divendres, 26 d’octubre del 2012
LES D.O. DELS VINS CATALANS I LES AUTONOMIES
En ple debat secessionista, hi ha qui pensa
que l’estat de les autonomies va ser un error.
Bé errors n’hi van haver molts, possiblement
més que encerts, però entre aquesta manera de pensar i els que creiem que Espanya
està formada per diverses nacionalitats i la resta. Entre uns territoris i els
altres, hi ha un abisme considerable.
Que consti que he meditat molt si dir
nacionalitat o nació, però sóc dels que crec que cadascú és lliure d’adoptar al
nom que vulgui i que no s’ha d’imposar res. Catalunya és una nació i el país
basc segurament també, però deixem a la resta tranquil·les.
I ara em preguntareu: Què tenen que veure les
denominacions d’origen (DO) amb les autonomies políticament parlant.
Qui sigui entès en vins sabrà que a Catalunya
hi ha un fotimer de D.O. Les enumerem? Priorat, Terra Alta, Montsant, Penedès,
Costers del Segre, Anoia, Tarragona, Empordà Costa Brava, Conca de Barberà, Pla
de Bages (fins aquí 10 i me’n sabia sense consultar-ho 8 i a la Viquipèdia en
manca una) Però encara n’hi ha una altra i aquí volia arribar. Quina?
Catalunya.
Per a què ens entenguem. Cada zona vitivinícola
té la seva denominació d’origen, però com avui en dia tots els vins són de
qualitat, com que hi ha territoris molt petits i que no poden tenir una D.O. pròpia,
es va optar per agrupar-los sota la D.O. Catalunya. Per tant, un vi que porti
aquesta denominació, a priori, potser de qualsevol zona del principat sempre que
no pertanyi a una altra D.O.
Amb les autonomies s’hauria pogut fer el
mateix. Catalunya, el País Basc i Galícia van voler des del principi
convertir-se en territoris autònoms i per tant, es van acollir a l’article 143
de la intocable Constitució
espanyola. Mentre que hi va haver territoris que es van haver d’acollir a la
força a l’article 151.1 i fins i tot hi va haver el cas de la província d’Almería
que es va d’haver d’integrar forçosament a Andalusia perquè va obtenir uns
resultats negatius quan va ser consultada. Per tant, un maremàgnum difícilment
comprensible si no fos per l’època que s’estava passant quan tot just es sortia
d’una dictadura (transició) i es volia un sistema igualitari per al conjunt de
territoris espanyols. És el que s’ha anomenat popularment cafè per a tots.
Vist en la perspectiva d’ara, hauria estat
molt més procedent concedir autonomia a tots els territoris històrics que així
ho haguessin expressat voluntàriament i tota la resta, tots aquells als que es
va forçar, passa a dependre directament de Madrid que, per suposat, tampoc
hauria hagut d’estar una comunitat autònoma.
Vist el que s’ha vist, ens hauríem pogut
estalviar problemes i maldecaps.
+ IMPOSTOS - SERVEIS
Segons informacions periodístiques, Espanya és
el segon país del món on més ha pujat l’IRPF (titular del Periódico del passat
dilluns 20 d’octubre) El primer? Sembla que empatats Aruba (*) i Suècia.
També vaig escoltar no fa gaires deies per 8tv
que els alemanys paguen menys impostos que els espanyols.
Per a mi, totes aquestes xifres dites així, en
gelat, no em diuen gaire cosa. Us vaig a posar un exemple. Aquesta setmana a la
meva dona li va arribar una carta d’una entitat financera on li recomanaven que
es fes una assegurança de vida, ja que dintre de poc, les primes (el que
pagues) s’apujaran el doble per adaptar-les a la normativa europea. Ràpidament li
vaig preguntar a la meva dona: I el nostre salari, també ens el pujaran el
doble?
Poc em serveix que la vida pugui ser més
barata a qui que a d’altres llocs (que la majoria de vegades no és així) si
resulta que els jornals estan molt més baixos.
Si un país paga molts impostos però té la
sanitat TOTALMENT gratis (i de qualitat), l’educació obligatòria TOTALMENT
gratis (i de qualitat), la universitat amb beques per aquells alumnes que s’ho
mereixin, més enllà de la condició social de les seves famílies, el transport
adaptat a les necessitats des seus usuaris, al ciutadà encara li queden diners
per a l’oci i la cultura.
Però al nostre país paguem impostos per tot i
a l’hora de la veritat encara ens toca REFINANÇAR els serveis que ens dona l’administració.
Per tant, si comptéssim l’euro per recepta, més el repagament de Madrid, els cèntims
sanitaris que paguem quan anem a posar carburant al cotxe, els extres que s’han
de pagar a l’escola i ja no diguem a la Universitat, etc. segurament seríem el
país que més impostos paguem i si a sobre es compara amb la renda per càpita,
estic segur que el percentatge encara seria més alt.
Com us deia, poc em diu que els alemanys
paguin menys impostos que els espanyols. Si a sobre encara el farem culpables
de la nostra crisi! Hi ha una cosa que és diu FRAU FISCAL i aquí, segurament,
els espanyols anem molt per davant dels alemanys. És missió de les autoritats
financeres (Agència Tributària) la persecució del frau fiscal. Però de vegades
amb la persecució no n’hi ha prou, ja que després de detectar-lo, s’ha d’aconseguir
cobrar i això no sempre passa.
Si hi hagués una correcta optimització dels
impostos, si hi hagués més conscienciació que pagar impostos repercuteix en el
benefici de TOTA la societat, sobre tot d’aquells més desafavorits, no caldria
pagar-ne tants com s‘estan pagant ara i el país funcionaria molt millor.
Per cert, l’IRPF de Catalunya està en un 56 %,
4 punts per sobre de l’espanyol. Us en recordeu quan CiU va posar el crit al
cel pel primer euro sanitari que va aplicar el govern tripartit als carburants?
De cara el 25-N aneu meditat aquestes coses i
penseu que no només de la independència viu l’home (i la dona)...
(*) Aruba és una illa del Carib que està sota
el domini d’Holanda.
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 27-10-2012
És vergonyós que quan ja fa quasi 40 anys des de que va morir el dictador, en alguns pobles encara s'hi pot veure simbologia de tot tipus.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Calvo_Sotelo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)