dimecres, 17 d’octubre del 2012
VA MORIR ROY BATES
Monedes del principat de Sealand. |
Segurament el nom us dirà molt poc o res, és
normal. Quan ho vaig llegir diumenge al Periódico fins a mi va estar a punt de
passar-me per alt. Fixeu-vos: Famosa
micronació. Mor Roy Bates, príncep
de Sealand.
Primerament, que és una micronació? (el
corrector m’ho dóna com a falta) Potser si separem el prefix del nom ho tindrem
més clar: micro-nació, es a dir una
nació minúscula. Fixeu-vos el que diu la
Viquipèdia sobre aquest petit país: Sealand és una micronació
no reconeguda per cap altra nació de les Nacions
Unides. Està situada en una petita plataforma, construïda durant la Segona Guerra Mundial al sud-est de la Gran
Bretanya. I ja està.
Sealand es podria traduir com a terra dintre
del mar. Però com heu pogut comprovar no es tracta ni d’això, sinó que és
una simple plataforma petroliera. Encara que no ha estat mai reconeguda, té la
seva pròpia bandera, himne i fins i tot emet moneda i fa passaports.
I perquè una notícia així m’ha cridat l’atenció?
Perquè ara fa uns 10 anys aproximadament també se’n parlava. Era quan jo
escrivia quasi cada setmana una carta al director sobre un altre príncep: el d’Amposta, al qui anomeno
Roig i gualdo.
Per aquell temps, en plena guerra contra el transvasament de l’Ebre
ell era l’alcalde d’Amposta que seguia fidelment les directrius que sé li
ordenaven des de Barcelona i jo encara no havia entrat a l’ajuntament, però era
un militant actiu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. O sigui, ningú per a
ell. No obstant això, ell se’n recordava
de mi més d’una vegada. I, de vegades manava a lacais seus que em respongueren,
com per exemple a la seva estimada amiga marga Maigí o a un que signava amb les
inicials JVRA que també va escriure una carta a la Revista Amposta dient que no
vivia a Amposta però lloant tot allò que s’estava fent. No he vist mai ningú
que s’amagui sota un pseudònim quan es tracta de parlar bé d’una persona o un
fet, si no és que sigui de l’entorn del propi interessat.
Bé, en ple intercanvi de missives, retrets i més d’un insult (sempre dirigits a la meva
persona), com a prova de desgravi cap al senyor Roig i gualdo, després de demanar-ne la dimissió, l’enviava d’ambaixador,
precisament, a Sealand. No em direu que no es tractava d’una bona jubilació...
Encara que de la que està tenint no es pot queixar...
YA SON INCONTABLES LOS ABUSOS Y LOS ABUSADORES
La noticia se comenta por si misma.
La sobrina de Ana Botella, nueva enchufada en el Ayuntamiento de Madrid:
sin aprobar la oposición, ENTRA A COBRAR 5.000 NETOS AL MES.
No han tenido bastante colocando con calzador a la hermana de Esperanza Aguirre. Por si no había suficientes asesores en el ayuntamiento de Madrid, otra más...
La sobrina de la alcaldesa de Madrid se llama, Ana Robredo Botella, es una joven de 32 años que lleva muchos años intentando ser empleada pública, por lo que se ha presentado a varias convocatorias de plazas en diferentes administraciones.
Ha tenido una oportunidad buenísima en la última convocatoria de 187 plazas para Diplomados Sociales del Ayuntamiento de Madrid (con su tía ejerciendo ya de alcaldesa no electa al ser designada por Gallardón).
Durante dicho proceso incluso se vio envuelta en una polémica por la revisión de su segundo examen, suspendido en primer momento, aprobado tras ser revisado.
Pero al final del proceso no ha conseguido una de las plazas que llevaba ansiando tanto tiempo. Hasta aquí puede parecer algo normal, lo peculiar, es que no hay mal que por bien no venga, y por lo evidente, ha sido mejor suspender, porque antes de que las personas que han obtenido las plazas legalmente puedan elegir sus correspondientes destinos, a esta muchacha, se la ha contratado como “ASESORA” de Servicios Sociales en la Junta Municipal del distrito de Fuencarral, precisamente en uno de los destinos apetecibles y que curiosamente es de los más próximos a su domicilio.
Está visto que esta muchacha no sufrirá los rigores del paro de miles de jóvenes españoles preparadísimos, que incluso se han visto obligados a emigrar lejos de sus familias.
Esta es la doble moral de nuestros políticos, están consiguiendo desmantelar el estado de bienestar que tanto nos costó, han acusado a los ciudadanos, pensionistas, parados, empleados públicos… de derrochar, no producir y obligarles a que se resignen, mientras cercenan los derechos más básicos. Mientras se han dedicado a saturar el ayuntamiento de amigos y familiares (entre otras cosas para financiarse ellos mismos).
Contratan como asesora a una persona que no ha superado la oposición, por obra y gracia del dedo divino de su tía. Para asesorar a saber ¿qué? o a ¿quiénes?.
La señora Botella justificó la boda de su hija en El Escorial: ”cada una casa a su hija lo mejor que puede”.
Imagino que en esta ocasión su excusa será: “cada una coloca a su sobrina lo mejor que puede”.
dimarts, 16 d’octubre del 2012
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 16-10-2012
Franco viu!!!
Ni memòria històrica ni res que sé li sembli. Com es pot veure al membret del sobre deixat la setmana passada sobre les bústies d'un bloc de pisos d'Amposta, la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre, encara utilitza el topònim Villafranco del Delta per a referir-se a una de les seves zones de reg.
No obstant, tal i com s'aprecia, quan es revereix al lloc si que hi posa Poble Nou del Delta, el nom oficial de la pedania d'Amposta.
Potser ser en lloc de ser Comunitat de Regants de la Dreta, hauria de ser de L'EXTREMADRETA!!
Ni memòria històrica ni res que sé li sembli. Com es pot veure al membret del sobre deixat la setmana passada sobre les bústies d'un bloc de pisos d'Amposta, la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre, encara utilitza el topònim Villafranco del Delta per a referir-se a una de les seves zones de reg.
No obstant, tal i com s'aprecia, quan es revereix al lloc si que hi posa Poble Nou del Delta, el nom oficial de la pedania d'Amposta.
Potser ser en lloc de ser Comunitat de Regants de la Dreta, hauria de ser de L'EXTREMADRETA!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)