Derrota (a mitges) de l'independentisme

JOAN TAPIA

Periodista

La llista de Junts pel Sí proclama -per definició- que aquestes eleccions autonòmiques (les onzenes d'un país en què diuen que no deixen votar) són plebiscitàries. Si fos així, la independència hauria fracassat perquè les candidatures sobiranistes (Junts pel Sí i la CUP) només obtindrien el 44,8% dels vots segons l'enquesta d'EL PERIÓDICO de diumenge i el 46,1% segons la d'El Mundo d'ahir.

Però no són plebiscitàries. ¿Què passa llavors? Que d'alguna manera l'empat -o sigui, la profunda divisió de la societat catalana- continua i pot ser que el 28-S l'escenari segueixi confús. La llista Junts pel Sí experimenta un fort retrocés. No dic un fracàs per no ser acusat de parcialitat, però ara tenen junts 71 escons i cauen a 60 o 62. Recordem que el 2012 Mas, que llavors tenia 62 diputats, va dissoldre el Parlament perquè deia que era insuficient i necessitava una «majoria excepcional». Ara, juntes, CDC, ERC, l'ANC i la Bíblia en vers tindrien el mateix que Mas aleshores.

Però sumant-hi la CUP, que puja, aconseguirien un mínim de 67 diputats i un màxim de 70, i per tant poden arribar a la majoria absoluta de 68. Si en treuen 67 -ho ha dit Artur Mas- el procés està mort, però si en treuen 70 tampoc serà un triomf perquè implicaria un descens de quatre diputats. Una victòria pírrica no permet cantar victòria i menys si han perdut en vots i a més s'enfronten a un Estat que (el presideixi el PP o el PSOE) no vol la independència i a una Europa -ho han manifestat Merkel, Cameron i... Jordi Sànchez- com a mínim molt reticent.

I hi ha més coses. ¿La CUP votaria la presidència d'Artur Mas? ¿Què farien els diputats de CDC si s'intentés una operació amb Raül Romeva com aquest últim ha insinuat alguna vegada? ¿Quin programa de govern, tret d'un pronunciament a l'estil Companys, es podria pactar entre els liberals de CDC (algun n'hi deu quedar) i els paleomarxistes de la CUP?

No, la independència no té vent favorable. El 49,9% (contra el 47,6%) diu sentir-se no independentista. I si passem dels sentiments a la política, el 43,9% prefereix un pacte que doni més autogovern davant el 38,6% que exigeix la independència i un 13,4% que desitja que el procés s'estavelli. I si anem a les previsions, el 39,3% opina que tot s'acabarà en un acord que doni més autogovern a Catalunya, el 22,5% pensa que el procés es liquidarà i només el 21,8% (una mica més de la cinquena part dels ciutadans) creu que veurà la independència.

Els independentistes no triomfen però tampoc s'enfonsen clarament. I fins i tot poden tornar a formar govern (amb la CUP)… per no governar. La raó és que el PP està tancat en banda i el PSOE, que ofereix més autogovern, no és qui mana a Espanya. En realitat l'independentisme només podrà inflexionar (no exactament perdre) quan el PSOE i el PP junts (en un país normal seria factible) esbossin una proposta assenyada sobre la incardinació de Catalunya a Espanya.

Mentrestant, l'independentisme no triomfarà però obstaculitzarà la normalitat institucional. És el que va passar ahir a Barcelona, ciutat que va dir no a adherir-se a l'Associació de Municipis per la Independència. Però només per l'abstenció dels 11 regidors d'Ada Colau. Més per falta de majoria consistent que no pas per convicció.

I és que a Catalunya hi ha molta gent -PSC, Unió, ICV, Podem- que no vol la separació però que rebutja també l'immobilisme. Desbloquejar aquest impàs exigeix una potent tercera via que no pot venir ja només des de Catalunya sinó que necessita la complicitat activa (i la iniciativa) d'un nou Govern d'Espanya.