S’HA MORT LO TEIXIDOR

Josep Guarch, més conegut com lo Teixidor, possiblement el darrer dels cantadors clàssics de la jota de l’Ebre, ha passat a “millor vida”. L’enterrament es farà aquesta tarda a les 6 a l’església arxiprestal d’Amposta.

Lo Teixidor forma part d’una llarga llista de cantadors: Perot, Carrinya, Boca de Bou, etc. i, més recentment, Pepe Garcia, lo Canalero, el primer que va cantar en català.

¿Qui no recorda al Teixidor i la seva rondalla amenitzant les festes de la sembra i la sega que organitza cada any Lluís Garcia al costat del seu restaurant, l’Encanyissada?

El 10 de juliol de 2009, el poble d’Amposta va retre a lo Teixidor l’homenatge que tant justament s’havia guanyat. Va ser tota una prova d’estima de cara la seva figura.

Aquell dia van actuar per a ell la nova generació de cantadors: Guardet, Candret i també altres persones com la tortosina Esther Bages o l’ampostina Dolors Espelta.

Què en pau reposi. 

    

ELS ASSESSORS D’EN MAS

Ahir va veure la llum el primer informe emès pel grup d’experts que assessoren a Mas.
Abans de donar la meva modesta opinió sobre l’informe vull reflectir les opinions que sobre ell van donar dos dels grups del Parlament de Catalunya. Per una part, el PPC, va dir que “hi veia reflectides moltes de les seves propostes”. Per l’altre costat, ICV-EUA el va qualificar de “neoliberal”. Evidentment les dues opinions són totalment compatibles.
Els grups de l’oposició es van queixar que l’informe els havia arribat només dos dies abans del dia en que s’havia de debatre (demà) Això m’ha recordat molt la manera d’actuar de l’Ajuntament d’Amposta que també acostuma a entregar als grups de l’oposició la documentació amb molts pocs dies de termini per a poder ser estudiada en deteniment per a poder donar una opinió molt més acurada.
Després del que ha sortit en premsa, he de dir que el grup d’experts, a la meva manera d’entendre, ha actuat més amb criteris empresarials que no polítics.
Potser una de les mesures recomanades que més ha transcendit és el copagament sanitari. En una conjuntura de crisi econòmica, a qui li estranya que es recomani prendre una mesura com aquesta? A mi no! Després d’haver-ne parlat en diverses ocasions, estava cantat que seria una de les propostes que s’acabaria fent.
Quan el ciutadà fa ús d’un servei públic (sanitat, ensenyament, etc.) i té que pagar per “ajudar a mantenir-lo”, és el mateix que si pagués més impostos. L’actual govern de CiU no està per pujar els impostos (recomanació que els hi va fer la titular d’Hisenda del govern espanyol Elena Salgado) però et volen fer pagar (encara que sigui quasi que de forma simbòlica) pel servei que t’estan oferint.
I qui noi pugui pagar per ser atès? No tothom té la mateixa situació econòmica. Les classes altes, normalment, per mig de les mútues que estan pagant, acudeixen als millors hospitals i clíniques. I les classes baixes? Imagino que s’haurà d’instaurar la gratuïtat per a determinats casos. Els ingressos hospitalaris (de curta o llarga durada) i les intervencions quirúrgiques haurien de pagar proporcionalment al cost real del servei?
De totes les mesures recomanades n’hi ha que no són de competència autonòmica, com ara la recaptació de tots els impostos dintre del territori català. Per a poder ser així caldrà que primer s’aprovi el concert econòmic i ara per ara pareix totalment inviable. Potser si l’any que ve el PP guanya però no per majoria absoluta i, com ha passat d’altres vegades els precisa el suport de CiU, llavors (i només llavors) aconseguiran competències que ara no es tenen (encara que sigui a contracor)

No m’estendré gaire més. Només comentar que es vol abaixar el cost de l’acomiadament salarial. D’això com se’n diu: contrareforma? Si no fa gaire el govern de l’Estat va fer una reforma laboral que, de moment no ha donat els fruit esperats (ni molt menys!) i, on una de les mesures era l’abaratir els costos d’acomiadament... Potser el que volen fer és posar l’acomiadament lliure i gratuït, no?

A mi em sembla que el que volen fer és retallar-nos cada vegada més l’estat del benestar. I potser per mi i els de la meva generació no hi cal patir (tret que ens jubilarem més tard del previst i cobrarem una mica menys de pensió) Però i als nostres fills?

Des experts conec personalment al “casero” Germà Bel. Si ell està d’acord amb aquestes mesures, no me’n puc avenir? Viure per veure!!!    

D’ESQUERRA AMPOSTINA A ESQUERRA REPUBLICANA

Ahir, al blog del candidat a l’alcaldia d’Amposta Adam Tomàs, s’anunciava la renovació del pacte electoral entre ERC i EA (Esquerra d’Amposta)
EA va néixer com Esquerra Ampostina i era un partit d’àmbit local integrat per persones amb ideologia comunista que havien abandonat el PSUC. A Catalunya, a principis dels anys 80, els dissidents havien format el Partit dels Comunistes de Catalunya encapçalats per Pere Ardiaca.
La dirigent històrica d’ERC d’Amposta, Marta Cid, va convèncer EA per a formar una coalició electoral per a presentar-se a les municipals, ja que, des de la restauració de la democràcia, ERC no havia obtingut cap regidor al consistori Amposta. Això va donar peu a que militants i simpatitzants d’ERC entressin a formar part de EA que, com he dit, va canviar de nom i va passar a dir-se Esquerra d’Amposta.
Al principi, els llocs principals de la candidatura el tenien els antics comunistes, però poc a poc aquesta tendència ha anat canviant i, en les darreres eleccions, dels 4 regidors del grup, 3 són de ERC i el quart, el que podem considerar d’EA, té doble militància. Per tant es pot afirmar que avui en dia, EA és residual dintre de la coalició.
Fa un any aproximadament (manifestació contra el MTC de Móra d’Ebre) vaig anunciar que per a les eleccions del 2011 no es renovaria el pacte electoral. I si ho vaig dir és perquè un destacat membre d’EA així m’ho va dir. Aquest destacat membre, que forma part del grup dels comunistes, ara és un dels promotors de la candidatura que sota les sigles de ICA-EUA, segurament, s’acabaran presentant als comicis municipals.
De totes formes, i acceptant el meu error de donar per mort i enterrat el pacte amb EA, he de dir que penso que en aquesta precampanya ERC ha fet un ús inadequat de les seves sigles, ja que les ha usat, per exemple, en l’acte de presentació del candidat fa unes setmanes quan el pacte encara no s’havia formalitzat oficialment.
És evident que per a poder signar el pacte s’ha de comptar amb la majoria dels militants de EA, la qual cosa, pel que sembla, no ha estat gaire complicat, perquè el partit, també de forma majoritària, està format per militants i simpatitzants d’ERC. Fins i tot, com ja he dit més amunt, alguns integrants dels sector comunista, avui, estan més propers a ERC que no a EUA.
Recordo que quan hi va haver l’aproximació d’ERC cap a EA, la meva dona, a una militant (o simpatitzant) d’aquella formació, li va dir: “Aneu en compte amb Marta que quan menys us en donareu, s’haurà fet l’ama del partit”. L’amiga li va respondre que “la tenien controlada”. El pas del temps ha donat la raó a la meva dona.
Dit això, penso que Marta Cid va tenir la visió política necessària per a impulsar el seu partit fins els èxits electorals que ha obtingut a Amposta. Malgrat tot, èxits incomplets, ja que no va poder assolit l’alcaldia l’any 2007.

En definitiva, cada vegada queda menys d’EA i molt més d’ERC.  

LA POLÍTICA DE L’INTERMITENT

Li diu un a un altre: “Mira si va l’intermitent”. I l’altre li contesta: “Ara sí, ara no, ara sí, ara no”.
El que havia de ser el “govern dels millors”, resulta que a l’hora de la veritat encara governa amb molta més incertesa que el govern d’Entesa. La qual cosa no s’acaba d’entendre, oi? Si és el dels millors...
Quan el govern de la Generalitat el conformaven PSC, ERC i ICV-EUA, es podia entendre que, entre els 4 partits (ICV i EUA, de fet són 2) hi podien sortir discrepàncies, ja que en alguns aspectes, els punts de vista podien arribar a ser força divergents.
Però a CiU, per molt que la formin dos partits diferents, ideològicament parlant, són força semblants, per la qual cosa, no hi haurien d’haver tantes indecisions com les que hi hagut fins ara.
Possiblement, on hi ha hagut més contradiccions ha estat amb l’Impost de Successions i Donacions. L’anterior govern d’Entesa ja va suprimir la tributació de la majoria dels casos i només va deixar com no exempts de tributació els patrimonis molt elevats.
En campanya electoral CiU va adquirir el compromís de suprimir-lo totalment (TOTALMENT!) Els antics dirigents del govern d’Entesa li van demanar a Mas que s’ho repensés, ja que l’actual conjuntura econòmica no podia permetre’s deixar d’ingressar un “bon grapar d’euros”. Mas els va replicar que era un compromís electoral que s’havia de complir. Però a l’hora de la veritat no es suprimirà totalment tal i com es va anunciar, sinó que encara estarà vigent en determinats casos (les herències d’oncles a nebots) Ahir mateix Mas deia que s’agafaran com exemples les comunitats de València i Madrid i, si s’escau, millorar-ne les condicions.
Tampoc la consellera d’Ensenyament Irene Rigau s’ha mostrat molt coherent a l’hora d’anunciar els canvis. Primer havia de suprimir els ordinadors escolars. Després no, només no s’implantarien a les escoles que encara no s’havia fet. Per tant, hi hauria una discriminació manifesta. En el tema de la setmana blanca (que es porta a terme a molts de països) Rigau va anunciar que aquest any seria el primer i el últim en fer-se, però les solucions que ha donat fins ara tampoc és que siguin massa coherents. Fins ara ha parlat de fer les “festes locals” dels diferents pobles i d’avançar les vacances. Personalment em sembla que és igual pel davant, que pel darrere com pel mig, mentre els dies lectius siguin els mateixos. Es tracta de suprimir la setmana blanca per a no donar la raó a l’anterior conseller d’Educació Ernest Maragall. Molts experts en aquests temes, no els pareixia malament la setmana blanca. La “penúltima” de la consellera és treure la prova de nivell que es feia a 4t d’ESO i argumenta que és per a suprimir despeses. Els experts tampoc s’hi acaben de mostrar conformes amb la mesura que es vol prendre.
I que dir de la consellera de Justícia Pilar Fernández Bozal? Si com a advocada de l’Estat es va oposar a les consultes sobiranistes, sobre tot a la primera que es va portar a terme, la d'Arenys de Munt, ara com a consellera, no descarta participar a la de Barcelona, això sí, de forma discreta. Sense comentaris.

I menys mal que Duran Lleida no és conseller, encara que hi actuï “de facto”, perquè després del que va donar entendre López Tena d’ells, n’hi ha per presentar la dimissió i anar-se’n cap a casa.