En ple debat secessionista, hi ha qui pensa
que l’estat de les autonomies va ser un error.
Bé errors n’hi van haver molts, possiblement
més que encerts, però entre aquesta manera de pensar i els que creiem que Espanya
està formada per diverses nacionalitats i la resta. Entre uns territoris i els
altres, hi ha un abisme considerable.
Que consti que he meditat molt si dir
nacionalitat o nació, però sóc dels que crec que cadascú és lliure d’adoptar al
nom que vulgui i que no s’ha d’imposar res. Catalunya és una nació i el país
basc segurament també, però deixem a la resta tranquil·les.
I ara em preguntareu: Què tenen que veure les
denominacions d’origen (DO) amb les autonomies políticament parlant.
Qui sigui entès en vins sabrà que a Catalunya
hi ha un fotimer de D.O. Les enumerem? Priorat, Terra Alta, Montsant, Penedès,
Costers del Segre, Anoia, Tarragona, Empordà Costa Brava, Conca de Barberà, Pla
de Bages (fins aquí 10 i me’n sabia sense consultar-ho 8 i a la Viquipèdia en
manca una) Però encara n’hi ha una altra i aquí volia arribar. Quina?
Catalunya.
Per a què ens entenguem. Cada zona vitivinícola
té la seva denominació d’origen, però com avui en dia tots els vins són de
qualitat, com que hi ha territoris molt petits i que no poden tenir una D.O. pròpia,
es va optar per agrupar-los sota la D.O. Catalunya. Per tant, un vi que porti
aquesta denominació, a priori, potser de qualsevol zona del principat sempre que
no pertanyi a una altra D.O.
Amb les autonomies s’hauria pogut fer el
mateix. Catalunya, el País Basc i Galícia van voler des del principi
convertir-se en territoris autònoms i per tant, es van acollir a l’article 143
de la intocable Constitució
espanyola. Mentre que hi va haver territoris que es van haver d’acollir a la
força a l’article 151.1 i fins i tot hi va haver el cas de la província d’Almería
que es va d’haver d’integrar forçosament a Andalusia perquè va obtenir uns
resultats negatius quan va ser consultada. Per tant, un maremàgnum difícilment
comprensible si no fos per l’època que s’estava passant quan tot just es sortia
d’una dictadura (transició) i es volia un sistema igualitari per al conjunt de
territoris espanyols. És el que s’ha anomenat popularment cafè per a tots.
Vist en la perspectiva d’ara, hauria estat
molt més procedent concedir autonomia a tots els territoris històrics que així
ho haguessin expressat voluntàriament i tota la resta, tots aquells als que es
va forçar, passa a dependre directament de Madrid que, per suposat, tampoc
hauria hagut d’estar una comunitat autònoma.
Vist el que s’ha vist, ens hauríem pogut
estalviar problemes i maldecaps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada