Ahir, Magdalena Álvarez, Ministra de Infrastructures del govern espanyol va visitar les obres el túnel del Pertús que uneixen els estats Espanyol i Francés i va poder ser testimoni de com la tuneladora acabava d’obrir definitivament el pas. Però la ministra en lloc de baixar i pujar a l’aeroport Girona Costa Brava o va fer al de Perpinyà. Es veritat que està una mica més prop, però un què és mal pensat de mena, creu (com ho creuen molts d’altres) que no va voler xafar sòl català per por a una bona esbroncada dels ciutadans. “Antes torcia que doblá”, va exclamar l’altre dia la ministra en un míting. “Antes escabullia que pitá” va haver de pensar ahir! Ministra no anem bé! Ni nosaltres els soferts catalans, ni vostè! Tingueu-ho en compte!
dissabte, 24 de novembre del 2007
SORPRESA O FETS PREVISIBLES?
No acostumo a parlar de temes locals al meu bloc, però avui no puc deixar de fer-ho. Ahir divendres, Vicent Pellícer i Ollés va presentar al marc de la biblioteca d’Amposta els seus dos darrers llibres: Guia de les Terres de l’Ebre què, per cert, el dia abans havia rebut el premi Jordi Cartanyà de la Diputació de Tarragona i Els Massís dels Ports: el plaer de l’aventura. A la presentació ho hi havia ningú de l’equip de govern de l’ajuntament d’Amposta, encara que sí que hi eren presents la bibliotecària i una component del departament de cultura. La bibliotecària va excusar la regidora de cultura i el regidor de mitjans de comunicació. El presentador va fer una introducció a les obres de Pellicer acurada y plena de detalls, encara que he de dir que em va ignorar en tot moment. De totes formes li agraeixo que en la seva presentació esmentés al meu bon amic Manel Ollé i a la seva obra Macianet el Ventallenc. Jo conec Manel des de que aquest portava pantalons curts... També es va dir que no hi havia cap representant de l’ajuntament i era mentida n’hi havia un, però de la oposició, es clar! També va dir Vicent que “ens ho tenim que creure-ho; referint-se al potencial turístic que tenim a les nostres comarques. Jo li vaig dir que m’ho creia i bona prova d’això són les 6 rutes turístiques que tinc penjades al altre blog (el Tossal dels Tres Reis) i se n’afegiran d’altres així que vagi tenint temps i ganes.
Per la nit concert de la Lira Ampostina en honor a la patrona de la música Santa Cecília. Bàsicament ens van oferir les peces que interpretaran la propera setmana al Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d’Altea (Alacant) on, per primera vegada, la Lira ha estat convidada. Al descans homenatge a l’anterior alcalde d’Amposta amb la concessió de la medalla d’or de l’entitat, la primera que s’atorgava. Aquí si que hi eren quasi tots: la regidora de cultura i la seva mare, el de mitjans de comunicació, el de medi ambient, la d’hisenda, l’anterior regidora de cultura i el seu marit i, per suposat, l’alcalde. Tots ocupant llocs preferents a la llotja de l’auditori.
L’any que ve es commemorarà a Amposta el centenari de l’atorgament del títol de ciutat. Un dels actes previstos serà la proclamació del castellà d’Amposta. Títol desaparegut i que es vol recuperar amb el beneplàcit de l’Ordre de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem amb seu a Roma. Es pretén que sigui una mena de títol nobiliari i vitalici. S’ha pensat amb algú? Serà sorpresa? O tal vegada és del tot previsible la persona a qui se li donarà la distinció? S’accepten apostes, però jo ja tinc favorit!
UN PASITO PA LANTE, MARIA; DOS PASITOS PA TRAS
Ja m’estranyava a mi! L’altre dia, el president de la Conferència Episcopal Ricardo Blázquez va parèixer, es va intuir amb les seves paraules, què demanava perdó pel paper de l’Església Catòlica a la Guerra Civil Espanyola i el franquisme. Només el cardenal de Sevilla Carlos Amigo Vallejo es va mostrar amb la mateixa sintonia. Avui llegeixo que la Conferència Episcopal desmenteix que Ricardo Blázquez va voler dir el que va dir. Conclusió: si l’Església Catòlica no condemna el paper jugar per aquesta durant la guerra i la dictadura, vol dir què encara hi està d’acord. Està d’acord amb les morts d’innocents, amb totes les atrocitats que es van fer, etc. No és aquesta gent que diuen que hi ha un cel i que només els bons hi aniran... ah! Què si es confessen i se’n penedeixen igual hi van? Això és jugar amb “parany”.
Si més no, si algú encara no se n’havia adonat, ja sabem que és el que pensa la cúpula de l’Església espanyola... i així volen guanyar feligresos, amb actituds com aquesta? Anem bé!
ELICES- 1; PP + CiU-0
El Tribunal Suprem ha acabat arxivant la denuncia que va fer el “tot poderós” alcalde de Tarragona duran diverses legislatures (gràcies a una moció de censura contra l’alcalde Recasens) a la senador de l’entesa i regidora del grup socialista a l’ajuntament tarragoní María José Elices. Elices va insinuar que Nadal havia intervingut a l’hora de fer la nova variant de la carretera nacional per a que aquesta passés prop de la projectada urbanització de Terres Cavades promoguda, segons Elices per diversos amics de l’alcalde. Recordem que l’enrenou de Terres Cavades va costar el càrrec al regidor d’urbanisme de Tarragona Àngel Fernández, germà d’uns del promotors de la urbanització.
L’alcalde Nadal va interposar una querella contra la senadora socialista. Per això havia de comptar amb el vist i plau del Senat que li havien de retirar la immunitat parlamentaria. PP i CiU van unir “esforços” per a votar tots plegar. Una cosa (retirar la immunitat) què, crec recordar, no havia passat mai fins llavors. CiU no podia fer un altra cosa si el denunciant era un membre destacat del seu partit. El PP perquè es tractava d’una socialista i amb això ja en tenia prou. Finalment el Suprem no els ha donat la raó, però li ha costat (de moment) la carrera política a la exsenadora. En el títol posava que el resultat ha estat 1-0 a favor de Elices, però la veritat és que em sembla que ha guanyat per “golejada”