He llegit que si el PSC no està per fer una
consulta popular sobre la independència de Catalunya, els partits sobiranistes
que mantenen pactes de govern amb els socialistes, els haurien de trencar.
Anem a pams. Normalment els pactes postelectorals
es signen més per motius polítics del moment que no per ideologia política. Més
encara, a cada poble o ciutat, sé sol anteposar els interessos particulars del
polítics de torna per davant de qualsevol similitud programàtica. I això ha
estat sempre així i em temo que seguiran sent així per molts d’anys.
Certament caldria ser conseqüent en cada
moment i optar per acords ideològics i programàtics. Com també s’hauria de ser
conseqüent dimitint quan no s’ha obrat bé o deixant l’acta de regidor o càrrec
públic que s’està ocupant. Segurament la ciutadania ho agrairia.
Mireu, vaig a posar-vos tres exemples molt
clarificadors de pactes antinatura (s’anomenen
així) de diferents pobles (o ciutats) del nostre territori.
Voldria començar amb la Ràpita. Crec que va
ser l’any 1995, un conglomerat de diversos partits van formalitzar un acord de
govern per tombar CiU que governava des de feia diverses legislatures. El PP s’hi
va quedar al marge. Hi havia independents, socialistes, republicans... Les
enemistats personals entre alguns membres dels grups esmentats i els de CiU
eren ven patents. Les posicions eren irreconciliables (aparentment) i més d’una
vegada s’havia arribat a l’insult.
El que no preveia quasi ningú és que Miquel
Alonso, al front dels socialistes, obtingués una còmoda victòria l’any 1999;això
sí, sense majoria absoluta. De sobte, tots aquells enemics acèrrims es van
reconciliar i van aconseguir (crec recordar que amb la col·laboració del PP) un
pacte de govern per deixar a Miquel Alonso fora de l’alcaldia de la Ràpita. L’any
2003, Alonso trauria majoria absoluta.
A la Galera CiU governava des de l’any 1983.
En arribar el 2003 i amb tot el que va significar el moviment antitransvasament
per al nostre territori i tal com va passar en molts d’altres llocs, podia
arribar el canvi. Però entre el PSC (1) i ERC (1) no sumaven ni de lluny els 4
regidors indispensables. A l’altre costat CiU (3) i el PP (2) semblava que
podien governar. Però a l’hora de la veritat el PP va donar suport per a que l’alcaldessa
fos d’ERC. Coses així només es poden entendre als pobles. Però és que més tard,
amb el PSC fora de l’escena política, ERC en va treure 2 i el PP 2 més... I van
pactar per tornar a deixar fora del govern a CiU.
Un darrer cas. Allà pels anys 80 vaig desplaçar-me
a Gandesa a fer d’apoderat pel partit. Llavors el PSC tenia molt poca
representació per aquelles contrades. Crec recordar que eren unes generals.
Alguns membres del PP (potser llavors encara era AP) es van apropar a mi i em
van animar a que es potenciés el partit ja que volien veure fora a CiU de l’alcaldia.
El PSC mai ha tret bons resultats a Gandesa, però si Miquel Aubà amb una
formació independent. Aubà va aconseguir ser alcalde de Gandesa, però sembla
que finalment ja inquietava que s’estigués tant de temps. Ara fa un any i mig,
el PP i CiU van formalitzar un pacte de govern. Els eterns enemics s’havien
reconciliat.
Per acabar voldria recordar que tot i l’independentisme
que està predicant CiU (sobre tot CDC), la federació nacionalista manté
intactes els pactes de govern amb el PP com per exemple a la Diputació de
Tarragona.
És conseqüent aquesta actitud? Mirada des del
punt de vista d’uns partits que només miren pel seus interessos, sí.