dimarts, 15 de setembre del 2015

Visca Colau

XAVIER SARDÀ
Periodista

Aquest comentari no tindria gaire sentit si no naixés de la disconformitat. Dono d'entrada el meu ¡ bravo a Colau¡ com a recepta compensatòria al dur tractament a què l'han sotmès els doctors del procés. Sí, Ada Colau ha tingut la sang freda de trencar el discurs convencional. No només es va atrevir a dir que no aniria a la manifestació de la Diada sinó que a més Barcelona no s'ha adscrit -for the moment- a l'Associació de Municipis per la Independència. És a dir, que Colau s'ha saltat la medicació oficial d'Artur Mas-TV-3-ANC i adeptes.
Quan algú -en aquest cas l'alcaldessa- manifesta un desordre moral tan gran se li aplica la mortificació salvífica per veure si, pertinentment avergonyida, torna a entrar al corral. Durant una setmana el xarop de bastó del periodisme d'estat ha sigut avinagrat i groller.
Un altre esgarriat és Lluís Rabell, que també va tenir la gosadia de manifestar que no aniria a la Diada meridianenca. Ciutadans i el PP ja se sap que són indòmits, però no es tolera que gent progressistaes desviï del cànon ni de la germandat, sota pena de capirot.

Tontos útils

L'equip mèdic del procésestà convençut que el no independentisme és curable. Una cosa és que es neixi amb aquesta desviació, i una altra no fer res per corregir un impuls tan inadequat. Són conegudes les teràpies d'aversió, la psicoanàlisi i l'oració. A Catalunya la terapèutica es complementa a més amb un intel·ligent greuge de la premsa patriòtica i un notabilíssim menyspreu per part de la televisió pública, que per a això serveix (Borrell-Llorach). Per cert, fa temps que a un servidor no li truquen. ¿Ja no necessiten tontos útils? ¿Ja ni dissimulen?
El que se'ls demana als indòcils Colau Rabell és que siguin tan antisistema com vulguin però indepes. A Mas li importa un rave que critiquin la seva política social o les seves retallades. Tant li fa perquè això va ser abans de la conversió i els seus ni se'n recorden. Que fiscalitzin el que vulguin però que siguin patriotes o ho facin veure. Mas no els vol tan narcotitzats com als sindicats catalans, que ja només serveixen d'adorn a les grans firmes. Mas entén que són rastaflautats i antidesnonaments però no els costaria res posar-se alguna samarreteta amb l'estelada i pentinar-se una mica. A Masli dol haver de tractar amb duresa l'alcaldessa de la capital de Catalunya però és que és un mal exemple i, a més, ¡s'entén bé amb la de Madrid¡ És el súmmum. A sobre Gerard Piqué no abandona la selecció espanyola. ¡Silenci: Oriol Junqueras està adormit. (O no. Compte, president)
Per a Mas i la seva premsa de capçalera hi ha un exemple a seguir. Parlem de Raül Romeva, que és el Kent de l'esquerra fina, segura, nacional i ensenyable. ¡Visca Colau!