Entre tots els rius de tinta que s’escampen per a parlar de la crisi econòmica mundial, de la fallida de bancs, de l’aportació de capital per evitar fallides de companyies; també sobre el finançament de Catalunya, de reunions secretes entre Zapatero i Montilla (potser no tan secreta si s’ha acabat sabent!), etc., avui el Periódico porta una noticia gens habitual. Parla d’un personatge, Enric Duran, que segons ell ha estafat 492.000 euros a 39 bancs i, a sobre, hi presumeix. Encara que a la noticia s’hi pot llegir que es tracta d’un conegut activista anti-sistema, la veritat és que no recordo haver sentit a parlar d’ell. Possiblement perquè mai havia sorprès l’opinió pública amb una notícia com aquesta. Diu que aquest diners els destinarà a finalitats cíviques que res tenen a veure amb el col•lectiu ocupa. Però la veritat, em dóna ràbia que ho hagi fet...
Potser el lector es preguntarà el motiu i, aquest, és ben senzill: Perquè al final ho acabarem pagant entre tots. Sí, també entre tu i jo!
Per molta crisi que hi hagi, he sentit mai a dir que la gran banca hagi perdut diners? Potser el percentatge d’increment dels beneficis respecte a l’any anterior sigui més petit, segurament. Però que hagin tingut pèrdues, això mai. Per tant, si aquests bancs es senten estafats per un personatge que, per una vegada (o per trenta nou) ha estat molt més llest que els empleats de les oficines bancàries, els seus superiors, a l’hora de passar comptes, els exigiran resultats òptims. Així, si per un costat han perdut aquests diners, els demanaran que eixuguin les pèrdues incrementant les comissions que, avui en dia, paguem quasi per tot! Quina ràbia em fa aquest personatge. Normalment m’hauria de caure simpàtic, ja que, d’alguna manera, estic d’acord amb les seves reivindicacions i que hagi estat més llest que aquells que cada final de mes “ens roben” uns calerons de la nostra llibreta d’estalvis. Però no és el cas. A aquest li he agafat mania!
dimecres, 17 de setembre del 2008
PER A QUÈ SERVEIX?
Ahir vaig rebre un correu on es demanava la màxima difusió per Internet per a fer una apagada de llums i d’aparells elèctrics al major número de cases del món entre les 21.50 i les 22.00. El missatge escrit en diferents idiomes i que reproduiré al final d’aquest escrit diu senzillament que la finalitat és “que la Terra respiri”. Segurament que és per a protestar contra el canvi climàtic que ve i que, segons els científics causarà unes catàstrofes irreparables per al planeta Terra.
També aquesta setmana, la Generalitat de Catalunya, la ha declarat “Setmana de la mobilitat sostenible”. Un anys més s’intenta que els particulars agafin el cotxe el menys possible i que usen mitjans alternatius de transport, com per exemple els transports públics (autobusos, metro, tramvia...) o bé que es desplacen en bicicleta o a peu.
Estem acostumats que, des de la Unió europea, l’estat espanyol o d’altres organismes supranacionals, declaren determinats dies de l’any com a “dia mundial de la Terra” o “dia mundial de l’aigua” o “dia mundial dels arbres”, etc.
Però la pregunta és: Serveix per alguna cosa? I la resposta (per no donar un NO rotund) és que per a ben poc. I no és que no es faci divulgació per la majoria de mitjans de comunicació. A la nostra era, jo crec que es tindria que denominar “de la tecnologia”, encara que als llibres d’història es segueix denominant contemporània. Evidentment, si l’era actual és la que comença amb els Reis Catòlics, estareu d’acord amb mi que, aquests anys, des de la segona guerra mundial fins ara, res té que veure amb el món de 1492!
I després d’aquesta reflexió, continuo. Com anava dient, actualment, entre Internet, televisió, ràdio, la difusió que se’n fa d’aquest dies (o setmanes) és molt gran, en canvi els seguidors que solen complir amb les recomanacions, realment son molt pocs. Sinó, digueu-me els que em llegiu, qui de vosaltres ha canviat d’hàbits aquesta setmana? O el “dia mundial sense mòbil... qui el va complir?
Per cert, el 17 de setembre és avui... Encara esteu a temps d'apagar els llums i demà ja em direu qui els va apagar i qui no i els motius que us van portar a fer-ho.
Segurament demà també, alguns diaris publicaran fotos de seus d’organismes oficials amb els llums apagats, mentre els blocs de veïns mantenien totes o quasi totes les llums enceses.
I és que per molt que ens ho diguin, fins que no veurem les banyes al toro...!
Ara pensem que si, que segurament passarà, que dintre d’uns anys ens quedarem sense el Delta de l’Ebre, que algunes cases que ara son prop del mar, quedaran inundades, etc. Però la realitat és que encara podem arribar fins la punta de la banya. Malament, però hi arribem (l’istme del Trabucador encara aguanta les reparacions) A la platja de la Marquesa encara es pot anar a pescar “muixarres”. Cada cop que ve una llevantada, en desapareix un tros, però encara hi ha platja...
Al final, com sempre, arribarem tard o, millor dit, quan voldrem arribar ja no hi arribarem!
Però de moment ni “dies mundials” ni “setmanes de...” serveixen para gaire cosa! Això si, els polítics es solen fer la foto pantant un arbre o anant al treball amb bicicleta...
APAGÓN MUNDIAL EL 17 DE SEPTIEMBRE DE 2008
ESTE APAGÓN SERÁ DE 21:50 A 22:00, A LA MISMA HORA LOCAL DE CADA PAÍS EN TODO EL MUNDO.
On Wendesday, September 17, 2008, I invite people around the world to turn off their lights for ten minutes – from 9:50pm to 10:00pm in their local time zone.
Castellano:
Oscuridad mundial: En Septiembre 17, 2008 desde las 21:50 a las 22:00 horas.
Se propone apagar todas las luces y si es posible todos los aparatos eléctricos, para que nuestro planeta pueda 'respirar'.
Si la respuesta es masiva, la energía que se ahorra puede ser brutal.
Solo 10 minutos y vea que pasa.
Si estamos 10 minutos en la oscuridad, prendamos una vela y simplemente la miramos y nosotros estaremos respirando y nuestro planeta.
Recuerde que la unión hace la fuerza y el Internet puede tener mucho poder y puede ser aun algo más grande.
Pase la noticia, si usted tiene amigos que viven en otros países envíeselo a ellos.
Ingles:
Darkness world: On September 17, 2008 from 21:50 to 22:00 hours.
Proposes to delete all lights and if possible all electrical appliances, to our planet can 'breathe'.
if the answer is massive, energy saving can be brutal.
Only 10 minutes, and see what happens.
Yes, we are 10 minutes in the dark, we light a candle and simply
Be looking at it, we breathe and our planet.
Remember that the union is strength and the Internet can be very power and can
Even do something big.
Moves the news, if you have friends to live in other countries send to them.
Chino:
黑暗的世界：對2008年9月17日從21時50分至22:00 。
這是建議關掉所有電燈及可能的話，所有電器，使我們的星球可以'呼吸' 。
如果答案是大規模，節能，可殘酷的。
只有10分鐘，並看看會發生什麼情況。
如果我們10分鐘，在黑暗中，成衣蠟燭和簡單的外觀和我們將呼吸和我們的星球。
記得當時的聯盟是實力和在互聯網上可以有很大的權力和，甚至可以更大一些。
通過新聞.
Portugués:
Escuridão mundial: No dia 17 de Setembro de 2008 das 21:50 às 22:00 horas
propõe-se apagar todas as luzes e se possível todos os aparelhos eléctricos, para o nosso planeta poder 'respirar'.
Se a resposta for massiva, a poupança energética pode ser brutal.
Só 10 minutos, para ver o que acontece.
Sim, estaremos 10 minutos às escuras, podemos acender uma vela e simplesmente
ficar a olhar para ela, estaremos a respirar nós e o planeta.
Lembrem-se que a união faz a força e a Internet pode ter muito poder e podemos
mesmo fazer algo em grande.
Passa a notícia, se tiveres amigos a viver noutros países envia-lhes.
Árabe:
ظلام العالم : على 17 سبتمبر 2008 من الساعة 21:50 الى 22:00
ويقترح حذف جميع الانوار واذا امكن جميع الاجهزه الكهرباءيه ، ويمكن لكوكبنا 'تنفس'.
اذا كان الجواب هاءله ، ويمكن الاقتصاد في استهلاك الطاقة وحشية.
خلال 10 دقائق فقط ، ونرى ما سيحصل.
نعم ، نحن على 10 دقائق في الظلام ، ونحن على ضوء شمعة وببساطة
ان النظر اليها ، ونحن نتنفس وكوكبنا.
نتذكر ان الاتحاد هو القوام وشبكة الانترنت يمكن ان تكون بالغة القوة ويمكن
حتى تفعل شيئا كبيرا.
التحركات الاخبار
Francés:
Darkness monde: Le 17 Septembre 2008 de 21:50 à 22:00 heures
Propose de supprimer toutes les lumières et, si possible, tous les appareils électriques, à notre planète peut 'respirer'.
Si la réponse est massive, les économies d'énergie peuvent être brutales.
Seulement 10 minutes, et de voir ce qui se passe.
Oui, nous sommes 10 minutes dans le noir, on allume une bougie et simplement
Être regarder, que nous respirons et de notre planète.
N'oubliez pas que l'union fait la force et l'Internet peuvent être très électricité et peut
Même faire quelque chose de grand.
Déplace l'actualité.
Griego:
Σκοταδι κοσµο: Στις 17 Σεπ του 2008 απο 21:50 εως 22:00 ωρες
Προτεινει να διαγραψει ολα τα φωτα και αν ειναι δυνατον, ολες τις ηλεκτρικες συσκευες, να πλανητη µας µπορει να «αναπνεει».
Εαν η απαντηση ειναι µαζικη, η εξοικονοµηση ενεργειας µπορει να ειναι κτηνωδης.
Μονο 10 λεπτα, και να δουµε τι συµßαινει.
Ναι, ειµαστε 10 λεπτα στο σκοταδι, θα αναψει ενα κερι και απλα
Να εξεταζουµε, που αναπνεουµε και τον πλανητη µας.
Θυµηθειτε οτι η ενωση ειναι η δυναµη και το Internet µπορει να ειναι πολυ δυναµη και µπορουν να
Ακοµη κανουµε κατι µεγαλο.
Μετακινησεις την ειδηση, αν εχετε φιλους να ζουν σε αλλες χωρες να στειλουν τους και τους.
Alemán:
Darkness Welt: Am 17 September 2008 von 21:50 bis 22:00 Uhr
Schlägt vor, alle Lichter zu löschen und, wenn möglich, alle elektrischen Geräte, die unseren Planeten kann 'atmen'.
Wenn die Antwort ist derb, Energieeinsparung kann brutal.
Nur 10 Minuten, und sehen Sie, was passiert.
Ja, wir sind 10 Minuten im Dunkeln, wir Licht einer Kerze und einfach
Sei es bei der Suche, die wir atmen, und unseres Planeten.
Denken Sie daran, dass die Gewerkschaft ist Stärke und das Internet kann sehr Macht und können
Selbst etwas tun groß.
Verschiebt den Nachrichten.
Ruso:
Ночь на Земле: 17 сентября 2008 года с 21:50 до 22:00 часов отключите все огни, и, по возможности, все электроприборы, чтобы наша планета могла спокойно 'подышать' хоть 10 минут.
В случае массового участия, этот проект приведет к огромному сбередению энергии по всему земному шару. Всего только 10 минут, и вы увидите как важен будет результат.
За эти 10 минут можно просто посидеть в темноте, зажечь свечу и посидеть при ее свете. А за это время наша планета успеет спокойно отдышаться.
Помните, что совместное действие - это мощь, а Интернет - это великая сила, вместе мы можем добиться очень многого.
Сообщи о нас другим!!!
Holandés:
Darkness wereld: Op 17 September 2008 van 21:50 tot 22:00 uur
Stelt voor om alle lichten en zo mogelijk alle elektrische apparaten, om onze planeet kan 'ademen'.
Indien het antwoord is enorm, de energiebesparing kan worden wreder.
Slechts 10 minuten, en zie wat er gebeurt.
Ja, we zijn 10 minuten in het donker, we licht van een kaars en gewoon
Wordt kijken, we inademen en onze planeet.
Vergeet niet dat de unie is kracht en het internet kan zeer macht en kan
Zelfs iets te groot.
Vertrokken het nieuws.
També aquesta setmana, la Generalitat de Catalunya, la ha declarat “Setmana de la mobilitat sostenible”. Un anys més s’intenta que els particulars agafin el cotxe el menys possible i que usen mitjans alternatius de transport, com per exemple els transports públics (autobusos, metro, tramvia...) o bé que es desplacen en bicicleta o a peu.
Estem acostumats que, des de la Unió europea, l’estat espanyol o d’altres organismes supranacionals, declaren determinats dies de l’any com a “dia mundial de la Terra” o “dia mundial de l’aigua” o “dia mundial dels arbres”, etc.
Però la pregunta és: Serveix per alguna cosa? I la resposta (per no donar un NO rotund) és que per a ben poc. I no és que no es faci divulgació per la majoria de mitjans de comunicació. A la nostra era, jo crec que es tindria que denominar “de la tecnologia”, encara que als llibres d’història es segueix denominant contemporània. Evidentment, si l’era actual és la que comença amb els Reis Catòlics, estareu d’acord amb mi que, aquests anys, des de la segona guerra mundial fins ara, res té que veure amb el món de 1492!
I després d’aquesta reflexió, continuo. Com anava dient, actualment, entre Internet, televisió, ràdio, la difusió que se’n fa d’aquest dies (o setmanes) és molt gran, en canvi els seguidors que solen complir amb les recomanacions, realment son molt pocs. Sinó, digueu-me els que em llegiu, qui de vosaltres ha canviat d’hàbits aquesta setmana? O el “dia mundial sense mòbil... qui el va complir?
Per cert, el 17 de setembre és avui... Encara esteu a temps d'apagar els llums i demà ja em direu qui els va apagar i qui no i els motius que us van portar a fer-ho.
Segurament demà també, alguns diaris publicaran fotos de seus d’organismes oficials amb els llums apagats, mentre els blocs de veïns mantenien totes o quasi totes les llums enceses.
I és que per molt que ens ho diguin, fins que no veurem les banyes al toro...!
Ara pensem que si, que segurament passarà, que dintre d’uns anys ens quedarem sense el Delta de l’Ebre, que algunes cases que ara son prop del mar, quedaran inundades, etc. Però la realitat és que encara podem arribar fins la punta de la banya. Malament, però hi arribem (l’istme del Trabucador encara aguanta les reparacions) A la platja de la Marquesa encara es pot anar a pescar “muixarres”. Cada cop que ve una llevantada, en desapareix un tros, però encara hi ha platja...
Al final, com sempre, arribarem tard o, millor dit, quan voldrem arribar ja no hi arribarem!
Però de moment ni “dies mundials” ni “setmanes de...” serveixen para gaire cosa! Això si, els polítics es solen fer la foto pantant un arbre o anant al treball amb bicicleta...
APAGÓN MUNDIAL EL 17 DE SEPTIEMBRE DE 2008
ESTE APAGÓN SERÁ DE 21:50 A 22:00, A LA MISMA HORA LOCAL DE CADA PAÍS EN TODO EL MUNDO.
On Wendesday, September 17, 2008, I invite people around the world to turn off their lights for ten minutes – from 9:50pm to 10:00pm in their local time zone.
Castellano:
Oscuridad mundial: En Septiembre 17, 2008 desde las 21:50 a las 22:00 horas.
Se propone apagar todas las luces y si es posible todos los aparatos eléctricos, para que nuestro planeta pueda 'respirar'.
Si la respuesta es masiva, la energía que se ahorra puede ser brutal.
Solo 10 minutos y vea que pasa.
Si estamos 10 minutos en la oscuridad, prendamos una vela y simplemente la miramos y nosotros estaremos respirando y nuestro planeta.
Recuerde que la unión hace la fuerza y el Internet puede tener mucho poder y puede ser aun algo más grande.
Pase la noticia, si usted tiene amigos que viven en otros países envíeselo a ellos.
Ingles:
Darkness world: On September 17, 2008 from 21:50 to 22:00 hours.
Proposes to delete all lights and if possible all electrical appliances, to our planet can 'breathe'.
if the answer is massive, energy saving can be brutal.
Only 10 minutes, and see what happens.
Yes, we are 10 minutes in the dark, we light a candle and simply
Be looking at it, we breathe and our planet.
Remember that the union is strength and the Internet can be very power and can
Even do something big.
Moves the news, if you have friends to live in other countries send to them.
Chino:
黑暗的世界：對2008年9月17日從21時50分至22:00 。
這是建議關掉所有電燈及可能的話，所有電器，使我們的星球可以'呼吸' 。
如果答案是大規模，節能，可殘酷的。
只有10分鐘，並看看會發生什麼情況。
如果我們10分鐘，在黑暗中，成衣蠟燭和簡單的外觀和我們將呼吸和我們的星球。
記得當時的聯盟是實力和在互聯網上可以有很大的權力和，甚至可以更大一些。
通過新聞.
Portugués:
Escuridão mundial: No dia 17 de Setembro de 2008 das 21:50 às 22:00 horas
propõe-se apagar todas as luzes e se possível todos os aparelhos eléctricos, para o nosso planeta poder 'respirar'.
Se a resposta for massiva, a poupança energética pode ser brutal.
Só 10 minutos, para ver o que acontece.
Sim, estaremos 10 minutos às escuras, podemos acender uma vela e simplesmente
ficar a olhar para ela, estaremos a respirar nós e o planeta.
Lembrem-se que a união faz a força e a Internet pode ter muito poder e podemos
mesmo fazer algo em grande.
Passa a notícia, se tiveres amigos a viver noutros países envia-lhes.
Árabe:
ظلام العالم : على 17 سبتمبر 2008 من الساعة 21:50 الى 22:00
ويقترح حذف جميع الانوار واذا امكن جميع الاجهزه الكهرباءيه ، ويمكن لكوكبنا 'تنفس'.
اذا كان الجواب هاءله ، ويمكن الاقتصاد في استهلاك الطاقة وحشية.
خلال 10 دقائق فقط ، ونرى ما سيحصل.
نعم ، نحن على 10 دقائق في الظلام ، ونحن على ضوء شمعة وببساطة
ان النظر اليها ، ونحن نتنفس وكوكبنا.
نتذكر ان الاتحاد هو القوام وشبكة الانترنت يمكن ان تكون بالغة القوة ويمكن
حتى تفعل شيئا كبيرا.
التحركات الاخبار
Francés:
Darkness monde: Le 17 Septembre 2008 de 21:50 à 22:00 heures
Propose de supprimer toutes les lumières et, si possible, tous les appareils électriques, à notre planète peut 'respirer'.
Si la réponse est massive, les économies d'énergie peuvent être brutales.
Seulement 10 minutes, et de voir ce qui se passe.
Oui, nous sommes 10 minutes dans le noir, on allume une bougie et simplement
Être regarder, que nous respirons et de notre planète.
N'oubliez pas que l'union fait la force et l'Internet peuvent être très électricité et peut
Même faire quelque chose de grand.
Déplace l'actualité.
Griego:
Σκοταδι κοσµο: Στις 17 Σεπ του 2008 απο 21:50 εως 22:00 ωρες
Προτεινει να διαγραψει ολα τα φωτα και αν ειναι δυνατον, ολες τις ηλεκτρικες συσκευες, να πλανητη µας µπορει να «αναπνεει».
Εαν η απαντηση ειναι µαζικη, η εξοικονοµηση ενεργειας µπορει να ειναι κτηνωδης.
Μονο 10 λεπτα, και να δουµε τι συµßαινει.
Ναι, ειµαστε 10 λεπτα στο σκοταδι, θα αναψει ενα κερι και απλα
Να εξεταζουµε, που αναπνεουµε και τον πλανητη µας.
Θυµηθειτε οτι η ενωση ειναι η δυναµη και το Internet µπορει να ειναι πολυ δυναµη και µπορουν να
Ακοµη κανουµε κατι µεγαλο.
Μετακινησεις την ειδηση, αν εχετε φιλους να ζουν σε αλλες χωρες να στειλουν τους και τους.
Alemán:
Darkness Welt: Am 17 September 2008 von 21:50 bis 22:00 Uhr
Schlägt vor, alle Lichter zu löschen und, wenn möglich, alle elektrischen Geräte, die unseren Planeten kann 'atmen'.
Wenn die Antwort ist derb, Energieeinsparung kann brutal.
Nur 10 Minuten, und sehen Sie, was passiert.
Ja, wir sind 10 Minuten im Dunkeln, wir Licht einer Kerze und einfach
Sei es bei der Suche, die wir atmen, und unseres Planeten.
Denken Sie daran, dass die Gewerkschaft ist Stärke und das Internet kann sehr Macht und können
Selbst etwas tun groß.
Verschiebt den Nachrichten.
Ruso:
Ночь на Земле: 17 сентября 2008 года с 21:50 до 22:00 часов отключите все огни, и, по возможности, все электроприборы, чтобы наша планета могла спокойно 'подышать' хоть 10 минут.
В случае массового участия, этот проект приведет к огромному сбередению энергии по всему земному шару. Всего только 10 минут, и вы увидите как важен будет результат.
За эти 10 минут можно просто посидеть в темноте, зажечь свечу и посидеть при ее свете. А за это время наша планета успеет спокойно отдышаться.
Помните, что совместное действие - это мощь, а Интернет - это великая сила, вместе мы можем добиться очень многого.
Сообщи о нас другим!!!
Holandés:
Darkness wereld: Op 17 September 2008 van 21:50 tot 22:00 uur
Stelt voor om alle lichten en zo mogelijk alle elektrische apparaten, om onze planeet kan 'ademen'.
Indien het antwoord is enorm, de energiebesparing kan worden wreder.
Slechts 10 minuten, en zie wat er gebeurt.
Ja, we zijn 10 minuten in het donker, we licht van een kaars en gewoon
Wordt kijken, we inademen en onze planeet.
Vergeet niet dat de unie is kracht en het internet kan zeer macht en kan
Zelfs iets te groot.
Vertrokken het nieuws.
dimarts, 16 de setembre del 2008
L'ÚS DE L'AIGUA
L’altre dia vaig llegir en algun diari que la Unió Europea a “renyat” a la Generalitat de Catalunya per l’ús que està fent dels recursos hidràulics. Per més que ho he buscat (no fa tants dies) he estat incapaç de trobar el diari que portava la noticia.
Precisament, el malbaratament del recurs es centrava en el tema dels regadius. I aquí és on un es pregunta: Què hi ha que fer, donar aigua als nostres pagesos per a que transformin les seves finques? O crear una reserva d’aigua per a quan Barcelona torni a parit una gran sequera?
Si ens decantem pel primer cas, segurament, posarem en mans de molts pagesos de la zona (potser algun d’ells serà veí nostre o tal vegada un familiar), una aigua susceptible de fer-ne un mal ús. Però és evident que no tothom és igual i que molts d’ells la sabran administrar correctament.
En canvi, si afavorim la segona opció, algú pot acusar-nos de no afavorir el territori i vetllar més pels interessos d’una gent que, en una gran majoria, han demostrat que no ens “estimen” gens ni mica.
Així és que la solució al dilema plantejat no és fàcil. De totes formes, si atenem al principi de necessitat, és evident que primer hauria de ser l’aigua de boca, es a dir, de ús domèstic, que la de regadiu.
I així pareix entendreu també la Unió Europea que acusa, com he dit abans, a la Generalitat de fer massa despesa en regadius.
Durant molts anys (segles, diria jo i, potser fins i tot mil•lenis) la base de l’economia agrària de les nostres comarques depenia quasi exclusivament de l’oli d’oliva i del vi. Encara avui, juntament amb els cítrics, són els conreus que més jornals d’extensió ocupen al nostre territori. Aquests antics conreus (l’olivera i la vinya), pràcticament no necessiten aigua, encara que un rec de suport per als anys més secs, seria una magnífica solució per assegurar-se cada anyada una producció mínima i el suficientment rendible per salvar l’economia el pagès. Els cítrics (mandariners i tarongers) estan sofrint un procés de devaluació que, si li hem de sumar els cost de l’aigua que necessiten per portar a terme la collita, poden arribar a tenir uns resultats nefastos.
Ja fa més d’un any, Josep Estrada, de la cooperativa Soldebre, donava la solució de plantar garrofers pel escàs cost de producció y el bona sortida que tenia darrerament la garrofa i el garrofí, el subpro0ducte de la mateixa. Ja llavors vaig opinar del tema i també em mostrava molt favorable a la iniciativa. El garrofer ha estat sempre un arbre que ha format part de les finques d’aquí. Era un bon complement. Primer per a donar de menjar als animals que treballaven la terra (matxos, eugues, burros, etc.) Després per a vendre la garrofa per a pinso animal i el garrofí per al camp de l’alimentació i dels medicaments.
En canvi refuso totalment el conreu dels cítrics. En aquest moments per la baixa rendibilitat degut, sobre tot, a la gran competència dels N de l’Àfrica, en segon lloc perquè és un arbre importat que ha destruït els nostres paisatges, de vegades com aquella bestiola forana que ha acabat per dominar les espècies autòctones i, en tercer lloc, pel consum d’aigua que necessiten aquestes explotacions.
Si s’ha d’estalviar aigua, s’ha de fer des de tots els llocs possibles: a casa, als pobles (les nostres administracions, sobre tot els ajuntaments, hi juguen un paper fonamental), però també els pagesos. D’acord que ja no es regui a manta i el sistema de degoteig sigui el més utilitzat, però, segurament, els experts estarien d’acord en mi, que encara estant molt lluny d’arribar a un consum òptim!
Precisament, el malbaratament del recurs es centrava en el tema dels regadius. I aquí és on un es pregunta: Què hi ha que fer, donar aigua als nostres pagesos per a que transformin les seves finques? O crear una reserva d’aigua per a quan Barcelona torni a parit una gran sequera?
Si ens decantem pel primer cas, segurament, posarem en mans de molts pagesos de la zona (potser algun d’ells serà veí nostre o tal vegada un familiar), una aigua susceptible de fer-ne un mal ús. Però és evident que no tothom és igual i que molts d’ells la sabran administrar correctament.
En canvi, si afavorim la segona opció, algú pot acusar-nos de no afavorir el territori i vetllar més pels interessos d’una gent que, en una gran majoria, han demostrat que no ens “estimen” gens ni mica.
Així és que la solució al dilema plantejat no és fàcil. De totes formes, si atenem al principi de necessitat, és evident que primer hauria de ser l’aigua de boca, es a dir, de ús domèstic, que la de regadiu.
I així pareix entendreu també la Unió Europea que acusa, com he dit abans, a la Generalitat de fer massa despesa en regadius.
Durant molts anys (segles, diria jo i, potser fins i tot mil•lenis) la base de l’economia agrària de les nostres comarques depenia quasi exclusivament de l’oli d’oliva i del vi. Encara avui, juntament amb els cítrics, són els conreus que més jornals d’extensió ocupen al nostre territori. Aquests antics conreus (l’olivera i la vinya), pràcticament no necessiten aigua, encara que un rec de suport per als anys més secs, seria una magnífica solució per assegurar-se cada anyada una producció mínima i el suficientment rendible per salvar l’economia el pagès. Els cítrics (mandariners i tarongers) estan sofrint un procés de devaluació que, si li hem de sumar els cost de l’aigua que necessiten per portar a terme la collita, poden arribar a tenir uns resultats nefastos.
Ja fa més d’un any, Josep Estrada, de la cooperativa Soldebre, donava la solució de plantar garrofers pel escàs cost de producció y el bona sortida que tenia darrerament la garrofa i el garrofí, el subpro0ducte de la mateixa. Ja llavors vaig opinar del tema i també em mostrava molt favorable a la iniciativa. El garrofer ha estat sempre un arbre que ha format part de les finques d’aquí. Era un bon complement. Primer per a donar de menjar als animals que treballaven la terra (matxos, eugues, burros, etc.) Després per a vendre la garrofa per a pinso animal i el garrofí per al camp de l’alimentació i dels medicaments.
En canvi refuso totalment el conreu dels cítrics. En aquest moments per la baixa rendibilitat degut, sobre tot, a la gran competència dels N de l’Àfrica, en segon lloc perquè és un arbre importat que ha destruït els nostres paisatges, de vegades com aquella bestiola forana que ha acabat per dominar les espècies autòctones i, en tercer lloc, pel consum d’aigua que necessiten aquestes explotacions.
Si s’ha d’estalviar aigua, s’ha de fer des de tots els llocs possibles: a casa, als pobles (les nostres administracions, sobre tot els ajuntaments, hi juguen un paper fonamental), però també els pagesos. D’acord que ja no es regui a manta i el sistema de degoteig sigui el més utilitzat, però, segurament, els experts estarien d’acord en mi, que encara estant molt lluny d’arribar a un consum òptim!
dilluns, 15 de setembre del 2008
BENET, PUJOL I MAYAYO
Avui el Periódico de Catalunya porta un interessant article (potser és més notícia que articles) sobre un llibre que ha escrit Andreu Mayayo sobre la vida de Josep Benet: “Pujol no era la solució”. És un assaig que l’escriptor montblanquí, periodista i professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona ha fet d’aquells anys de la transició espanyola, tot reivindicant que la memòria històrica no només és parlar de foses comunes i morts, sinó també d’aquells fets polítics crucials de la transició Espanyola.
L’obra es centra en la persona de Josep Benet i en la moció de censura que l’any 1982 el PSUC va fer-li al llavors President de la Generalitat Jordi Pujol. El PSUC de ‘època es va quedar sol defensant-la. El PSC, l’antre gran partit de Catalunya es va abstenir , suposadament, perquè sabia que no prosperaria, gràcies a la majoria absoluta que hi havia al Parlament català si es sumaven els diputats de CiU i els d’ERC. Cal recordar que aquesta darrera formació va fer president Pujol, trencant un possible pacte catalanista i d’esquerres, a canvi de fer al seu líder, l’Heribert Barrera President del Parlament. També parla de la funesta escissió que va sofrir el PSUC i d’on naixeria un altre partit (el Partit dels Comunistes de Catalunya –PCC, de Pere Ardiaca-)
Recordo prou bé aquells anys: la mort del dictador (1975), el referèndum de la reforma política (1976), les primeres eleccions democràtiques, les generals de 1977, les primeres municipals de 1979, les catalanes de 1980, el cop d’estat de Tejero de 1981, la aclaparadora victòria de Felipe González el 1982, etc.
Aquells anys, per motius familiars anava molt per Barcelona, concretament a l’Hospitalet de Llobregat. Crec recordar que l’alcalde era Juan Ignacio Pujana i el de Barcelona Narcís Serra.
Vaig assistir a les manifestacions de les diades de l’11 de setembre de 1978 i 1979. La primera, la del Sant Boi de Llobregat el 1976 i la gran manifestació de Barcelona de 1977 on es diu que hi va acudir un milió de persones.
També recordo a l’Hospitalet una espècie de fira on hi eren presents els partits polítics i els principals sindicats. I recordo l’estant del PCC, on, per cert, ens vàrem seure per prendre un entrepà.
També vaig ser a la plaça de toros Monumental, sortint de Barcelona en direcció a Badalona per assistir a l’acte de Felipe González (Isidoro a la clandestinitat), tres dies abans de les eleccions. Vaig sortir impactat de l’ambient, però és que fora de la plaça hi havia tanta o més gent que a l’interior del recinte!
Podria continuar fent un repàs del que dóna de sí la meva memòria, però imagino que als meus lectors els sonarà més a rotllo que a una altra cosa...
Però un també té dret a recordar aquells anys que, temps era temps, però en tenia uns quants menys que avui...
L’obra es centra en la persona de Josep Benet i en la moció de censura que l’any 1982 el PSUC va fer-li al llavors President de la Generalitat Jordi Pujol. El PSUC de ‘època es va quedar sol defensant-la. El PSC, l’antre gran partit de Catalunya es va abstenir , suposadament, perquè sabia que no prosperaria, gràcies a la majoria absoluta que hi havia al Parlament català si es sumaven els diputats de CiU i els d’ERC. Cal recordar que aquesta darrera formació va fer president Pujol, trencant un possible pacte catalanista i d’esquerres, a canvi de fer al seu líder, l’Heribert Barrera President del Parlament. També parla de la funesta escissió que va sofrir el PSUC i d’on naixeria un altre partit (el Partit dels Comunistes de Catalunya –PCC, de Pere Ardiaca-)
Recordo prou bé aquells anys: la mort del dictador (1975), el referèndum de la reforma política (1976), les primeres eleccions democràtiques, les generals de 1977, les primeres municipals de 1979, les catalanes de 1980, el cop d’estat de Tejero de 1981, la aclaparadora victòria de Felipe González el 1982, etc.
Aquells anys, per motius familiars anava molt per Barcelona, concretament a l’Hospitalet de Llobregat. Crec recordar que l’alcalde era Juan Ignacio Pujana i el de Barcelona Narcís Serra.
Vaig assistir a les manifestacions de les diades de l’11 de setembre de 1978 i 1979. La primera, la del Sant Boi de Llobregat el 1976 i la gran manifestació de Barcelona de 1977 on es diu que hi va acudir un milió de persones.
També recordo a l’Hospitalet una espècie de fira on hi eren presents els partits polítics i els principals sindicats. I recordo l’estant del PCC, on, per cert, ens vàrem seure per prendre un entrepà.
També vaig ser a la plaça de toros Monumental, sortint de Barcelona en direcció a Badalona per assistir a l’acte de Felipe González (Isidoro a la clandestinitat), tres dies abans de les eleccions. Vaig sortir impactat de l’ambient, però és que fora de la plaça hi havia tanta o més gent que a l’interior del recinte!
Podria continuar fent un repàs del que dóna de sí la meva memòria, però imagino que als meus lectors els sonarà més a rotllo que a una altra cosa...
Però un també té dret a recordar aquells anys que, temps era temps, però en tenia uns quants menys que avui...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)