EL TRANSVASAMENT DEL SEGRE, COM L'OTAN, D'ENTRADA NO!

A la contraportada del Periódico d’avui va una entrevista a Narcís Prat i el presenten com a biòleg, catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona i impulsor de la Fundació per a la Nova Cultura de l’Aigua. Res que no sabéssim els qui fa temps que ens movem pel moviment anti-transvasament. Narcís Prat, no ho dubtem, és un bon amic del moviment i un gran defensor de l’Ebre. Després d’explicar que la sequera que estem patint a Catalunya és la pitjor dels darrers 60 anys i que no hi ha restriccions en l’actualitat perquè ens els darrers anys ja s’han anat prenent mesures d’estalvi, reutilització i recuperació d’aquifers, a la pregunta que li fa Joan Tapia de “Transvasament del Segre?”, Prat respon: “D’entrada, no al transvasament del Segre, però...” “Però?” Si s’ha de triar entre agafar una mica d’aigua del Segre, o deixar sense aigua cinc milions de persones, s’haurà d’estudiar”. La resposta de Narcís Prat, ens agradi o no, és del tot lògica i confirma que no és el mateix l’actual situació de Catalunya com la que hi havia a Espanya a principis d’aquesta dècada quan el PP va redactar el Pla Hidrològic Nacional amb el vist i plau de CiU.
És el que jo ús he estat dient des de fa molts dies. Com també, els que ús deia ahir mateix. Ara, de fer-se una manifestació a Barcelona en contra dels transvasaments, un bon grapat dels que van venir en una o en totes les manifestacions que férem a la Ciutat Comtal, no vindrien. I és que ara hi ha pànic a quedar-se sense aigua de boca només d’aquí a pocs mesos.
I cuita, no pretenc dir que estigui en contra dels transvasaments, que no hi estic, però també ús ho vull tornar a dir: “Del possible transvasament del Segre o de la interconnexió de xarxes, la única cosa que temo, és que després d’aprofitar-se per puntualment per aquesta situació d’emergència, la infrastructura es quedi per a ser utilitzada els cops que faci falta”. Així és que haurem d’anar-nos-ho traïen del cap i ficant-nos-ho als peus, que l’aigua d’algun lloc ha de sortir i a l’hora de fer-ho s’optarà per la solució més fàcil i més barata. I si al final es decideix per la més cara, qui ho acabarà pagant? Catalunya som tots!, con Hisenda, al menys a l'hora de pagar!!

MEDICAMENTS I PSEUDOMEDICAMENTS

Una notícia calenta i una altra de freda. La Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya ha estat pionera a l’Estat Espanyol a l’hora d’autoritzar l’ús d’un fàrmac amb extractes de cànnabis per a pal•liar els efectes secundaris de la quimioteràpia: Savitex. Aquest fàrmac es subministra en esprai i es posa sota la llengua. Qui ho ha provat fins ara diu que l’efectivitat és total. Que el cànnabis (marihuana), amb dosis adequades té efectes beneficiosos per a apaivagar els dolor produït per diverses malalties, és cosa sabuda. El que no s’explica és l’hermetisme de les administracions per autoritzar la venda d’aquestes denominades “drogues blanes”. Fins ara només s’està usant al Canadà i Catalunya és pionera a Europa. Segons deia el director general de Farmàcia de la Generalitat, qualsevol pacient que, amb recepta mèdica, sol•liciti el medicament a Catalunya, té tot el dret a que se li faciliti. És una bona mesura que molts agrairan.
La freda és la retirada del mercat d’un producte a mig camí entre aliment i medicament de nom Depuraline. S’estava venent com un producte per reduir l’obesitat. Segons l’anuncia et feia perdre fins 20 quilos de escuralles del teu cos! Encara que a Espanya no s’ha registrat cap incidència (o no se’n té constància), a Portugal hi ha consumidors que han sofert símptomes hepàtics i vòmits. L’anunci l’havia escoltat moltes vegades i des de fa uns quants mesos a la Cadena SER. Es deia que es venia en farmàcies, herbolaris i tendes de dietètica. Evidentment, la casa que els comercialitza a Espanya neguen que l’enrenou sigui cert i s’emparen en el buit legal que hi ha. Evidentment hi ha un codi ètic que no permet fer publicitat enganyosa i que els mitjans de comunicació que passen la publicitat han de comprovar. De ser cert que Depuraline pot tenir greus conseqüències per a la salut, cal dir que han fallat molts mecanismes de control que, de funcionar, haurien impedit que arribés al mercat i, es clar, haver-ne fet publicitat.

NO ANEM BÉ!

Si la Plataforma en Defensa de l’Ebre va tenir èxit i va aconseguir parar el transvasament de l’Ebre és perquè, fins al final, es va mostrar unida. Difícilment qualsevol moviment sortit de forma espontània amb una finalitat comuna obté els resultats desitjats si dintre d’aquest moviment hi ha fissures. Ara les hi ha! De fet van començar aparèixer ja fa uns anys, cap anys, cap al final, però només nosaltres ho sabíem. Només nosaltres sabíem d’aquella divisió interna entre dos faccions que, mentre una pensava que el propòsit ja s’havia aconseguit i no feia falta seguir lluitant, l’altra veia amenaces per tot arreu i advertia constantment la societat. Qui tenia raó? Crec que l’actual amenaça no la va preveure ningú, encara que una de les conseqüències que pot tenir, sí. La interconnexió de xarxes entre les del CAT o minitransvasament i les de l’ATLL era una possibilitat que, en principi es va aturar, però que ara reneix amb força, amb molta força. Fa pocs dies s’ha creat al Poble Nou del Delta l’anomenada Plataforma en Defensa del Delta de l’Ebre. No sé si anomenar-la dels dissidents o dels disconformes. Però ara, com fa 8 anys, ens tindríem que mantenir units si volem aconseguir que l’aixeta que porti l’aigua definitivament de l’Ebre cap a Tarragona s’obri i, possiblement, no es torni a tancar més.
Aquest anys, la PDE ha volgut salvaguardar els interessos de l’aigua i, de vegades, penso, que alguna cosa més. Algú dirà ara que el temps els hi ha acabat donant la raó. No és veritat. La PDE mai va parlar que Catalunya podria acabar patint una sequera extrema! I les conseqüències que ara patim és per culpa d’això, no del canal Segarra Garrigues ni del Xerta Càlig. Dintre de la PDE hi ha gent que fora no podrien tenir el protagonisme que estan tenint. I no parlo de Manolo Tomàs.
L’actual moviment anti-transvasament està tant debilitant que, fins i tot, qui va ser el nostre enemic diu ara que tenia raó i es permet criticar l’actual govern mentre aquest, busca mesures desesperades per portar aigua cap a l’àrea de Barcelona i fins i tot flirtejar amb el moviment presentant mocions impensable només fa uns mesos!
Que no s’enganyi ningú. Ni uns són tant dolents com se’ls vol presentar, ni els altres tant bons com volen aparentar.
Al final la PDE haurà de tornar a buscar aliats. Potser creu tenir-los.... el que no sé sap és si a la llarga els continuarà tenint o també, entre ells, s’acabaran menjant! Però l’enemic ara és molt més poderós. El govern presenta la sequera com l’enemic de Catalunya que cal combatre. Dintre d’un anys hi haurà solucions que ara encara no estan enllestides. L’enemic del moviment anti-transvasament és, avui per avui, la divisió interna. Hi ha una dita molt antiga que diu: separa i guanyaràs! Però aquesta divisió no només s’ha produït a l’Ebre... molts dels que van sortir al carrer a Barcelona fins a 3 cops, sortirien avui? Ells també eren PDE!

PARADOXES DE LA POLÍTICA

Aquest matí en deia un amic que dec de tenir el cor dividit entre la PDE i el que defensa aquesta i el Govern de la Generalitat, ja que el meu partit està al govern.
Li he respost que el dilema no era tant com ell es pensava, ja que el president del govern espanyol electe (i a punt de ser investit) estava en contra de qualsevol transvasament.
Per una part (i ho reconec una vegada més) des del govern de Catalunya no s’ha sabut gestionar bé la crisi de la sequera. Però tampoc cal ser derrotista i pensar que per una cosa així té que caure el govern, tal com opinen la majoria dels que van contestar l’enquesta que va fer ahir el Periódico de Catalunya i que publica avui la seva edició escrita..
Que no plogui no és culpa de ningú. I és veritat que des del Govern de la Generalitat s’estan prenent mesures per a poder proveir d’aigua els llocs de Catalunya on més es necessita (o més es gasta, que no és sempre el mateix) I és més, alguns que van tenir responsabilitats de govern, no volen saber res de la mala gestió (que també la va haver) en la seva etapa. Quines mesures es van prendre duran el govern de Pujol? El minitransvasament al Camp de Tarragona, que li va portar molt de progrés, tal com ho va reconèixer el propi Pujol en una visita de no fa tants d’anys (Port Aventura es va fer on es va fer gràcies a l’aigua de l’Ebre) i la interconnexió entre les aigües del Ter i el Llobregat. Totes dues mesures transvasaments!
I ara resulta que es presenten com a “salvadors de la pàtria” davant la crisi i a l’entrevista d’ahir, Mas, en lloc de recolzar el President, volia ver valer la proposat de transvasar aigua del Roine, que considera prioritària i l’eix principal de la seva solució a la manca d’aigua a la zona de Barcelona. És la vella reivindicació de CiU (ja proposada anys enrere) que, per una part, ara es “van” d’antitransvasistes i per l’altra estan a favor fer detraccions d’aigua d’altres països i passar a dependre d’altes estats! I sempre en contra del govern espanyol que tampoc ho veu amb bons ulls. Mas (i CiU) el que pretenen, com el PP en l’àmbit de l’estat és erosionar el govern català i veure si així s’avancen les eleccions i aconsegueixen el govern de la Generalitat (arrabassat il•legítimament, segons diu alguna dama rellevant...)
En el tema de l’aigua no defensaré el govern, però tampoc faré demagògia! I evidentment, el que no vull és veure al Govern de Catalunya a una gent que mentre hi van estar només van governar per als seus. I no es tenia en compte per a res l’opinió dels altres partits! Paradoxes de la política!