Al final ha quedat en un no res. Ahir va córrer el rumor de que uns activistes marroquins havien envaït l’illa de Perejil, tal i com ja passar ara fa uns 10 anys aproximadament, encara que llavors van ser un grup de gendarmes del país alauita.
Als informatius d’ahir es deia que el govern espanyol ni confirmava ni desmentia res i s’afegia que una llanxa de la Guardía Civil hi havia anat per a inspeccionar l’illot in situ i que no havien vist res estrany.
L’illot de Perejil, així com moltes illes petites, penyals i illots (com el que no fa gaire van ocupar un grup de subsaharians en les seves intencions d’arribar a Espanya, formen part de la sobirania espanyola, però estan molt més prop del Marroc. Alguna d’elles s’hi pot anar, ja no nedant, sinó, fins i tot, caminant.
És increïble que Espanya, amb tots els problemes que li comporten aquest grapat d’illes, no hagi renunciat ja a la seva sobirania i les hi hagi regalat al Marroc. Personalment penso que seria un bon regal per al rei Mohamed VI. Aprofitant el seu aniversari o bé el dia que commemori l’arribada al poder o rebi la visita del borbó espanyol, com a present, el hi atorguessin la titularitat de les illes en conflicte.
Però certament no ho entenc. Segons les fons espanyoles, les illes no tenen cap tipus de valor ni estratègic ni econòmic, per tant, per a què tant d’interès per a que segueixin pertanyent a la Corona espanyola?
El conflicte que ha esclatat entre la
Xina i el Japó pel controls d’unes illes del Pacífic (i quin conflicte!)
s’entén, per què aquelles sí que tenen una importància econòmica important,
ja que, segons sembla hi ha jaciments petroliers a les seves aigües. Però
un grapat de roques on, com a molt només hi viuen cabres, ja m’explicareu!
Després d’aquest preàmbul que, de per
si, ja és una opinió, voldria que, per un moment ho per molta estona, (vosaltres
decidiu) meditéssiu sobre la possibilitat que Espanya acabi accedint a
la independència de Catalunya. Si amb les roques sembla que tenen
un tresor, què és per ells Catalunya? Evidentment una mena d’explotació
molt fructífera i d’on i trauen suculents beneficis.
Catalunya no ens la regalaran als catalans així com així. Com a molt, com ara ho estan fent, ens la mantindran arrendada a canvi que des d’aquí els hi anéssim pagant el lloguer i si necessitem diners (encara que el propietari ens els degui, com passa), en facilitaran un préstec que haurem de retornar amb interessos.
I així funciona. No sé si us ha servit d’exemple clarificador, però és el que jo peso i el que volia transmetre-us als qui esteu més convençuts de que s’aconseguirà la independència en una data molt propera.
Com diria el recordat Pepe Rubianes, ojala!!!