LES ELECCIONS QUE VENEN

Des d’ara fins el dia que acabi el termini de presentació de candidatures a les properes eleccions autonòmiques, el panorama polític català s’ha d’anar clarificant.
Els polítics, a part de posicionar-se i presentar els programes des seus partits, hauran de clarificar si canvien de partit, en creen de nous o segueixen com estant.
Crec que per primera vegada, l’entrada a l’escena política de Solidaritat Catalana, el partit creat per Joan Laporta, l’expresident del Barça, per si algú necessita de l’aclariment, produirà un canvi substancial en el vot de molta gent. Caldrà veure però, si finalment s’uneix amb Reagrupament.cat, el partit de Joan Carretero (el del semblant sempre seriós) o cadascú farà la “guerra” pel seu compte.
Ahir es van unir “sentimentalment” a Laporta l’Uriel Beltran, ex ERC i Alfons López Tena, es CDC. Dels dos, el que més calat polític té i, segurament, també més transcendència, és el e l’Uriel Beltran. Jo ja fa tems que vaig apostar que aquest jove acabaria tenint un paper important dintre d’ERC. El veia en poc tems ocupant la secretaria general o, fins i tot, la presidència del partit. Segurament ha estat la manca de protagonisme polític, o dit d’una altra manera, la poca valoració que li ha donat la direcció nacional del partit, la que la fet abandonar el partit de l’avi Macià i Companys i començar una nova aventura al costat de la figura mediàtica de Laporta.
SC ha de tenir “l’habilitat” de captar vots i militants de les dues formacions que, fins ara, s’havien declarat més sobiranistes. Evidentment, estic parlant d’ERC i de CiU. Els republicans, des de fa molts anys, més o menys des de que Colom i la Rahola es van fer càrrec del partit i també després amb Carod, s’han declarat independentistes de totes, totes. CiU, em dóna la impressió que, senzillament s’ha “apuntat al carro”, sobre tot CDC, ja que Duran, segons diu, seria més “confederalista”.
Dependrà molt de la capacitat d’atraure vots (més que militants) que tingui la formació de Laporta o, la coalició de partits si, finalment, arriben a un acord amb Reagrupamet (em sembla que al final hi haurà pacte) el resultat de les properes eleccions autonòmiques.
A simple vista, els partits que menys trasbals de vots haurien de tenir són el PSC i el PP. Aquesta “moguda” a priori no ha “d’anar amb ells”. Ciutadans (C’s), com ja he dit moltes vegades i em reitero ara, crec que aquest cop no puntuaran. Els votants que li van donar 3 diputats la legislatura passada, han pogut comprovar sobradament que entre ells i el PP no hi ha pràcticament cap diferència i s’hauran desencantat (o desenganya) molt durant aquest temps, per a seguir-los donant suport.
És evident que dels vots que puguin obtenir les noves formacions (per a mi està clar que aconseguiran un bon grapat de vots i escons) dependrà la formació de les majories. Sobre tot ERC ha de patir una davallada considerablement important. No tant CDC, que té, sempre s’ha dit un bot molt fidel.
Caldrà veure també con reacciona el vot “abstencionista” del PSC davant tanta marea independentista com hi ha i, molt probablement, s’incrementarà d’aquí a les eleccions. Potser la clau que aquest volt fidel del PSC a les municipals i generals, vagi a votar o no per a que els resultats varien considerablement. Si es “queden a casa”, el pròxim govern a partir de la tardor, bé podria ser d’entesa entre CiU + SC +R.cat. Un tripartit nacional-independentista.