TONI ALBÀ

El popular còmic va encendre les xarxes aquests passats dies. Com no estic a Twitter, el cert és que no vaig seguir massa la polèmica fins que unes cartes al director publicades pel Periódico em van alertar de que alguna cosa passava.

Sembla ser que Albà va dir alguna cosa com aquesta sobre les víctimes de l’11-M de Madrid: l’Estat espanyol ha assassinat a un número més gran de catalans.

Una de els coses de les que el van acusar (segurament de les més suaus) va ser de frivolitzar amb les víctimes.    

Estic segur que els castellans han comés moltes atrocitats a Catalunya (guerra de Successió, guerra Civil...), però segurament, la totalitat de les víctimes de l’11-M i les seus familiars eren innocents, a part de ser víctimes innocents que van patir, amb tota seguretat l’ira d’islamistes radicals a causa de la guerra de l’Iraq.

Ho sento Albà, però no comparteixo no molt menys la teva opinió i si després ho vas voler arreglar o justificar, et diré una cosa: la ràbia, de portes cap endins i més tu que ets un personatge públic.

No puc dir que conec a Toni Albà, ni tan sols l’he vist actuar si exceptuem quan surt per TV3, però és un d’aquells personatges que no em cauen simpàtics. Moltes vegades, quan una persona em cau bé, dic que me’n aniria a menjar amb ella i, de passada, fer-la petar, ja que segur que m’ho passaria molt bé. Amb ell no em prendria ni un cafè.

Us explicaré dues situacions molt diferents però que tal vegada us ajudin a comprendre una mica més qui és aquest personatge. Recordo que ja fa uns anys (igual era el 2006, perquè estàvem davant d’uns comicis al Parlament) el diari el Punt preguntava cada dia a una sèrie de personatges públics que fessin la seva travessa sobre quins serien els resultats electorals. Albà: ERC 135 diputats.

Tots coneixem que Albà és de ideologia republicana, però per molt còmic que siguis, crec que quan et pregunten una cosa així t’ho has de prendre seriosament.

Bé, anem per la segona anècdota. D’aquesta encara fa més temps. Els seguidors de TV3 possiblement recordareu quan Albert Om feia el Club a les migdiades dels dies feiners. Una vegada, al principi (o sigui el 2004 o 2005), des de l’ajuntament d’Amposta es va fer un autocar per assistir-hi de públic. Pels passadissos ens creuàrem amb Ramon Pellicé que ens va saludar amablement. Ja a la sortida veiérem a Toni Albà al darrere dels vidres de la cafeteria parlant pel mòbil. La gent li feia ostensibles gestos per a que pogués veure’ns i dedicar-nos una salutació. No ho va fer.

Per cert, la convidada d’Albert Om aquell dia va ser la Marta Ferrusola de l’exPujol. Què podia aportar? Estic segur que no els va fallar el convidat i va ser el recanvi d’emergència.

Un article de Ramon de España.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/toni-alba-toxic-3191510

Algunes de les cartes sobre la polèmica.

http://www.elperiodico.cat/ca/cartas/entre-tots/resposta-ramon-espana/108404.shtml

http://www.elperiodico.cat/ca/cartas/entre-tots/natalia-alba-germana-toni-alba/108524.shtml

CRÍTIQUES A LA NOVA REFORMA TRIBUTÀRIA

Manuel Lagares (un dels savis de Rajoy) va dir al diari el País: Hem dissenyat un esquema que pot ser dur i difícil d’assumir.  

Quan algú redacta una reforma fiscal i s’opina d’aquesta manera, difícilment agradarà a la majoria dels ciutadans d’aquest país que, desgraciadament, veuen com cada vegada se’ls hi va carregant més coses sobre les seves espatlles. Sense dubte són els grans damnificats d’aquesta estafa que estem patint.

Fins i tot la OCDE, un organisme que es mou per ideologies ultraliberals, reconeix que Espanya és el país on els més pobres han perdut més i els més rics, al contrari, el que menys han perdut de tots els països que la conformen.

Si la nova reforma fiscal donés solució a aquest problema, segurament, els experts opinarien diferent, però com això no és així, al menys que es pugui produir un important retoc que canviï l’essència del redactat.

Mentre això no sigui així, i a l’espera de que s’acabin per concretar les modificacions, tot apunta que les societats seran les grans beneficiades de la reforma ja que se’ls hi abaixarà  el tipus de tributació del 30 que paguen ara, al 25 i, posteriorment al 20%. Evidentment, si hi ha també una rebaixa dels tipus d’IRPF, beneficiarà més als que més guanyen (imagineu-vos una rebaixa de 4 punts a unes rendes de 30.000 €) que als que tenim uns sous més baixos (per exemple un 2% i 12.000 €)

Però on encara es perjudicarà més al ciutadà mitjà, que és el sector que més consumeix en números absoluts, serà l’increment de l’IVA que s’aplicarà a la majoria dels productes alimentaris. Segur que si al cap d’un any de la reforma fem números, el saldo des que ens hem estalviat per un costat i el que haurem de pagar de més pels altres, serà negatiu, es a dir, tindrem que afegir diners. La qual cosa significa més penúria.

Una mostra molt evident del tracte que reben les grans empreses (tracte de favor, per suposat) és la notícia que es va saber l’altre dia. Inditex, una de les marques espanyoles de referència per ser propietària de les botigues Zara i Massimo Dutti, va pagar a Hisenda en concepte d’Impost sobre Societats menys que el que cobra el seu màxim accionista Amancio Ortega en concepte de beneficis de la societat. I com és possible? Perquè a part del tractament que reben del govern, després empren una sèrie de subterfugis, de vegades legals i d’altres de dubtosa legalitat, que els hi permeten pagar menys impostos dels que haurien de fer.

I això en detriment de qui va? En una societat justa on no hi hagués polítics corruptes diria que va en contra dels ciutadà, perquè a menys diners, inversions més baixes en sanitat, educació, infraestructures, cultura, ocupació, etc. Però en la situació que estem vivint, de veritat, tinc seriosos dubtes.  

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. CAMÍ DEL MIGJORN I

LES FOTOS DEL DIA 22-03-2014

Per a fer una truiteta...