Aquesta tarda he visitat al meu cunyat que regenta una petita indústria a Amposta. Per entrar al seu establiment he tingut que passar per sobre d’una grans planxa de ferro col•locada sobre una rasa oberta al terra. Li he preguntat al meu cunyat que anaven a fer aquest com i m’ha dit que era la sisena vegada que obrien el carrer en una mica més d’un any! Aquest cop era per portar l’electricitat a una construcció acabada de fer. Però era el segon o tercer cop que obrien per fer passar la llum. Les altres van ser per al gas natural, l’aigua, la connexió amb la xarxa de clavegueram, etc.
Visca la previsió! No seria més fàcil quan es fa una obra deixar-ho preparat per a que pugessin passar en el futur nous subministraments sense tenir que obrir cada cop?
Això que pareix tan lògic a Amposta no ho és i molt em temo que a molts d’altres municipis tampoc!
dijous, 26 de juny del 2008
dimecres, 25 de juny del 2008
EL MAL SERVEI DE LA HIFE A LA LÍNIA DE BARCELONA
Un amic, usuari habitual de la Hife en el seus desplaçaments a Barcelona, m’ha fet arribar al correu electrònic una queixa sobre el deficient servei a un dels seus autobusos. Em comenta que l’autocar ha sortit de Barcelona sense aire condicionat amb la molèstia que això suposa un dia calorós com el d’avui. A l’autocar hi havia gent d’avançada edat que venien del metge i que a l’arribar al peatge de Martorell s’han començat a queixar al xofer, fins que aquest ha obert les finestres situades al sostre. Com la calor no s’ha pogut apaivagar amb aquesta mesura, han seguit protestant dient-li de tot al conductor i demanant-li fulls de reclamació. Però finalment el seny s’ha imposat i han cessat les protestes per no dificultar encara més el trajecte.
Pareix que alguns dels usuaris haurien posat la reclamació a l’arribar a la seva destinació.
El meu amic em segueix comentant que cada cop són més els usuaris que agafen aquesta línea de bus per anar al metge o de compres a Barcelona. És una manera d’estalviar energia i contaminar menys.
Però el client que paga vol un servei d’acord amb el que està pagant. No vull pensar que la Hife hagi decidit no posar en marxa l’aire condicionat dels seus busos per estalviar carburant d’avant de les continues pujades de preu d’aquest.
M’acaba el comentari donant visques a les Terres de l’Ebre i parla de una porció de terra oblidada per la resta de Catalunya i que només se’n recorden de nosaltres quan tenen mancances d’aigua o energia.
I això que l’empresa té el seu domicili social a Tortosa. Què passaria si el tingués a Barcelona?
Pareix que alguns dels usuaris haurien posat la reclamació a l’arribar a la seva destinació.
El meu amic em segueix comentant que cada cop són més els usuaris que agafen aquesta línea de bus per anar al metge o de compres a Barcelona. És una manera d’estalviar energia i contaminar menys.
Però el client que paga vol un servei d’acord amb el que està pagant. No vull pensar que la Hife hagi decidit no posar en marxa l’aire condicionat dels seus busos per estalviar carburant d’avant de les continues pujades de preu d’aquest.
M’acaba el comentari donant visques a les Terres de l’Ebre i parla de una porció de terra oblidada per la resta de Catalunya i que només se’n recorden de nosaltres quan tenen mancances d’aigua o energia.
I això que l’empresa té el seu domicili social a Tortosa. Què passaria si el tingués a Barcelona?
HIVERN SOTA ZERO?
L’actual crisi econòmica pareix que s’hagi produït després de les eleccions generals del 9-M. El PSOE, al govern abans i ara, havia volgut mantenir amagada la difícil situació que se’ns venia damunt. Aquests fets m’han fet recordar la situació viscuda l’any 1992, l’any de l’Olimpíada de Barcelona y l’Exposició Universal de Sevilla. Els anys anteriors, la construcció també va viure un moment dolç, sobre tot per a transformar les dues ciutats espanyoles que devien d’acollir els esdeveniments. La paraula crisi no sortia enlloc, però una vegada van acabar, allà pel mes d’agost, va començar a sonar tal i com ha passat ara.
En aquella època també governava el PSOE, però ja eren els darrers anys de Felipe González. Una de les mesures que es va prendre llavors va ser la congelació dels sous públics de totes les administracions (central, autonòmiques i locals, inclosa la sanitat, l’ensenyament, etc.) La primera congelació va ser el darrer any de Felipe (1996) y Aznar també ho va ver en el seu primer mandat (1997)
De moment, des de el govern de la nació, ja s’ha anunciat que es congelarà el sou dels alts càrrecs de l’administració (es suposa que començant pel propi President del Govern i ministres i també secretaris generals, directors generals, etc.) Però el Ministre vice-president Pedro Solbes ja ha dit que, per part dels funcionaris hi ha d’haver “contenció” salarial (!) Què vol dir amb això? Hi ha una dita castellana que diu: “Cuando las barbas de tu vecino veas afeitar, pon las tuyas a remojar” (desconec s’hi ha una dita en català que signifiqui el mateix)
En la passada campanya electoral, quan tot anava bé i no hi havia cap crisi econòmica, Zapatero va prometre 400 euros per a tots els treballadors, inclosos els autònoms. També els funcionaris cobraran (o no se’ls ho descomptarà de la nòmina aquesta quantitat des d’ara fins a final d’any), però si hi hagués una congelació salarial, s’acabaria perdent una quantitat molt superior als 400 euros. Seria una situació un tant xocant: per una part et donen i per l’altra te’ls treuen o no te’ls donen, que fa o no fa, al final és el mateix.
En aquella època també governava el PSOE, però ja eren els darrers anys de Felipe González. Una de les mesures que es va prendre llavors va ser la congelació dels sous públics de totes les administracions (central, autonòmiques i locals, inclosa la sanitat, l’ensenyament, etc.) La primera congelació va ser el darrer any de Felipe (1996) y Aznar també ho va ver en el seu primer mandat (1997)
De moment, des de el govern de la nació, ja s’ha anunciat que es congelarà el sou dels alts càrrecs de l’administració (es suposa que començant pel propi President del Govern i ministres i també secretaris generals, directors generals, etc.) Però el Ministre vice-president Pedro Solbes ja ha dit que, per part dels funcionaris hi ha d’haver “contenció” salarial (!) Què vol dir amb això? Hi ha una dita castellana que diu: “Cuando las barbas de tu vecino veas afeitar, pon las tuyas a remojar” (desconec s’hi ha una dita en català que signifiqui el mateix)
En la passada campanya electoral, quan tot anava bé i no hi havia cap crisi econòmica, Zapatero va prometre 400 euros per a tots els treballadors, inclosos els autònoms. També els funcionaris cobraran (o no se’ls ho descomptarà de la nòmina aquesta quantitat des d’ara fins a final d’any), però si hi hagués una congelació salarial, s’acabaria perdent una quantitat molt superior als 400 euros. Seria una situació un tant xocant: per una part et donen i per l’altra te’ls treuen o no te’ls donen, que fa o no fa, al final és el mateix.
dimarts, 24 de juny del 2008
ATAC CONTRA EL CATALÀ
Ahir, disset “intel•lectuals” espanyols (he posat intel•lectuals entre cometes perquè quan fan coses com aquesta poso en dubte la seva imparcialitat i fins i tot cultura) van subscriure un manifest a favor del castellà a Catalunya. Entre aquests intel•lectuals o pseudointel•lectuals, com li vogueu dir, hi figuren personatges com Fernando Savater, Álvaro Pombo, Carmen Iglesias i fins i tot em va parèixer sentir el nom de Maria Vargas Llosa quan vaig sentir per Catalunya informació la noticia.
Tota aquesta gent demostren un gran desconeixement de la situació de Catalunya avui. Ignoren que degut a molts diversos factors (un d’ells, sense dubte la immigració) quan vas a prendre un cafè a un bar i t’adreces al cambrer, sovint et respon en castellà i diu no entendre l’idioma que li estàs parlant. Aquesta situació es dona més a les grans urbs catalanes o, des de sempre, el castellà està present tant a la vida social d’aquest país, com de vegades, a la política segons en quina partits.
No cal que ens vingui de fora! Dintre de Catalunya també hi ha opinions com aquestes, vingudes de gent, un altre temps progressistes i instaurades contra el règim dictatorial de Franco com per exemple l’Albert Boadella i el partit Ciutadans és un bon exemple d’aquest intent de voler imposar per la força una llengua forana portada per una gent com Jiménez Losantos sense la més mínima intenció d’integrar-se al nostre país.
El castellà, per a que m’entengueu, és com una plaga vinguda de fora. Com per exemple el cranc roig americà. No només destrossa el medi natural sinó que de vegades acaba amb altres espècies autòctones que comparteixen habitat amb ell. Per a combatre’l hi calen posar recursos i molts mitjans. Això és el que fan les polítiques lingüístiques que defensen el català i estableixen quotes d’emissió en diversos mitjans audiovisuals i espectacles. Per acabar cal dir que no sempre es compleixen aquestes quotes, com per exemple al cinema on són molt poques les pel•lícules doblades al català que es representen a les nostres sales. Pobre català si no es prenguessin mesures per a protegir-lo!
Tota aquesta gent demostren un gran desconeixement de la situació de Catalunya avui. Ignoren que degut a molts diversos factors (un d’ells, sense dubte la immigració) quan vas a prendre un cafè a un bar i t’adreces al cambrer, sovint et respon en castellà i diu no entendre l’idioma que li estàs parlant. Aquesta situació es dona més a les grans urbs catalanes o, des de sempre, el castellà està present tant a la vida social d’aquest país, com de vegades, a la política segons en quina partits.
No cal que ens vingui de fora! Dintre de Catalunya també hi ha opinions com aquestes, vingudes de gent, un altre temps progressistes i instaurades contra el règim dictatorial de Franco com per exemple l’Albert Boadella i el partit Ciutadans és un bon exemple d’aquest intent de voler imposar per la força una llengua forana portada per una gent com Jiménez Losantos sense la més mínima intenció d’integrar-se al nostre país.
El castellà, per a que m’entengueu, és com una plaga vinguda de fora. Com per exemple el cranc roig americà. No només destrossa el medi natural sinó que de vegades acaba amb altres espècies autòctones que comparteixen habitat amb ell. Per a combatre’l hi calen posar recursos i molts mitjans. Això és el que fan les polítiques lingüístiques que defensen el català i estableixen quotes d’emissió en diversos mitjans audiovisuals i espectacles. Per acabar cal dir que no sempre es compleixen aquestes quotes, com per exemple al cinema on són molt poques les pel•lícules doblades al català que es representen a les nostres sales. Pobre català si no es prenguessin mesures per a protegir-lo!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)