 |
| Monedes del principat de Sealand. |
Segurament el nom us dirà molt poc o res, és
normal. Quan ho vaig llegir diumenge al Periódico fins a mi va estar a punt de
passar-me per alt. Fixeu-vos: Famosa
micronació. Mor Roy Bates, príncep
de Sealand.
Primerament, que és una micronació? (el
corrector m’ho dóna com a falta) Potser si separem el prefix del nom ho tindrem
més clar: micro-nació, es a dir una
nació minúscula. Fixeu-vos el que diu la
Viquipèdia sobre aquest petit país: Sealand és una micronació
no reconeguda per cap altra nació de les Nacions
Unides. Està situada en una petita plataforma, construïda durant la Segona Guerra Mundial al sud-est de la Gran
Bretanya. I ja està.
Sealand es podria traduir com a terra dintre
del mar. Però com heu pogut comprovar no es tracta ni d’això, sinó que és
una simple plataforma petroliera. Encara que no ha estat mai reconeguda, té la
seva pròpia bandera, himne i fins i tot emet moneda i fa passaports.
I perquè una notícia així m’ha cridat l’atenció?
Perquè ara fa uns 10 anys aproximadament també se’n parlava. Era quan jo
escrivia quasi cada setmana una carta al director sobre un altre príncep: el d’Amposta, al qui anomeno
Roig i gualdo.
Per aquell temps, en plena guerra contra el transvasament de l’Ebre
ell era l’alcalde d’Amposta que seguia fidelment les directrius que sé li
ordenaven des de Barcelona i jo encara no havia entrat a l’ajuntament, però era
un militant actiu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. O sigui, ningú per a
ell. No obstant això, ell se’n recordava
de mi més d’una vegada. I, de vegades manava a lacais seus que em respongueren,
com per exemple a la seva estimada amiga marga Maigí o a un que signava amb les
inicials JVRA que també va escriure una carta a la Revista Amposta dient que no
vivia a Amposta però lloant tot allò que s’estava fent. No he vist mai ningú
que s’amagui sota un pseudònim quan es tracta de parlar bé d’una persona o un
fet, si no és que sigui de l’entorn del propi interessat.
Bé, en ple intercanvi de missives, retrets i més d’un insult (sempre dirigits a la meva
persona), com a prova de desgravi cap al senyor Roig i gualdo, després de demanar-ne la dimissió, l’enviava d’ambaixador,
precisament, a Sealand. No em direu que no es tractava d’una bona jubilació...
Encara que de la que està tenint no es pot queixar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada