Manuel Lagares (un dels savis
de Rajoy) va dir al diari el País: Hem dissenyat un esquema que pot
ser dur i difícil d’assumir.
Quan algú redacta una reforma fiscal
i s’opina d’aquesta manera, difícilment agradarà a la majoria dels ciutadans
d’aquest país que, desgraciadament, veuen com cada vegada se’ls hi va
carregant més coses sobre les seves espatlles. Sense dubte són els grans
damnificats d’aquesta estafa que estem patint.
Fins i tot la OCDE, un organisme que
es mou per ideologies ultraliberals, reconeix que Espanya és el país on
els més pobres han perdut més i els més rics, al contrari, el que menys
han perdut de tots els països que la conformen.
Si la nova reforma fiscal donés solució
a aquest problema, segurament, els experts opinarien diferent, però com
això no és així, al menys que es pugui produir un important retoc que canviï
l’essència del redactat.
Mentre això no sigui així, i a l’espera
de que s’acabin per concretar les modificacions, tot apunta que les societats
seran les grans beneficiades de la reforma ja que se’ls hi abaixarà el
tipus de tributació del 30 que paguen ara, al 25 i, posteriorment al 20%.
Evidentment, si hi ha també una rebaixa dels tipus d’IRPF, beneficiarà
més als que més guanyen (imagineu-vos una rebaixa de 4 punts a unes rendes
de 30.000 €) que als que tenim uns sous més baixos (per exemple un 2%
i 12.000 €)
Però on encara es perjudicarà més al
ciutadà mitjà, que és el sector que més consumeix en números absoluts,
serà l’increment de l’IVA que s’aplicarà a la majoria dels productes
alimentaris. Segur que si al cap d’un any de la reforma fem números, el
saldo des que ens hem estalviat per un costat i el que haurem de pagar
de més pels altres, serà negatiu, es a dir, tindrem que afegir diners.
La qual cosa significa més penúria.
Una mostra molt evident del tracte que
reben les grans empreses (tracte de favor, per suposat) és la notícia que
es va saber l’altre dia. Inditex, una de les marques espanyoles de referència
per ser propietària de les botigues Zara i Massimo Dutti, va pagar a Hisenda
en concepte d’Impost sobre Societats menys que el que cobra el seu màxim
accionista Amancio Ortega en concepte de beneficis de la societat. I com
és possible? Perquè a part del tractament que reben del govern, després
empren una sèrie de subterfugis, de vegades legals i d’altres de dubtosa
legalitat, que els hi permeten pagar menys impostos dels que haurien de
fer.
I això en detriment de qui va? En una
societat justa on no hi hagués polítics corruptes diria que va en contra
dels ciutadà, perquè a menys diners, inversions més baixes en sanitat,
educació, infraestructures, cultura, ocupació, etc. Però en la situació
que estem vivint, de veritat, tinc seriosos dubtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada