Si la Plataforma en Defensa de l’Ebre va tenir èxit i va aconseguir parar el transvasament de l’Ebre és perquè, fins al final, es va mostrar unida. Difícilment qualsevol moviment sortit de forma espontània amb una finalitat comuna obté els resultats desitjats si dintre d’aquest moviment hi ha fissures. Ara les hi ha! De fet van començar aparèixer ja fa uns anys, cap anys, cap al final, però només nosaltres ho sabíem. Només nosaltres sabíem d’aquella divisió interna entre dos faccions que, mentre una pensava que el propòsit ja s’havia aconseguit i no feia falta seguir lluitant, l’altra veia amenaces per tot arreu i advertia constantment la societat. Qui tenia raó? Crec que l’actual amenaça no la va preveure ningú, encara que una de les conseqüències que pot tenir, sí. La interconnexió de xarxes entre les del CAT o minitransvasament i les de l’ATLL era una possibilitat que, en principi es va aturar, però que ara reneix amb força, amb molta força. Fa pocs dies s’ha creat al Poble Nou del Delta l’anomenada Plataforma en Defensa del Delta de l’Ebre. No sé si anomenar-la dels dissidents o dels disconformes. Però ara, com fa 8 anys, ens tindríem que mantenir units si volem aconseguir que l’aixeta que porti l’aigua definitivament de l’Ebre cap a Tarragona s’obri i, possiblement, no es torni a tancar més.
Aquest anys, la PDE ha volgut salvaguardar els interessos de l’aigua i, de vegades, penso, que alguna cosa més. Algú dirà ara que el temps els hi ha acabat donant la raó. No és veritat. La PDE mai va parlar que Catalunya podria acabar patint una sequera extrema! I les conseqüències que ara patim és per culpa d’això, no del canal Segarra Garrigues ni del Xerta Càlig. Dintre de la PDE hi ha gent que fora no podrien tenir el protagonisme que estan tenint. I no parlo de Manolo Tomàs.
L’actual moviment anti-transvasament està tant debilitant que, fins i tot, qui va ser el nostre enemic diu ara que tenia raó i es permet criticar l’actual govern mentre aquest, busca mesures desesperades per portar aigua cap a l’àrea de Barcelona i fins i tot flirtejar amb el moviment presentant mocions impensable només fa uns mesos!
Que no s’enganyi ningú. Ni uns són tant dolents com se’ls vol presentar, ni els altres tant bons com volen aparentar.
Al final la PDE haurà de tornar a buscar aliats. Potser creu tenir-los.... el que no sé sap és si a la llarga els continuarà tenint o també, entre ells, s’acabaran menjant! Però l’enemic ara és molt més poderós. El govern presenta la sequera com l’enemic de Catalunya que cal combatre. Dintre d’un anys hi haurà solucions que ara encara no estan enllestides. L’enemic del moviment anti-transvasament és, avui per avui, la divisió interna. Hi ha una dita molt antiga que diu: separa i guanyaràs! Però aquesta divisió no només s’ha produït a l’Ebre... molts dels que van sortir al carrer a Barcelona fins a 3 cops, sortirien avui? Ells també eren PDE!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada