 |
| Jordi I (també conegut com a Jordi Pujol -per si no l'havíeu conegut) |
Va dir Mas que quan Catalunya esdevingui
independent no ha de ser necessàriament una república.
Es clar, davant d’afirmacions com aquesta un
només es pot preguntar: Llavors, què serà,
una monarquia?
Amb el joc aquest de la puta i la Ramoneta (l’aneu coneixent, oi?) CiU mai s’ha declarat
republicana. Evidentment si li preguntes si són borbònics, la resposta serà un
no rotund. Llavors què són? Algú m’ho sabria explicar?
Em van dir que podria tenir un estatus com
Andorra que no és una república. Ràpidament vaig respondre: No, impossible, Andorra és un principat!
El principat d’Andorra, un país que esdevingué
independent l’any 805, fins i tot abans de la creació de Catalunya. I perquè és
un principat? Perquè en teoria, els caps de l’estat són dos prínceps. El bisbe
de la Seu d’Urgell i el president de la República Francesa (fixeu-vos quin
contrasentit), encara que a la pràctica, i des de no fa gaires dècades, és una democràcia que escull els seu propi
president del govern.
Imagino que CiU voldria que Catalunya
esdevingués una espècie de monarquia i que la presidència de la Generalitat anés
passant de pares a fills o com a molt, que la línia successòria anés a parar a
algú de la seva absoluta confiança. Es a dir, qui va ser el primer president de
la Generalitat moderna, després de l
mort del dictador? Segurament tots respondreu que Jordi Pujol. Cert. Jordi
Pujol i Soley, potser caldria nomenar-lo Jordi I va ser qui va succeir a Josep
Tarradellas, el darrer president de la Generalitat a l’exili i també, durant la
transició fins que a la primavera de 1980 es van fer unes eleccions per a
escollir el nou Parlament sota l’emparament del govern d’Espanya.
Després de molts de prínceps. Roca, Pujals,
etc., Jordi I es va decantar (veient que passava el temps i el seu fil
predilecte encara no estava preparat) per un dels seus homes de màxima
confiança Arturo Mas (Arturo I) que, segurament, està fent més un paper de regent que no de comte català. Ja sabeu que els monarques catalans eren els comtes de Barcelona, fins el regnat dels
Reis Catòlics Isabel i Fernando (que curiós, com els gegants d’Amposta!)
Per tant, el següent en la línia successòria hauria
de ser Oriol Pujol (que en cas de regnar ho faria amb el nom d’Oriol I) Així, d’aquesta
manera, la nissaga convergent podria perdurar durant moltes i moltes dècades
(de fer Jordi I ja va ser comte-rei
durant 23 anys)
Curiosament, ERC (aquest si que són republicans,
qui ho podria negar) el hi poden donar suport sempre que fos necessari (l’Heribert
Barrera ja els hi va donar l’any 1980) Quina contradicció, no?
I com totes les històries de reis i prínceps
caldria acabar-la amb allò de vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquest conte
s’ha acabat...
Però... Resulta que a Oriol Pujol li ha sortit
un afer que el relaciona amb una xarxa de concessió d’estacions d’inspecció tècnica de vehicles i, si no
es soluciona tot aquest enrenou, igual ho te magre.
Però com sempre hi ha un pedaç per a un esgarro,
mentre, es podria anar a buscar a Iñaqui Urdangarin, que no és de sang reial,
però que està emparentat amb la Corona Espanyola i com que és basc i torna a
viure a Barcelona, igual ho acceptaria de bon grat. Això si, sempre que abans també
solucioni els seus enrenous judicials, però segurament, la intervenció del seu
sogre podria fer que tota aquesta història tingués un final feliç.
Tampoc seria el primer cop que els catalans
anem a buscar el successor reial fora de Catalunya. Ja es va fer amb Ferran d’Antequera
(Ferran el Catòlic) i després ens va imposar a Felip V.
Us imagineu per un moment que se’ns imposés a
José María Aznar. Quin cangueli, tu!!!
Potser deixar-ho com està encara que de tant
en tant, des de Madrid, ens governin els populars...
i els socialistes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada