La principal característica de les crisis econòmiques és la manca de diner circulant. Però els diners, el paper moneda, amb euros o dòlars per algun lloc pararan... Qui els té?
Aquest darrers anys, amb el bum immobiliari, hi ha qui n’ha fet molts i, de sobte, en un obrir i apagar d’ulls, s’han volatilitzat! El cert és que algú els té, però qui? Els bancs, segur, les multinacionals, també... No obstant, els bancs, per por a deixar de cobrar els préstecs, no els amollen. Prefereixen tenir menys ingressos, però més seguretat,
Dues grans immobiliàries han fet públics els seus problemes Martinsa-Fadesa i Hàbitat. El que encara sobta més és que el propi president de la primera, Fernando Martín també s’hagi declarat en suspensió de pagaments (o concurs de creditors) com a persona física.
Aquest matí li feia la mateixa pregunta (on són els diners?) a un jove relacionat amb el món immobiliari i, m’ha donat dues respostes. La primera és que molts han anat a parar a bancs de l’estranger (paradisos fiscals) i la segona és que els beneficis obtinguts els anys de bonança els tenen invertits en promocions inacabades i amb dificultats per poder-ho fer. La primera resposta és lògica i creïble. La segona seria una veritat a mitges, ja que no tots els diners que es guanyen s’acaben invertint. Els socis, a tancament de l’exercici, volen passar comptes amb la empresa i endur-se la seva part dels beneficis segons el capital invertit i sobre tot, si aquest beneficis han estat sucosos.
També he escoltat avui per la ràdio que Axa, la segona companyia europea d’assegurances havia disminuït els seus beneficis al voltant d’un 20 %, però malgrat tot, continuava tenint beneficis i donava un toc de tranquil•litat als seus clients parlant de la solvència de l’empresa.
Ahir mateix, el Periódico parlava de l’enorme baixada del preu del petroli duran el mes de juliol i que la repercussió al preu dels carburants ha estat mínima. També és diu que l’alça considerable del aliments, res té que veure amb el petroli i molt als intermediaris, fins al punt que moltes associacions de pagesos opten per comercialitzar-se ells directament els seus productes i evitar així transaccions intermitges.
El que tinc clar és que les crisi estan provocades pels grans capitals que, després de retirar beneficis, és refugien en llocs on hi troben molta seguretat i segueixen recollint beneficis. Això fa que, sobre tot, els que menys tenen, però també aquells que disposen d’un negoci mitjà, siguin els més perjudicats.
Altres, els que tenen la seguretat d’un lloc de treball fix i un sou adequat, les esperen veure venir i, la única cosa que fan és consumir menys, la qual cosa també fa que la crisi s’agreugi.
dijous, 7 d’agost del 2008
PROFESSIONS DE RISC
Quan parlem de professions de risc, segur que ens venen al cap unes quantes relacionades amb l’altura (treballs de construcció o neteja vidres en bastides), amb la profunditat (miners) o altres com bombers, policia, etc. Res més lluny!
Aquests dies a la sortida d’Amposta (o l’entrada, segons cap a on es vagi) hi ha un grup d’operaris, crec que pertanyen a la brigada de l’ajuntament, que estan realitzant unes obres de millora de les voreres del carrer Grao, a peu de carretera, pràcticament sense mesures de seguretat i amb molt poca senyalització.
En aquell punt, el carrer del Grao és molt estret i a sobre de doble circulació de vehicles (tota la resta és d’un sol sentit de circulació, en direcció cap a Tortosa) Però per aquest punt, tan s’entra com es surt. La quan cosa fa que els cotxes es creuen amb assiduïtat i l’espai que queda entre aquests i els operaris, es redueixi a ma mínima expressió.
La pregunta és: Com pot permetre l’ajuntament que membres de la brigada treballin en aquestes condicions de manca de seguretat?
Crec que el més adient seria tancar el carrer a la circulació mentre durin les obres (al menys ja porten dos dies així) Segurament que si en lloc de ser obra pública fos realitzada per una empresa privada (de les empreses constructores de la ciutat que aquests anys s’han cansat de fer obres a tots els punts imaginables...), s’hauria tancat el carrer al el beneplàcit i consentiment de tothom (també de l’ajuntament!)
I el Comitè de salut laboral de l’ajuntament, no hi té res a dir? Duran aquesta legislatura encara no s’ha reunit, quan la periodicitat mínima és d’almenys dues vegades a l’any!
Aquests dies a la sortida d’Amposta (o l’entrada, segons cap a on es vagi) hi ha un grup d’operaris, crec que pertanyen a la brigada de l’ajuntament, que estan realitzant unes obres de millora de les voreres del carrer Grao, a peu de carretera, pràcticament sense mesures de seguretat i amb molt poca senyalització.
En aquell punt, el carrer del Grao és molt estret i a sobre de doble circulació de vehicles (tota la resta és d’un sol sentit de circulació, en direcció cap a Tortosa) Però per aquest punt, tan s’entra com es surt. La quan cosa fa que els cotxes es creuen amb assiduïtat i l’espai que queda entre aquests i els operaris, es redueixi a ma mínima expressió.
La pregunta és: Com pot permetre l’ajuntament que membres de la brigada treballin en aquestes condicions de manca de seguretat?
Crec que el més adient seria tancar el carrer a la circulació mentre durin les obres (al menys ja porten dos dies així) Segurament que si en lloc de ser obra pública fos realitzada per una empresa privada (de les empreses constructores de la ciutat que aquests anys s’han cansat de fer obres a tots els punts imaginables...), s’hauria tancat el carrer al el beneplàcit i consentiment de tothom (també de l’ajuntament!)
I el Comitè de salut laboral de l’ajuntament, no hi té res a dir? Duran aquesta legislatura encara no s’ha reunit, quan la periodicitat mínima és d’almenys dues vegades a l’any!
dimecres, 6 d’agost del 2008
NI RASTRE DE L'ACCIDENT D'AMPOSTA!
Aquest matí, abans de les 8, al costat mateix de la pilastra que sustenta el pont de la via del tren a la carretera de la Carrova, tot just a tocar d’Amposta, hi ha hagut un greu accident. Ha estat el principal tema de debat entre els meus companys de treball que també han estat testimonis indirectes del mateix. Però per més que ho hagi buscat per Internet, a hores d’ara, encara no surt a cap pàgina d’informació. Ni Vilaweb-el Punt, ni Diari de Tarragona, ni l’Agència Catalana de Notícies, ni Ebredigital (la Veu de l’Ebre) ni la pàgina de l’Ajuntament d’Amposta “diuen” res sobre l’accident. Segurament ens haurem d’esperar demà.
Com he dit abans, els fets han passat abans de les 8 del matí. Segurament més prop de les 7:30 que de les 8:00, ja que quan jo hi he passat (sobre les 7:55) ja hi era tothom. I quan dic tothom em refereixo als bombers, l’ambulància, i els dos cossos de la policia amb competències: els Mossos d’Esquadra i la policia local d’Amposta. Aquest han estat els darrers d’arribar, ja que jo els he vist passar pel carrer Sebastià Juan Arbó tot just al sortir de casa.
Entre els meus companys hem coincidit en dues coses: en la gravetat de l’accident i en la dificultat del cotxe d’anar pa parar allí on era. Tot apunta que s’ho ha fet tot sol i segurament degut a l’alta velocitat. No hi havia rastre d’haver frenat abans de xocar (si és que ho ha fet) a la pilastra de la part dreta de la carretera, direcció a Tortosa. La qual cosa vol dir que a l’alta velocitat l’ha hagut “d’acompanyar” alguna cosa més: o s’ha adormit o s’ha despistat.
Quan hem passat el cotxe es trobava entre la pilastra i la tanca de protecció de la carretera, un lloc una mica inversemblant per anar-hi a parar. I més si tenim en compte que la tanca pareixia intacta. Al terra es podia veure al menys una persona i segons una de les companyes, se l’intentava reanimar. La presència d’una segona ambulància, aproximadament una hora després, segurament indica la presència d’un altre ferit que, possiblement, no podien treure del cotxe.
No fa gaires dies, en aquest mateix blog, parlava de que s’està corrent massa per aquesta carretera i els Mossos havien “desaparegut” feia molt de temps. Avui tornava estar el radar! No sé si com a conseqüència de l’accident o perquè algú ha pensat que ja tocava.
La disminució de la velocitat punta dels vehicles ajuda molt a prevenir els accidents. I la presencia de la policia és un element per dissuadir els conductors als qui els agrada la velocitat.
Com he dit abans, els fets han passat abans de les 8 del matí. Segurament més prop de les 7:30 que de les 8:00, ja que quan jo hi he passat (sobre les 7:55) ja hi era tothom. I quan dic tothom em refereixo als bombers, l’ambulància, i els dos cossos de la policia amb competències: els Mossos d’Esquadra i la policia local d’Amposta. Aquest han estat els darrers d’arribar, ja que jo els he vist passar pel carrer Sebastià Juan Arbó tot just al sortir de casa.
Entre els meus companys hem coincidit en dues coses: en la gravetat de l’accident i en la dificultat del cotxe d’anar pa parar allí on era. Tot apunta que s’ho ha fet tot sol i segurament degut a l’alta velocitat. No hi havia rastre d’haver frenat abans de xocar (si és que ho ha fet) a la pilastra de la part dreta de la carretera, direcció a Tortosa. La qual cosa vol dir que a l’alta velocitat l’ha hagut “d’acompanyar” alguna cosa més: o s’ha adormit o s’ha despistat.
Quan hem passat el cotxe es trobava entre la pilastra i la tanca de protecció de la carretera, un lloc una mica inversemblant per anar-hi a parar. I més si tenim en compte que la tanca pareixia intacta. Al terra es podia veure al menys una persona i segons una de les companyes, se l’intentava reanimar. La presència d’una segona ambulància, aproximadament una hora després, segurament indica la presència d’un altre ferit que, possiblement, no podien treure del cotxe.
No fa gaires dies, en aquest mateix blog, parlava de que s’està corrent massa per aquesta carretera i els Mossos havien “desaparegut” feia molt de temps. Avui tornava estar el radar! No sé si com a conseqüència de l’accident o perquè algú ha pensat que ja tocava.
La disminució de la velocitat punta dels vehicles ajuda molt a prevenir els accidents. I la presencia de la policia és un element per dissuadir els conductors als qui els agrada la velocitat.
dimarts, 5 d’agost del 2008
UN LECTOR ESCRIU SOBRE LA VISITA DE MONTILLA
Hi ha determinades èpoques de l’any on la intensitat política baixa. Una és l’estiu i l’altra és per Nadal i Cap d’Any.
Si no fos perquè l’Estatut preveu la revisió del finançament abans del dia 9 d’aquest mes, els nostres polítics faria dies que estarien de vacances en espera del proper curs polític, una cosa que sempre es presenta apassionant, al menys per aquells que ens agrada i seguim la política.
Avui, de tot el que ha aparegut als diaris, el que més m’ha cridat l’atenció ha estat una carta publicada al Periódico d’un senyor d’Horta de Sant Joan sobre la visita del President Montilla a la Terra Alta en motiu del 70è aniversari de la Batalla de l’Ebre.
Aquest senyor conta que va tenir l’ocasió d’adreçar-se al President i li demanà per quan arribaria la democràcia a la Terra Alta. A aquesta pregunta feta de forma tan directa i, com es obvi, amb un doble sentit, Montilla li respongué que “La democràcia ja feia anys que havia arribat i la prova era que aquest senyor tenia el dret a queixar-se”. Aquest senyor, discrepa (i amb raó) que el concepte democràcia només garanteixi el dret de queixar-se, que per ell és alguna cosa més, com per exemple “ser escoltat i ser tinguda en compte l’opinió dels ciutadans”. Quanta raó!
