divendres, 18 de setembre del 2015

El Madrid que aplaudeix

JOAN TAPIA
Periodista

Dir que a Espanya no hi ha federalistes ja no val. Això es dedueix de la gran acollida que va tenir dimarts la presentació a Madrid de La Tercera Via, associació no partidària que advoca pel diàleg per aconseguir una solució pactada a l'encaix de Catalunya en una Espanya plural.
El seu president, el notari Mario Romeo, va afirmar que tant la via independentista de Mas com l'immobilisme de Rajoy bloquegen el diàleg i va definir La Tercera Via com a catalanista però no separatista. Es va confessar seguidor del Barça, que va dir que era un dels primers clubs del món perquè competia a la Lliga espanyola. I va afegir que una cosa similar passava amb moltes iniciatives catalanes.
També hi va intervenir Eugeni Gay, que va ser president del Col·legi d'Advocats, del Consell de l'Advocacia d'Espanya i vicepresident del Constitucional. Gay va explicar que Catalunya era una nació tan antiga com ho és Castella però diferent i que la solució exigeix reconèixer que vivim en un Estat plurinacional i plurilingüístic. Ni Romeo ni Gay van llançar una proposta concreta, es van centrar a demanar la recuperació del diàleg entre els governs i les societats.
Però el que va ser revelador va ser el suport tancat del Madrid progre. L'acte es va celebrar a la Fundació del Diario Madrid, que va ser víctima de la prohibició de la dictadura, i el seu president, el periodista Miguel Ángel Aguilar, va subratllar la simpatia davant una iniciativa que des del catalanisme volia resoldre el conflicte a través del diàleg i del respecte a la legalitat.
Potser el que va ser més espectacular va ser la coincidència -no programada- de quatre dels cinc secretaris generals del PSOE des de la recuperació de la democràcia. Els organitzadors comptaven ambAlfredo Pérez Rubalcaba i Felipe González però no amb Pedro Sánchez -la seva presència va ser una sorpresa-, ni amb Joaquín Almunia, convidat per Aguilar. Aquesta coincidència és una cosa molt poc habitual i indica que el socialisme assumeix atropelladament que el conflicte generat després de la sentència de l'Estatut té molta gravetat i s'ha d'intentar solucionar amb una negociació oberta que condueixi a una reforma constitucional federal i amb consens ampli.
Però no només eren polítics del PSOE i del PSC els que abarrotaven la seu de la Fundació del Diario Madrid, sinó també experts comFrancisco Rubio Llorente, antic president del Consell d'Estat que ha defensat la possibilitat d'un referèndum a Catalunya, i Francesc de Carreras, constitucionalista de capçalera d'Albert Rivera, oGaspar Ariño, catedràtic de Dret Administratiu de l'òrbita del centredreta que recentment ha publicat dos llibres sobre el conflicte.
Que el Madrid progressista aplaudeixi La Tercera Via indica una coincidència creixent entre sectors espanyols i catalans que creuen que el respecte a la llei no resoldrà el conflicte si no va acompanyat d'un diàleg que sigui capaç d'acordar un canvi constitucional.
Romeo va explicar que quan Bill Clinton va visitar Barcelona el 2001 va contraposar la transigència catalana a l'entossudiment dels talibans i va afegir que el món havia de ser català i no talibà. I va confessar que volia una «Catalunya catalana, no talibana».
Catalunya dominarà el setembre espanyol. I hi ha un Madrid que comptarà no només l'independentisme, sinó també l'afegit dels que propugnen una cosa similar a La Tercera Via: el PSC, Unió, la coalició Podem-ICV...