Si uns
conceptes són exclusivament catalans, aquests són seny i rauxa. Però no ens quedem només amb el
lèxic, anem més enllà, anem a analitzar-ne el seu significat.
El seny és un concepte que ens ha
caracteritzat sempre, que va implícit en la nostra forma de ser i actuar. Tenir seny és fer les coses acuradament,
avaluant els inconvenients abans d’executar qualsevol acció o dit d’una altra
manera: el sentit comú. Els
avantatges són molt més fàcils de veure i, per tant, de fer-les entendre (o de
fer-les creure) als nostres interlocutors. En canvi la rauxa és la espontaneïtat,
l’impuls... Precisament l’antònim de seny.
A un
país, els que tenen més responsabilitats i, per tant, haurien de tenir més seny, són els governants. Per tant, a
Catalunya són Mas, el seu govern i, ara que estem en període electoral, els
membres de la seva candidatura (encara que Mas s’amagui fins el 4t lloc) els qui
haurien de tenir-lo i fer-lo tenir al poble donant l’exemple necessari. Però no
és així. Ni Mas, ni els membres del seu govern monocolor (CDC) ni els membres de la seva
llista (Junts pel sí) sembla que en tinguin. Tampoc sembla que hagin fet les
coses amb rauxa...
L’actual situació no és fruit d’un impuls, sinó d’una situació llargament
meditada.
El 9-N, data del frustrat referèndum
independentista, els organitzadors van comptabilitzar els vots i, com no podia
ser d’una altra manera, més del 80% dels electors van optar pel doble sí. Però va ser un referèndum descafeïnat, res a veure amb el que
s’havia dissenyat setmanes abans. Aquest va ser el motiu principal de la baixa
participació, ja que al no tenir cap mena de valor jurídic, va desmotivar a una
gran part de l’electorat que, en circumstàncies normals, haurien participat
majoritàriament.
El
resultat favorable a la secessió, tot i que aclaparador, a prou penes va
arribar al 20% del cens i això que es podia votar a partir dels 16 anys (un
segment d’edat inclinat cap a posicionaments més independentistes), mentre que
la participació va ser considerablement baixa (sobre un 42%)
Si aquell
referèndum hagués comptat amb totes les garanties (tal i com va passar amb el
d’Escòcia), amb més d’un 50% de vots favorables al doble sí, hagués tingut la força i la
validesa necessàries com per a negociar amb l’Estat una secessió pactada. Però
no va ser així.
Tal i
com ens anem apropant a les eleccions autonòmiques del dia 27 (precisament el dia que Vinaròs
News publicarà aquest article), Mas i els seus (que insisteixen que són
plebiscitàries), aplanen el camí cap a una sortida digna per als seus interessos
electorals.
El
dia 27 es comptaran els vots, afirmava Mas el passat mes d’agost. Però algun assessor del
President el va haver d’advertir que encara que les forces independentistes (Sí
que es pot i la CUP)
obtinguin la majoria absoluta del diputats al Parlament, igual no tenen majoria
de vots. Per tant, a les poques setmanes, Mas va canviar el discurs: La majoria absoluta és
suficient per adoptar qualsevol tipus de mesura... No és cert.
Si per
aprovar un nou estatut d’autonomia (o reformar-lo) és necessari el vot
favorable de les 2/3 parts del Parlament, es difícil entendre que per a
proclamar la independència unilateral no s’hagi de superar el 50% dels
vots favorables a les candidatures que la promouen.
El passat dimarts dia 15, el
periodista Joan Tapia publicava
un article al Periódico de Catalunya amb el títol Barbaritats
d’un inici de campanya. Deia Joan Tapia: la
CUP demostra ser més realista que el partit que governa, en clara referència al
percentatge mínim de vots que caldria obtenir per a prendre qualsevol mesura
contundent. Sembla que de sobte els nostres governant hagin perdut el seny i,
de passada, el nor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada