FESTA I CULTURA

Avui la Ministra de Cultura del Regne d’Espanya ha definit els toros com “festa i cultura”. A la meva època d’estudiant em van ensenyar que “una definició no pot contenir la paraula definida”. O sigui, si els toros són la “festa nacional”, després no podem dir que són “festa”.
Bé, en tot cas, si a mi em fessin un test d’aquells d’associació d’idees (et diuen el nom d’una cosa i tu has de respondre la primera que et ve al cap), segurament, les paraules “festa i cultura” mai les acabaria associant amb el toros. “Festa” diria que és un grapat de gent xalant, ballant i rient. I en quan a “cultura” primer em vindria al cap una pel•lícula de cinema, una obra de teatre o un concert de música. Tot és qüestió de gustos, evidentment.
Suposo que ja sabeu perquè us estic “fotent tots aquest rotllo”. Ni més ni menys perquè ahir, el Parlament de Catalunya, per 68 vots contra 55, va decidir suprimir la “festa nacional” a Catalunya a partir de l’1 de gener de 2012. El tema, en principi no és que m’importi gaire, però, es vulgui o no, és la notícia del dia a tota la premsa nacional i fins i tot, en una bona part de la internacional. És notícia de capçalera i qui més qui menys, ha fet de la mateixa un ampli reportatge. Jo no vaig als toros (ni als bous), sóc més de veure un partit de futbol on, preferentment, jugui el Barça o una proba atlètica com els 1.500 metres llisos. Del que estic en contra és de "prohibir per prohibir".
Els diaris, també aquest dies han inclòs enquestes sobre si som o no partidaris de l’abolició dels toros a Catalunya. Recordo que quan es va començar el debat, a finals de l’any passat, hi vaig votar que sí, que n’era partidari. En canvi aquests dies he canviat el sentit del meu vot i he votat “no”. Crec que amb “ignorar-la”, ja seria més que suficient.

Ara bé, rebutjo enèrgicament el “debat identitari” que molts hi ha volgut veure. Fins i tot, aquest matí he hagut d’escoltar d’anteposar el “burro” català al “toro” espanyol. Vist així de simple, el “toro” que hi posaven als cotxes i, del que després va sortir-ne el burro, si que seria així, però ja dintre del terreny de la prohibició de la festa, evidentment, no!
Cal recordar que si s’ha pogut votar (en contra o a favor) de la “festa nacional”, ha estat possible per “obra i gràcia” d’una “iniciativa legislativa popular” (ILP) i no per iniciativa dels partits més independentistes. També recordar que un partit con ICV-EUA, no és independentista i, en canvi, hi van votar a favor.
Penso que no li calen pegar més votes. Del que es tractava és d’evitar el sofriment a l’animal, tal i com ho demanava els grups més pro-animal en contra dels que defensaven la tauromàquia com a art, tradició o com sé li vulgui dir.
Altres coses que hi ha que tenir en compte és que Catalunya ho ha estat la primera comunitat autònoma en fer-ho. Canàries ja les va prohibir fa més de 19 anys i, segurament, no ho recordo, no hi va haver tant d’enrenou. També llegia ahir que des de el segle XVI al XIX hi va haver un gran debat i, finalment, els amants dels toros hi van sortir guanyadors.
Diu la meva dóna que la diferència està en “ser un país desenvolupat o un de tercermundista”. Potser si, però, de vegades, veig més coses que em fan pensar que l’home, tal vegada, no ha evolucionat tant com volen dir...
Per acabar voldria fer menció al reprovable que és la portada del Mundo. Sota una foto de Montilla i Carod, s’hi pot llegir: “Triunfaron los animales”. Em sembla que ni Carod (que hi va votar a favor) ni Montilla (Que hi va votar en contra) tenen res”d’animals” com suggereix el diari de Pedro J Ramírez. Una prova més del cavernícola que pot arribar a ser una determinada premsa de Madrid.

LES ELECCIONS QUE VENEN

Des d’ara fins el dia que acabi el termini de presentació de candidatures a les properes eleccions autonòmiques, el panorama polític català s’ha d’anar clarificant.
Els polítics, a part de posicionar-se i presentar els programes des seus partits, hauran de clarificar si canvien de partit, en creen de nous o segueixen com estant.
Crec que per primera vegada, l’entrada a l’escena política de Solidaritat Catalana, el partit creat per Joan Laporta, l’expresident del Barça, per si algú necessita de l’aclariment, produirà un canvi substancial en el vot de molta gent. Caldrà veure però, si finalment s’uneix amb Reagrupament.cat, el partit de Joan Carretero (el del semblant sempre seriós) o cadascú farà la “guerra” pel seu compte.
Ahir es van unir “sentimentalment” a Laporta l’Uriel Beltran, ex ERC i Alfons López Tena, es CDC. Dels dos, el que més calat polític té i, segurament, també més transcendència, és el e l’Uriel Beltran. Jo ja fa tems que vaig apostar que aquest jove acabaria tenint un paper important dintre d’ERC. El veia en poc tems ocupant la secretaria general o, fins i tot, la presidència del partit. Segurament ha estat la manca de protagonisme polític, o dit d’una altra manera, la poca valoració que li ha donat la direcció nacional del partit, la que la fet abandonar el partit de l’avi Macià i Companys i començar una nova aventura al costat de la figura mediàtica de Laporta.
SC ha de tenir “l’habilitat” de captar vots i militants de les dues formacions que, fins ara, s’havien declarat més sobiranistes. Evidentment, estic parlant d’ERC i de CiU. Els republicans, des de fa molts anys, més o menys des de que Colom i la Rahola es van fer càrrec del partit i també després amb Carod, s’han declarat independentistes de totes, totes. CiU, em dóna la impressió que, senzillament s’ha “apuntat al carro”, sobre tot CDC, ja que Duran, segons diu, seria més “confederalista”.
Dependrà molt de la capacitat d’atraure vots (més que militants) que tingui la formació de Laporta o, la coalició de partits si, finalment, arriben a un acord amb Reagrupamet (em sembla que al final hi haurà pacte) el resultat de les properes eleccions autonòmiques.
A simple vista, els partits que menys trasbals de vots haurien de tenir són el PSC i el PP. Aquesta “moguda” a priori no ha “d’anar amb ells”. Ciutadans (C’s), com ja he dit moltes vegades i em reitero ara, crec que aquest cop no puntuaran. Els votants que li van donar 3 diputats la legislatura passada, han pogut comprovar sobradament que entre ells i el PP no hi ha pràcticament cap diferència i s’hauran desencantat (o desenganya) molt durant aquest temps, per a seguir-los donant suport.
És evident que dels vots que puguin obtenir les noves formacions (per a mi està clar que aconseguiran un bon grapat de vots i escons) dependrà la formació de les majories. Sobre tot ERC ha de patir una davallada considerablement important. No tant CDC, que té, sempre s’ha dit un bot molt fidel.
Caldrà veure també con reacciona el vot “abstencionista” del PSC davant tanta marea independentista com hi ha i, molt probablement, s’incrementarà d’aquí a les eleccions. Potser la clau que aquest volt fidel del PSC a les municipals i generals, vagi a votar o no per a que els resultats varien considerablement. Si es “queden a casa”, el pròxim govern a partir de la tardor, bé podria ser d’entesa entre CiU + SC +R.cat. Un tripartit nacional-independentista.

LA FESTA MAJOR D’AMPOSTA

Al ple d’ahir es va aprovar el programa de les festes majors d’Amposta per aquest any 2010. Un punt, en principi sense transcendència, va causar un ampli debat i retrets entre alguns membres de l’equip de govern i, sobre tot, el portaveu del PSC.
Divendres 23 de juliol (o sigui, tres dies abans del ple) a una comissió de Cultura i Festes se’ns va lliurar el segons “esborrany” del programa per a les festes de l’any vinent, amb l’advertiment que encara no era el definitiu i que es podien incloure alguns actes més. L’anterior esborrany era d’uns 10 dies abans... Llavors se’ns va indicar que podíem fer aportacions- El nostre grup, trencant totes les normes pròpies, en férem 3: un cicle de concerts de “Nova Cançó” (aprofitant la commemoració del 50è aniversari), amb la possibilitat de que vingués alguns dels cantautors famosos (Serrat, Pi de la Serra, Marina Rossell, etc.), un cicle de música de cambra i una gimcana de jocs on pogués participar tota la família. Si per mi hagués segut, només hauria proposat el primer. Hauria estat un “sí” o un “no” per part de l’equip de govern. Divendres ja se’ns va informar que acceptaven fer un únic concert amb la participació de Joan Rovira (crec que de Camarles)
A l’hora de la veritat, valorant “l’esforç” de l’equip de govern d’acceptar a mitges (molt menys!) una de les nostres propostes, en lloc de votar que no al programa de festes (de fet l’any passat ja els havíem advertit que votaríem “no”), varem votar “abstenció”. Entre els arguments per a no votar a favor, el portaveu del PSC va fer servir els de “continuistes, poc imaginatives, poc actes per a joves, etc. A la bancada d’enfront, una “regidora jove” feia ostensibles gestos de desaprovació sobre el que s’estava dient i demanant reiteradament a l’alcalde poder intervenir. I no era la regidora de Festes!! Crec que si se l’hagués insultat no s’hauria pogut comportar pitjor... Al final, com és lògic, l’alcalde li va donar la paraula i li va respondre al portaveu del PSC que no havien només dos actes per a joves, n’hi havia 4!! (amb 10 dies de festes majors...) Els dos que mancaven era una nit de música a la discoteca Metro (no és una empresa privada?) i una festa “chill out” a la piscina (per a que no sàpiga que vol dir “chill out”, li he enllaçat a la Wikipedia –jo tampoc ho sabia-) De la qual cosa opino que no està mal per a fer una “festa privada” de alguns regidors/res i els seus amics/gues! Per cert, aquest acte no figuraba al darrer esborrany...
Quan se’ls hi va demanar canvis en profunditat, van dir (entre ells els propi alcalde) que el model actual tenia molta acceptació per part de la gent i que els actes eren multitudinaris. A la festa major, la majoria de gent, té ganes de xalar i passar-ho bé. És indiscutible que els actes (sobre tot el ball) ha anat perdent qualitat progressivament, malgrat això, la gent, en general, si no té cap alternativa més, acudeix on “faci falta”. Així de simple i senzill!
Jo puc contrastar l’opinió de 5 joves: El meu fill gran de 28 anys, la seva companya de 24, les dues nebodes de 24 i 22, respectivament i el fill petit de 19 (tots amb carrera o estudis universitaris) El dia 15 d’agost, el dia principal de la festa ens reunim tots a la mateix taula i un dels temes que surt es el de la festa major i els pocs actes que hi ha per a joves.
L’any passat em van preguntar el perquè, directament, no hi votàvem en contra. Ells són els primer decebuts amb el programa i amb la “benevolència” de l’oposició!

PERQUÈ NO VOTARÉ EN MAS

Arturo Mas serà el candidat de CiU a les properes eleccions autonòmiques de la tardor. La seva aspiració és governar i fer-ho amb majoria absoluta per no tenir que dependre ni del PP ni d’ERC.
Potser hi ha qui s’estranyarà que parli del PP ara que CiU a fet un gir més “independentista” que mai, o això dient de vedes. Mas no tornarà a cometre l’error de tornar al notari per afirmar que no pactarà am el PP. I tant que ho farà si no li queda un altre remei! Normalment, abans, si suma am ERC intentarà fer-ho amb els republicans, no en tic cap dubte. Llavors caldrà veure la decisió que prendrà el partit de Joan Puigcercós. Si accepta formar govern amb un partit “sospitós” de finançament il•legal i de ser còmplice de Félix Millet o renuncia a fer-ho amb la seva tradicional postura de “mans netes”.
Evidentment, raons per a no votar Arturo Mas me’n sobren, però avui em limitaré estrictament al tema econòmic, encara que jo diria que potser és més fiscal que econòmic.
Anem a pams. Ahir, el Periódico de Catalunya va fer una àmplia entrevista de dues pàgines al líder de CiU on entre altres coses es podia llegir: “RECEPTA ECONÒMICA ‘S’han de confiar moltes coses a la iniciativa privada: infraestructures, escoles, hospitals i fins i tot la prestació de serveis socials’”.
Aquesta política econòmica és totalment compatible amb la baixada d’impostos que tant demanen per a sortir de la crisi i de la rescissió econòmica. Per tant, estem davant d’una política fiscal de baixar els impostos, en aquells casos que depenen de la Generalitat. Res de nou. Només cal recordar que només fa uns mesos, quan s’havia d’aprovar la supressió o no de la Llei de Successions i Donacions, mentre el govern d’Entesa estava per a que només tributessin les “grans fortunes”, CiU en demanava la supressió total, cosa que no van fer quan ells governaven.
Abaixar els impostos ha estat, és i serà sempre una política de dretes que va en detriment dels que menys tenen. Els jubilats i pensionistes amb escassos recursos, que farien si de les seves pensions (ja de per si prou minses) haguessin de pagar les despeses mèdiques i farmacèutiques. O si les famílies pobres on algun dels pares estiguessin a l’atur o cobressin sous propers als sous bases, haguessin de pagar els centres on estudien els fills? En part és el que afirmava mas ahir.
També parlava de les infraestructures. En aquest punt hi ha dos maneres de fer-ho. Que la inversió vagi a càrrec de d’empreses privades i, per tant, el deute generat s’ha de pagar a aquestes en lloc dels bans o bé fer-ne pagar un peatge, encara que sigui “tou”.
En quan a la prestació de serveis socials, encara és molt més greu. Aquí no parlem de sanitat, parlem de residències d’avis, de centres de dia. El que es finança via impostos s’ha de fer via contribucions directes dels usuaris i ja no tothom té els mateixes oportunitats. Qui més té millor prestacions i serveis té. Potser la sanitat, l’educació, el serveis socials, continuen sent universals, però ja no gratuïts ni tothom gaudeix de les mateixes oportunitats.
En definitiva, una política neoliberal posada al serveis de les classes benestant de Catalunya.
Reitero, Sr. Mas, jo no el votaré!!