La mateixa nit electoral del 27-S, Romeva va haver d’acceptar una vegada més que havia un acord entre totes les formacions que s’aplegaven a Junts pel Sí de que proposarien a Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat. Però si feu un petit exercici de memòria, segur que recordareu que fa unes setmanes, el mateix Romeva no es descartava per a ser-ne el candidat. Però ràpidament va ser rectificat i sé li va dir: candidat només n’hi ha un i aquest és diu Artur Mas!
Des de les dues candidatures independentistes ja s’han llançat els primers avisos. Des de la CUP han dit per activa i per passiva que els seus vots no faran president a Mas, ja que volen trencar amb la Catalunya de les retallades, de la injustícia social... I que diuen des de Junts pel Sí? Què l’important és el full de ruta traçat i que a les CUP no els hauria d’importar qui serà el president.
Antoni Baños (que entre els 8 cognoms no en té cap de català), més d’una setmana abans del dia de les eleccions ja va avisar de que, si no s’assolia el 51% dels vots favorables a la independència (Junts pels sí + CUP), no es podria proclamar la DUI (Declaració Unilateral d’Independència) I la nit electoral va tornar-ho a dir. També va dir que, ara, el que s’hauria de fer és desobeir aquelles lleis que siguin injustes per a Catalunya, com per exemple la de la reforma educativa de Wert.
I mentre això passa a Catalunya, què es diu per Madrid? Què diu Rajoy? Rajoy, com sempre, immobilisme total. La nit electoral ni se’l va veure i ahir va dir que està obert, com sempre, a escoltar i dialogar... Això sí, dintre del marc de la llei! O sigui, la seva posició no s’ha mogut ni un mil·límetre respecte al que deia fa un més, dos, tres, quatre... Un any, dos, tres... És al·lucinant que després dels resultats de diumenge no cridi ràpidament a aquell que era per ara, representa Catalunya encara que sigui en funcions i que no és altre que Artur Mas.
De totes maneres està clar que (més que res perquè així ho han vingut demostrant des de fa temps) ni un ni l’altre estan disposats a modificar les seves posicions inicials. Gràficament. Imagineu-vos que dos jugadors d’escacs estan a punt d’iniciar una partida. Que un surt amb el seu peó i l’altre s’ho queda mirant saben que el que pretén és convertir-lo en dama i es queda quiet, immòbil... Si no juga és la millor manera de que el contrincant no porti a terme el seu projecte. A part, li fa l’advertiment que si es salta les normes del joc acudirà al Tribunal Constitucional i que, mentrestant, fa una llei per fer-li complir les sentències que dicti aquell!
No recordo amb exactitud que passa si es sobrepassa el temps per a fer una jugada, si es declara perdedor a aquell que no ha mogut fitxa o taules... Però poc importa, ja que si, en aquest cas, es declarés Rajoy com a perdedor, per això té tots els poders de l’Estat al seu favor i, per tant, no pot perdre mai!
Però que passa quan a algú no se’l convida i es presenta a casa sense avisar? Aquest és Aznar. Normalment Felipe González sol pixar fora de test, però mireu que Aznar... Les declaracions que va fer ahir van ser l’enèsim advertiment als seus: Aquest ha estat el cinquè avis electoral... En un intent de que Rajoy endureixi la seva postura cap a Catalunya i miri de recuperar el terreny que ha anat perdent el PP durant aquest 4 anys que porta de mandat. Però serà difícil que ho aconsegueixi en menys de 3 mesos. C’s va donar dissabte un seriós avís i si el transvasament de vots des del PP a C’s va al ritme que ha anat a Catalunya, encara haurem de veure a l’Abert/Alberto Rivera com a president de les Espanyes.
De els poques coses que hi ha clares en aquests moments és que al tauler actual de la polítics hi sobren dos actors: Mas y Rajoy (o Rajoy i Mas, tan em dóna)
Mas perquè porta 3 eleccions intentat governar sense necessitat de suports per a fer i desfer al seu gust i no ho ha assolit. I Rajoy perquè durant tot aquest anys s’ha mostrat totalment inútil a l’hora d’intentar calmar els ànims catalans oferint diàleg obert i sense amenaces. Una llei es canvia amb una altra llei i si s’ha de modificar la Constitució, es modifica.
Però molt em temo que el mal ja està fet des de fa molts anys i de els negatives, els desplantes i les intransigències surten els independentistes. I al final ja no hi ha cap solució més que demanar la lluna o viatjar cap a Ítaca si ho preferiu...
Per cert, la imputació de Mas pel 9-N tot un despropòsit. Crec molt sincerament que hi ha gent que no hi toca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada