Rajoy i la nacionalitat

JOAN TAPIA

Periodista

A Carlos Alsina se li va acudir dir-li a Mariano Rajoy que en una Catalunya independent els catalans no perdrien la nacionalitat espanyola. Al respondre-li el president que no era així, Alsina li va recordar que l'article 11.2 de la Constitució Espanyola diu que «cap espanyol d'origen podrà ser privat de la nacionalitat». Llavors a Rajoy només li va passar pel cap replicar: «¿I l'europea?». I, és clar, si no es perd l'espanyola, es conserva l'europea.

Al marge de l'assumpte de fons -ja hi ha constitucionalistes que diuen, igual que el ministre Margallo, que aquell article no regiria en cas de secessió-, el que és evident és que el màxim defensor de la Carta Magna va ser agafat en una contradicció. Suposo que no per ignorància, sinó perquè en el cas català està desorientat. Obsessionat perquè el PP -contra pronòstic- va perdre el 2004, va fer una campanya escandalosa contra l'Estatut i -més greu- va presentar recurs massiu al Constitucional quan ja havia sigut aprovat en referèndum. I el pitjor és que en els seus quatre anys de govern no ha sabut -o no ha volgut- fer res per suavitzar la «desafecció» denunciada ja pel president Montilla durant l'accidentat part de la sentència. Cert és que Artur Mas, que ha passat en cinc anys debusiness friendly a aspirant a l'aliança amb la CUP, tampoc l'hi ha posat fàcil.

I és que l'independentisme català -comprensible com a reacció a la sentència del Constitucional- és tan incompetent com el PP a l'hora de fer propostes coherents i assenyades. D'acord que Mas i Oriol Junqueras facin mofa de la ficada de pota de Rajoy, que ha demostrat una altra vegada que només sap comunicar a través del plasma. O a través de la premsa entregada.

Però proclamar que l'error del cap de l'Executiu central invalida tots els arguments que subratllen els efectes negatius de la independència és absurd. Si fos així, Mas no podria ser president perquè un dia va dir que les seleccions esportives catalanes haurien de jugar amb la bandera andorrana. A més a més, Merkel iCameron, que han assenyalat que Europa no reconeixeria una declaració unilateral, no són Rajoy.

També és curiós que els que neguen valor a la Constitució, diuen que Catalunya és sobirana i que el Tribunal Constitucional no té autoritat moral recorrin a aquella mateixa llei per assegurar que els catalans podrien seguir tenint la nacionalitat espanyola. ¿Valen uns articles de la Constitució i altres no?

Doble nacionalitat

És clar que s'entén per què defensen l'article 11.2. Una solvent enquesta de diumenge passat deia que si Catalunya fos independent només el 23% voldrien tenir únicament la nacionalitat catalana, mentre que el 17% preferiria l'espanyola en exclusiva. La gran majoria -el 57%- optaven per la doble nacionalitat, la catalana i l'espanyola. I aquell 57% es nodria d'un 46% dels electors de Junts pel Sí i de ni més ni menys que un 58% dels de la CUP (un punt per sobre de la mitjana)

Està bé que els catalans siguin pragmàtics i fugin del fonamentalisme. Però quan un 57% vol la doble nacionalitat i les enquestes diuen que els que votarien sí en un referèndum no passen del 45%, és incomprensible que el president de la Generalitat s'ho jugui tot parlant de «la voluntat indestructible dels catalans». Gairebé tan aberrant com que el cap de Govern d'Espanya no sàpiga respondre sobre l'article 11.2 de la Constitució.

És difícil que hi pugui haver diàleg mentre manin Mas i Rajoy. Toca jubilar-los. Fora que Albiol aconsegueixi convèncer Rajoy que «Catalunya va entendre la sentència com una agressió» i Masrecuperi Santi Vila com a conseller en cap.