Recordo que ja fa uns anys, quan els “molins de vent” van començar a aparèixer per la Terra Alta, un bon amic sindicalista i avui regidor de l’ajuntament de Tortosa, em va dir que un alt càrrec del departament de Medi Ambient li havia dit llavors que es va fer un estudi sobre les possibles ubicacions dels parcs eòlics. Per una banda hi havia l’opinió dels tècnics i per l’altra la dels ciutadans. D’aquestes opinions es va dibuixar un mapa que donava aquests resultats: els llocs on es podien instal•lar, ja que tothom hi estava d’acord, el que no, perquè eren descartats per les dues parts i, finalment, aquells on els ciutadans i els tècnics no hi havia coincidit. Vaig pensar que era una bona fórmula. Va acabar dient-me que aquest estudi va acabar als fons d’un calaix d’una taula del departament! Prova irrefutable que no sempre (per no dir mai) que les coses és fan bé, acaben bé!
Aquest senyor d’Horta (o d’Orta, com a mi més m’agrada) no és més que un de tants ebrencs que es queixen per l’actitud dels nostres governs cap al territori. Pareix que des de Barcelona ens miren sempre amb aires des superioritat com si encara fóssim uns pobres “paletos” que no sabem el que volem i han de venir ells per a dir-nos-ho.
Mentre no canvia aquesta actitud, la Catalunya Sud serà “el territori emprenyat de Catalunya!”
Si no fos perquè l’Estatut preveu la revisió del finançament abans del dia 9 d’aquest mes, els nostres polítics faria dies que estarien de vacances en espera del proper curs polític, una cosa que sempre es presenta apassionant, al menys per aquells que ens agrada i seguim la política.
Avui, de tot el que ha aparegut als diaris, el que més m’ha cridat l’atenció ha estat una carta publicada al Periódico d’un senyor d’Horta de Sant Joan sobre la visita del President Montilla a la Terra Alta en motiu del 70è aniversari de la Batalla de l’Ebre.
Aquest senyor conta que va tenir l’ocasió d’adreçar-se al President i li demanà per quan arribaria la democràcia a la Terra Alta. A aquesta pregunta feta de forma tan directa i, com es obvi, amb un doble sentit, Montilla li respongué que “La democràcia ja feia anys que havia arribat i la prova era que aquest senyor tenia el dret a queixar-se”. Aquest senyor, discrepa (i amb raó) que el concepte democràcia només garanteixi el dret de queixar-se, que per ell és alguna cosa més, com per exemple “ser escoltat i ser tinguda en compte l’opinió dels ciutadans”. Quanta raó!
Recordo que ja fa uns anys, quan els “molins de vent” van començar a aparèixer per la Terra Alta, un bon amic sindicalista i avui regidor de l’ajuntament de Tortosa, em va dir que un alt càrrec del departament de Medi Ambient li havia dit llavors que es va fer un estudi sobre les possibles ubicacions dels parcs eòlics. Per una banda hi havia l’opinió dels tècnics i per l’altra la dels ciutadans. D’aquestes opinions es va dibuixar un mapa que donava aquests resultats: els llocs on es podien instal•lar, ja que tothom hi estava d’acord, el que no, perquè eren descartats per les dues parts i, finalment, aquells on els ciutadans i els tècnics no hi havia coincidit. Vaig pensar que era una bona fórmula. Va acabar dient-me que aquest estudi va acabar als fons d’un calaix d’una taula del departament! Prova irrefutable que no sempre (per no dir mai) que les coses és fan bé, acaben bé!
Aquest senyor d’Horta (o d’Orta, com a mi més m’agrada) no és més que un de tants ebrencs que es queixen per l’actitud dels nostres governs cap al territori. Pareix que des de Barcelona ens miren sempre amb aires des superioritat com si encara fóssim uns pobres “paletos” que no sabem el que volem i han de venir ells per a dir-nos-ho.
Mentre no canvia aquesta actitud, la Catalunya Sud serà “el territori emprenyat de Catalunya!”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)