i també hi ha un restaurant, diverses cases de segona residència i d’altres destinades al turisme rural . Ràpidament em vaig fixà en un blasó que hi ha sobre la primera portalada. El vaig fotografiar desconeixent absolutament el seu significat. Més tard, en informar-me sobre el lloc em vaig assabentar que el blasó pertanyia (oh sorpresa!) a la Inquisició. Tal com figura gravat l’escut data de 1767 i té una creu, una espasa, una branca d’olivera i una inscripció en llatí que significa: el Senyor promou la teva causa i la jutja. La pregunta que et ve ràpidament al cap és: Com ha perdurat durant tant de temps un escut d’aquestes característiques? Però aquest no seria l’única troballa sorprenent que veuríem durant el viatge. Ja de tornada a casa ens vam aturar a dinar a Torredembarra a la comarca del Tarragonès i de passada fer una mica de turisme per la població. Només feia uns minuts que havíem aparcat el cotxe quan vam veure un gran edifici. Sense cap mena de dubte un dels més singulars que té la vila marinera. Es tractava de les antigues escoles Roig (1892) dites així en honor al seu impulsor i mecenes l’indià Antoni Roig i Copons. D’estil eclèctic van ser el col•legi públic fins 1996 quan es van construir les noves escoles. Al costat de la porta d’entrada hi ha un panell informatiu on s’explica les característiques i la història de l’edifici. Del que allí posa el que més em va cridar l’atenció és l’existència de diversa simbologia maçònica degut a la ideologia de l’Antoni Roig. On més s’aprecia aquesta simbologia és a la part superior del frontó de la façana principal amb el compàs característic i d’altres elements com ara uns llibres i un globus terraqüi. Tal com passa amb el blasó de Casafort, aquí, els símbols maçònics també ha perdurat en el temps ja que, cal recordar-ho, el dictador Franco era un enemic acèrrim dels maçons.