Si ens atenem al que es diu als mitjans de comunicació, sembla que un dels punts que més controvèrsia estan generant en aquestes eleccions al Parlament és si Catalunya quedarà dins o fora de la Unió Europea.
Deia l’altre dia Mas durant l’entrevista de l’Ana Pastor que Europa no pot expulsar a 7,5 milions de ciutadans europeus... I li replicava Borrell davant el Gran Wyaming que no cal que els expulsin si opten per anar-se’n.
Alguns líder europeus s’han dit que si Catalunya s’independitza d’Espanya, immediatament quedarà fora d’Europa i, en contrapartida, els de Sí que es pot, diuen que això no ho posa en lloc...
No cal ser jurista, només cal ser lògic. El tractat bilateral d’adhesió amb l’antiga Comunitat Econòmica Europea el va signar el Regne d’Espanya. Molt diferent hauria estat si, a part, l’haguessin signat totes i cada una de les comunitats autònomes. Però no va ser així.
Si Catalunya se’n va, per pura lògica, quedarà fora de la UE, ja que no tindrà l’empara de cap conveni i, per tant, si es vol continuar dintre, s’hauria de signar un conveni que la faria nació de ple dret.
Aquest tràmit no seria ràpid. Primer Catalunya hauria de demanar-ne l’entrada i, de reunir tots els requisits (sé suposo que sí), els països membres (inclòs Espanya), haurien de votar si accepten o no un nou membre.
Espanya no es ho posaria fàcil. Per posar un símil, seria com un matrimoni malavingut que acaba en divorci. Quan això passa, a l’hora de repartir els bens comuns, sempre hi ha divergències i sovint el tema no acaba bé. Tant un govern del PP com amb un de socialista, ens ho posarien ben difícil. És més, la diplomàcia espanyola actuaria com ho està fent ara, mirant d’influir en els altres per a que tampoc accedissin a deixar-nos entrar. Curiosament, la regió de l’Espanya actual més europeista quedaria fora de la UE, mentre que la resta seguiria dintre.
Ara bé, us vaig a formular una pregunta: Interessa a Catalunya estar a la Unió Europea? Igual resulta que no ens interessa i per tant, de quedar fora no passaria absolutament res.
Aquests dies ha circulat per les xarxes un comentari on es diu que Andorra no està a la Unió Europea, però sí a d’altres organismes internacionals i que no passa res... Sí, és cert, però Andorra està fora de la UE per pròpia voluntat, a part que, fins fa poc, el seu govern era més propi d’un règim feudal que no d’un país avançat.
Una de les coses que va dir Borrell a la seva entrevista va ser: Digueu als pagesos de Lleida que d’un dia per l’altre deixaran de rebre els ajuts comunitaris... A veure que diuen...
També és de pura lògica. Si Catalunya (al menys temporalment), queda fora de la UE, automàticament quedarà fora de les polítiques agràries comunes i deixarà de rebre les subvencions a l’explotació de les oliveres, als fruits en closca, les agroambientals que perceben els productors de l’arròs...
En quan al comerç exterior, un dels motors de desenvolupament de qualsevol país, si uns mercats es tanquen, altres se’n obriran... Però s’hauran d’anar a buscar i tan el nou govern com els empresaris els vindrà feina extra.
Però ha de ser el poble qui es pronunciï al respecte. Però per a fer-ho ho ha de saber tot. Si encara així decideixen optar per l’opció independentista, perfecte. Però que no es diguin mentides o mitges veritats.
No obstant, penso, que la ciutadania espanyola és molt madura políticament i que sabrà avaluar els pros i contres abans de prendre una determinació i que sabran identificar perfectament a aquells que només actuen per interès propi de la resta de formacions.
Votar a favor de la independència no passa exclusivament per votar a la llista de Junts pel sí. Hi ha una altra formació (la CUP) que no pretén enganyar ningú. S’hi estarà o no d’acord, però al menys anomenen les coses pel seu nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada