TELEDIRIGITS

Quan l’ANC va organitzar la Via Catalana de 2013, la veritat és que la idea no em va sembla malament. Fins i tot vaig comprar la samarreta de la via... Res més (si ho recordeu podies comprar in kit que incloïa una banderola i no recordo si alguna cosa més) Per cert, la samarreta, tot i comprar la talla més gran, em va quedar molt justa; tant que ja no me l’he posat més.

Per primera vegada podia manifestar-me a casa. L’anar de Nord a Sud em va semblar una idea extraordinària i fins i tot em vaig notar les mans de mon cosí Miquel que era un dels que començava la cadena a la Catalunya Nord, concretament davant de la farmàcia que regenta a el Pertús.

A part d’això, la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, encara en camisa blanca (no batejats) fèiem un pilar de 4 damunt del pont penjant que va ser recollit per molts mitjans de comunicació i va ser portada de l’endemà del diari Ara.

Per aquella època, l’ANC encara no tenia la capacitat d’influència que ha anat adquirint en els 3 anys que porta de vida.

Precisament, aprofitant la seva força l’any passat va organitzar una gran V al centre de Barcelona, entra la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes. Un cop més es tornava als orígens, es a dir, a Barcelona. La resposta va ser tant contundent com la de l’any anterior, con la de 2012... L’acte va acabar amb un simulacre de vot d’una jove que havia de fer els anys el dia 9 de novembre, el dia que s’havia de fer la consulta secessionista. Per a l’ocasió, l’ANC també va vendre samarretes. Unes roges i les altres grogues, amb una V al pit. Tot molt plàstic.

L’any passat no vaig comprar res, ja que per problemes de salut (m’havien operat uns dies abans), no hi vaig poder assistir. Però la colla castellera si que ho va fer i va portar el nostre blau delta fins a Barcelona per primera vegada.

Finalment arribem a la Diada d’aquest any, la de 2015. Per evitar suspicàcies de que si els arbres de les avingudes no van deixar contar molts dels assistents, la van portar fins la Meridiana, una via molt ampla i on arbres només n’hi ha a les voreres. Es van inventar el punter que senyalaria la Via lliure cap a la república catalana i es va demanar  cada un dels assistents que en portés un de mides molt més reduïdes (tot i que n’hi havia d’altres de més grans) A les indicacions que et donaven quan t’apuntaves, també s’indicava com te’l podies fer tu mateix. En vaig veure algun (un parell, no recordo que fossin més)

Les samarretes eren blanques i tot i que portaven inscripcions pel davant i pel darrere, des de l’aire només es devia de veure blanc. Però no totes eren les oficials, també hi va haver gent que va agafar la primera samarreta blanca que va trobar a casa. Amb l’excusa que la colla també anàvem a fer un pilar i que, per suposat, havíem de portar la nostra blau delta, no me’n vaig comprar cap. De no haver anat amb la camisa castellera, segurament tampoc me’n hauria comprat cap.

Al pas del punter major, tots els assistents havien d’apuntar amb el seu cap el Parlament, lloc on s’acabava la concentració. Personalment (i no sóc l’únic en pensar així), em va semblar tot massa dirigit i a la manifestació li va faltar color. Res a veure amb tota la gamma de samarretes que es van veure a la Diada de 2012. Era un plaer veure tanta diversitat i, sovint tant d’enginy, sobre tot a l’hora de confeccionar pancartes.

L’ANC per tercer any consecutiu es va apropiar de la manifestació de la Diada que, abans convocaven els partits polítics. La força, però sobre tot la capacitat d’influència de l’ANC en tres anys ha estat notable i contrastable.

Però les situacions sempre es poden superar. Degut a una sentència (tal vegada arbitrària) de la Junta Electoral Central, s’obligava a TV3 a retransmetre en directe la Festa de la Rosa del PSC i altres actes dels partits no independentistes i que, per tant, no van estar presentats a la Diada, com a compensació al gran desplegament mediàtic que va fer la televisió pública de l’acte de la Meridiana i, que segons la JEC, a l’estar dintre de la campanya electoral, afavoria a Junts pels Sí i segurament en menor mesura a la CUP.

Llavors va sortir Jordi Sánchez, l’actual president de l’ANC i va demanar que diumenge per la tarda no sintonitzéssim TV3...

A casa nostra, la tarda de diumenge no es va mirar TV3 i no perquè ens ho demanés Jordi Sánchez, simplement perquè la televisió ni es va obrir... De totes formes les seves paraules no em van condicionar, més bé em van fer emprenyar. Qui és Jordi Sánchez o qui és ningú de l’AMC o d’Òmnium per a dir-me a mi que he de fer i que no?

Realment la situació ha arribat a un patetisme bestial. Hi ha gent que es creu (i això també va per la candidatura de Junts pel Sí) guardians de la veritat i que la resta hem de ballar al so de la música que toquin en cada moment. Qui són ells per a teledirigir-nos?  

Per aquest motiu i per d’altres, jo diumenge no votaré JxS. No sé si finalment el vot meu serà o no el de la meva vida, però no serà per a ells. No votaré mai una llista que inclogui presumptes corruptes i aprofitats. I això, evidentment va per Mas i per molts d’altres.