Ahir per la nit, a Amposta, es celebrava la 24a nit de l’esport Ampostí. Totes les previsions apuntaven que Pau Roselló, campió del món d’espasa en la seva categoria, en seria el guardonat. I així va ser, no hi va haver lloc per a la sorpresa.
La sorpresa va ser la presència de Lluïsa Lizárraga sobre l’escenari de la Unió Filharmònica per a lliurar trofeus als nomenats de la nit. Les instruccions del protocol deien que pujarien a l’escenari de la Filha l’alcalde d’Amposta i el coordinador d’esports de la Generalitat de Catalunya. També, cada any, hi es present el President del Consell Esportiu del Montsià i el guanyador de l’edició de l’any anterior.
Però vet aquí que encara hi va haver una altra sorpresa: la presència de l’exalcalde d’Amposta Joan Maria Roig. Sorpresa o no, ja que te’l trobes fins a la sopa. Pareix que no hagi sortit de l’ajuntament, ja que hi es present quasi a diari i així a qualsevol acte que es faci, però no assisteix com a públic, sinó que té una presència rellevant.
Un va arribar a la conclusió que la presència de la Lluïsa a sobre ’escenari era l’excusa perfecta per a fer pujar a Roig. Un senador a Madrid lliurant trofeus no hauria tingut cap justificació de no haver estat també la diputada. Però vet aquí que un altra diputada, aquesta al Parlament de Catalunya, Marta Cid, no es va moure de la seva butaca, ja que no va ser convidada a pujar. I evidentment, l’empipada que portava Marta era majúscula.
L’actual alcalde d’Amposta deu massa coses al seu mentor i tal com em van dir anit, “la presència de Roig a aquest tipus d’actes al costat del seu successor, dóna a aquest últim un plus cara a seguir conservant els vots fidels que tenia Roig durant el seu mandat”.
dissabte, 17 de maig del 2008
MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT
Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.
-Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalinització.
-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel•ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.
-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.
-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col•lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.
Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008
-Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalinització.
-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel•ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.
-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.
-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col•lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.
Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008
dijous, 15 de maig del 2008
MAI PLOU A GUST DE TOTS
Ara més que mai la dita té tota la raó de ser. Si les pluges han estat les protagonistes absolutes del cap de setmana passat, algunes de les reaccions d’aquests dies fan pensar que no tothom està content com s’està gestionant la sequera o el final de la mateixa (si és que pot dir-se així)
Els botigues de Barcelona no veuen bé que es porti aigua amb vaixells. Opinen que dit transport causa mala imatge a la “turística” Barcelona. Opinen d’altres que “no vindre turistes a Barcelona repercuteix negativament a tot el territori català”. En canvi els que ens oposem al transvasament som de l’opinió que portar aigua amb vaixell és, de lluny, la millor de les solucions. S’acaba la sequera, s’acaba el transport! En canvi la canonada no la desmuntarà ningú i el perill d’acabar fent un transvasament permanent sempre hi serà.
Diguin el que diguin els comerciants i els detractors del transport en bucs, a la curta o a la llarga ja ningú en parlaria. Passa amb les guerres, com no ha de passar en altres aspectes més insignificants! Després s’estan preocupant d’una cosa que no sé sap de forma certa si acabarà o no tenint repercussió. Primer caldria veure si els turistes, sobre tot estrangers, condicionaran la seva estada a Barcelona a que l’aigua per a dutxar-se arribi amb vaixells. Crec que no. El turista, mentre no tingui aquest problema, l’importarà poc si arriba amb bucs, amb trens o per una canonada des de l’Ebre.
Els altres que han aixecat el crit al cel ha estat l’associació de constructors de piscines. Es veuen perjudicats per la prorroga del decret sobre la sequera i opinen que es criminalitza el sector. Diu que a Catalunya hi ha 150.000 piscines i que només gasten el 6 % del consum total. Potser si, però respectant que es puguin veure perjudicats econòmicament, també caldria que fossin solidaris amb els altres territoris de Catalunya i amb aquesta actitud demostren que no ho són. Moltes veus, sobre tot de l’àrea metropolitana de Barcelona acusen a la gent de l’Ebre de insolidaris per no voler “donar-los” aigua per a veure. Però que la puguin gastar per a altres usos diferents als domèstics així ha plogut una mica i ha crescut el volum dels pantans, sona a broma pesada.
Els botigues de Barcelona no veuen bé que es porti aigua amb vaixells. Opinen que dit transport causa mala imatge a la “turística” Barcelona. Opinen d’altres que “no vindre turistes a Barcelona repercuteix negativament a tot el territori català”. En canvi els que ens oposem al transvasament som de l’opinió que portar aigua amb vaixell és, de lluny, la millor de les solucions. S’acaba la sequera, s’acaba el transport! En canvi la canonada no la desmuntarà ningú i el perill d’acabar fent un transvasament permanent sempre hi serà.
Diguin el que diguin els comerciants i els detractors del transport en bucs, a la curta o a la llarga ja ningú en parlaria. Passa amb les guerres, com no ha de passar en altres aspectes més insignificants! Després s’estan preocupant d’una cosa que no sé sap de forma certa si acabarà o no tenint repercussió. Primer caldria veure si els turistes, sobre tot estrangers, condicionaran la seva estada a Barcelona a que l’aigua per a dutxar-se arribi amb vaixells. Crec que no. El turista, mentre no tingui aquest problema, l’importarà poc si arriba amb bucs, amb trens o per una canonada des de l’Ebre.
Els altres que han aixecat el crit al cel ha estat l’associació de constructors de piscines. Es veuen perjudicats per la prorroga del decret sobre la sequera i opinen que es criminalitza el sector. Diu que a Catalunya hi ha 150.000 piscines i que només gasten el 6 % del consum total. Potser si, però respectant que es puguin veure perjudicats econòmicament, també caldria que fossin solidaris amb els altres territoris de Catalunya i amb aquesta actitud demostren que no ho són. Moltes veus, sobre tot de l’àrea metropolitana de Barcelona acusen a la gent de l’Ebre de insolidaris per no voler “donar-los” aigua per a veure. Però que la puguin gastar per a altres usos diferents als domèstics així ha plogut una mica i ha crescut el volum dels pantans, sona a broma pesada.
CONSPIRACIÓ CONTRA RAJOY
Des de fa temps, però segurament accentuat després dels resultats del 9-M, se li està “fent el llit” a Rajoy des de dintre del seu propi partit. Fins i tot gent (homes i dones) que aparentment tenien la confiança del cap de files del PP, ara se’n desmarquen per uns o per altres motius. Tot s’hi val a l’hora de buscar una excusa i allunyar-se de D. Mariano.
Primer va ser Dña. Esperanza Aguirre (Espe per als seus propers) Que si sí, que si no... Que no dic si em presentaré al Congrés de juny del partit pe a prendre-li la presidència a Rajoy, que si ara dic que no! Aquest seguit d’ambigües declaracions només tenien l’objectiu de que se’n parlés (ja sabeu allò de que “se’n par-li d’un encara que sigui malament) Després varen ser les dimissions (anunciades?) de dos dels homes forts del partit i que ja ho eren en l’època d’Aznar (Josema, per als íntims): Ángel Acebes i Eduardo Zaplana (Sabata plana per als qui no el podem veure) Tot feia indicar que marxaven per donar pas a gent més jove i ho feien a l’empresa privada on, segur, se’ls pagaria més. Però també tot indica que en un moment donat poden tornar a la vida pública. Fixeu-vos D. Manuel Fraga (Manolo para la Trinca) que amb quasi noranta anys encara segueix al peu del canó)
Mentre, les veus crítiques dels prohoms del partit, s’anaven accentuant, encara que també és cert que alguns com Javier Arenas, Francisco Camps o Daniel Sirera mostraven públicament el seu suport a Rajoy. La darrera dimissionària ha segut María San Gil, la dona forta del PP al País Basc (Las provincias Vascongadas, com prefereixen dir-ho ells) I a sobre, l’Ana Botella (la dona de Josema) manifesta públicament que fa costat a María San Gil. ¿Qui li ha demanant a la regidora de Medi Ambient de l’ajuntament de Madrid posar-se en contra de qui el seu home va nomenar a dit el seu successor? Esta Josema darrera de tota aquesta moguda. Qui si pareix estar darrera de tota aquesta moguda és Jaime Mayor Oreja, que segons diuen els experts representa l’ala més dura i dretana del PP (es a dir, la majoritària)
O sigui que D. Mariano ho té difícil per aguantar fins el mes que ve i pitjor a partir del juny. I és que posats a conspirar, els del PP en saben molt. Això si, val més que conspiren dintre de casa seva i no que vagin més enllà. Ja recordem com van anar les conspiracions del 36 i les consequències que van tenir...
Primer va ser Dña. Esperanza Aguirre (Espe per als seus propers) Que si sí, que si no... Que no dic si em presentaré al Congrés de juny del partit pe a prendre-li la presidència a Rajoy, que si ara dic que no! Aquest seguit d’ambigües declaracions només tenien l’objectiu de que se’n parlés (ja sabeu allò de que “se’n par-li d’un encara que sigui malament) Després varen ser les dimissions (anunciades?) de dos dels homes forts del partit i que ja ho eren en l’època d’Aznar (Josema, per als íntims): Ángel Acebes i Eduardo Zaplana (Sabata plana per als qui no el podem veure) Tot feia indicar que marxaven per donar pas a gent més jove i ho feien a l’empresa privada on, segur, se’ls pagaria més. Però també tot indica que en un moment donat poden tornar a la vida pública. Fixeu-vos D. Manuel Fraga (Manolo para la Trinca) que amb quasi noranta anys encara segueix al peu del canó)
Mentre, les veus crítiques dels prohoms del partit, s’anaven accentuant, encara que també és cert que alguns com Javier Arenas, Francisco Camps o Daniel Sirera mostraven públicament el seu suport a Rajoy. La darrera dimissionària ha segut María San Gil, la dona forta del PP al País Basc (Las provincias Vascongadas, com prefereixen dir-ho ells) I a sobre, l’Ana Botella (la dona de Josema) manifesta públicament que fa costat a María San Gil. ¿Qui li ha demanant a la regidora de Medi Ambient de l’ajuntament de Madrid posar-se en contra de qui el seu home va nomenar a dit el seu successor? Esta Josema darrera de tota aquesta moguda. Qui si pareix estar darrera de tota aquesta moguda és Jaime Mayor Oreja, que segons diuen els experts representa l’ala més dura i dretana del PP (es a dir, la majoritària)
O sigui que D. Mariano ho té difícil per aguantar fins el mes que ve i pitjor a partir del juny. I és que posats a conspirar, els del PP en saben molt. Això si, val més que conspiren dintre de casa seva i no que vagin més enllà. Ja recordem com van anar les conspiracions del 36 i les consequències que van tenir...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)