dijous, 17 de setembre del 2015
Derrota (a mitges) de l'independentisme
JOAN TAPIA
Periodista
La llista de Junts pel Sí proclama -per definició- que aquestes eleccions autonòmiques (les onzenes d'un país en què diuen que no deixen votar) són plebiscitàries. Si fos així, la independència hauria fracassat perquè les candidatures sobiranistes (Junts pel Sí i la CUP) només obtindrien el 44,8% dels vots segons l'enquesta d'EL PERIÓDICO de diumenge i el 46,1% segons la d'El Mundo d'ahir.
Però no són plebiscitàries. ¿Què passa llavors? Que d'alguna manera l'empat -o sigui, la profunda divisió de la societat catalana- continua i pot ser que el 28-S l'escenari segueixi confús. La llista Junts pel Sí experimenta un fort retrocés. No dic un fracàs per no ser acusat de parcialitat, però ara tenen junts 71 escons i cauen a 60 o 62. Recordem que el 2012 Mas, que llavors tenia 62 diputats, va dissoldre el Parlament perquè deia que era insuficient i necessitava una «majoria excepcional». Ara, juntes, CDC, ERC, l'ANC i la Bíblia en vers tindrien el mateix que Mas aleshores.
Però sumant-hi la CUP, que puja, aconseguirien un mínim de 67 diputats i un màxim de 70, i per tant poden arribar a la majoria absoluta de 68. Si en treuen 67 -ho ha dit Artur Mas- el procés està mort, però si en treuen 70 tampoc serà un triomf perquè implicaria un descens de quatre diputats. Una victòria pírrica no permet cantar victòria i menys si han perdut en vots i a més s'enfronten a un Estat que (el presideixi el PP o el PSOE) no vol la independència i a una Europa -ho han manifestat Merkel, Cameron i... Jordi Sànchez- com a mínim molt reticent.
I hi ha més coses. ¿La CUP votaria la presidència d'Artur Mas? ¿Què farien els diputats de CDC si s'intentés una operació amb Raül Romeva com aquest últim ha insinuat alguna vegada? ¿Quin programa de govern, tret d'un pronunciament a l'estil Companys, es podria pactar entre els liberals de CDC (algun n'hi deu quedar) i els paleomarxistes de la CUP?
No, la independència no té vent favorable. El 49,9% (contra el 47,6%) diu sentir-se no independentista. I si passem dels sentiments a la política, el 43,9% prefereix un pacte que doni més autogovern davant el 38,6% que exigeix la independència i un 13,4% que desitja que el procés s'estavelli. I si anem a les previsions, el 39,3% opina que tot s'acabarà en un acord que doni més autogovern a Catalunya, el 22,5% pensa que el procés es liquidarà i només el 21,8% (una mica més de la cinquena part dels ciutadans) creu que veurà la independència.
Els independentistes no triomfen però tampoc s'enfonsen clarament. I fins i tot poden tornar a formar govern (amb la CUP)… per no governar. La raó és que el PP està tancat en banda i el PSOE, que ofereix més autogovern, no és qui mana a Espanya. En realitat l'independentisme només podrà inflexionar (no exactament perdre) quan el PSOE i el PP junts (en un país normal seria factible) esbossin una proposta assenyada sobre la incardinació de Catalunya a Espanya.
Mentrestant, l'independentisme no triomfarà però obstaculitzarà la normalitat institucional. És el que va passar ahir a Barcelona, ciutat que va dir no a adherir-se a l'Associació de Municipis per la Independència. Però només per l'abstenció dels 11 regidors d'Ada Colau. Més per falta de majoria consistent que no pas per convicció.
I és que a Catalunya hi ha molta gent -PSC, Unió, ICV, Podem- que no vol la separació però que rebutja també l'immobilisme. Desbloquejar aquest impàs exigeix una potent tercera via que no pot venir ja només des de Catalunya sinó que necessita la complicitat activa (i la iniciativa) d'un nou Govern d'Espanya.
dimecres, 16 de setembre del 2015
CONCENTRACIÓ D'AVUI EN SUPORT ALS REFUGIATS DE SÍRIA
Si la setmana passada varem seu unes 50 persones, avui tot just devíem ser-ne 20... I cap càrrec públic.
S'hauria de mirar de convocar per l'emissora local de ràdio i per les xarxes socials.
LES ENTREVISTES LES CARREGA EL DIABLE
 |
| Sala de premsa del Palau de la Generalitat de Catalunya |
No tinc cap dubte de que la concentració de la Meridiana va ser un gran acte electoral. I TV3 va ser la corretja de transmissió necessària per a portar les imatges i les veus a tots els indrets de Catalunya. Ara bé, si per això s’ha de compensar o no a la resta de formacions polítiques, ja no hi entro.
A part d’això, explicava l’altre dia que la pràctica totalitat de la Meridiana per on hi va haver la gran concentració humana, estava ple de cartells de la candidatura de Junts pel sí. M’imagino que a les 11:59 dels dia 10, els diferents equips per a col·locar les pancartes, ja estaven preparats amb la finalitat de que ningú els pogués prendre aquells espais. Els cartells d’altres formacions comCatalunya sí que es pot o la CUP tenia una presència testimonial, mentre que els altres formacions brillaven per la seva absència. Casualitat? No crec en aquesta mena de casualitats.
Davant la denúncia dels partits contraris a la independència (i fins i tot del dret a decidir) presentada a la Junta Electoral Central, aquesta, va dictaminar que, efectivament, es va tractar d’un acte electoralista i que, per tant, s’havia de compensar a la resta de partits en un programa especial i a la mateixa franja horària.
No cal dir que això va ocasionar un gran enrenou no només al si de Junts pel sí, sinó entre els seus fidels i fins i tot entre els que no ho són, però que es decanten cap el costat del procés. Així, ràpidament, va córrer per Whatsapp un missatge per a que el públic en general no mirés la nostradurant la retransmissió del programa especial.
Televisió de Catalunya va recórrer la sentència i va oferir fer un programa d’entrevistes als candidats d’altres formacions, la qual cosa ha estat rebutjada per la JEC perquè un programa d’entrevistes no té la consideració d’informatiu.
Dit això he d’explicar-vos que hi ha dos classes d’entrevistes: les pactades i les no pactades (o només en part) Les pactades són aquelles on l’entrevistat suggereix a l’entrevistador les preguntes que li ha de fer per al seu lluïment personal. Són exemples d’entrevistes pactades les que els hi feien a Roig i Ferré a Amposta Ràdio.
Però si l’entrevistador és un professional de prestigi, evidentment, no pacta l’entrevista, encara que la majoria de temes que surten, al ser d’actualitat, l’entrevistat pot intuir perfectament que sortiran al llarg de l’entrevista.
Diumenge per exemple, dintre del Objetivo de la Sexta, Ana Pastor va entrevistar Arturo Mas. Segurament que a Mas li hauria agradat més que l’hagués entrevistat la Mònica Tarribas, però no totes les entrevistes televisades les hi pot fer la mateixa periodista...
Sabeu que Mas té moltes tables, fet que li va permetre sortir-se’n airós de la majoria de les preguntes... Però finalment la Pastor li va fer la següent pregunta:
-Sr. Mas, diguem tres inconvenients que comportaria la independència...
-Aquí Mas es van encallar. El primer inconvenient que es trobaria Catalunya seria la tramitació de la incorporació a la UE, ja que donava per fet que l’Estat espanyol hi posaria tota mena de traves. Encara que moments abans havia afirmat (i continuava afirmant) que Catalunya no quedaria fora de la UE, perquè estava dintre... I el segon inconvenient seria que Espanya no compraria els productes catalans (així com també, Catalunya deixaria de comprar productes als empresaris espanyols), la qual podria significar un estancament econòmic encara que temporal... No va arribar a enumerar un tercer inconvenient.
Mas, sovint, responia a Pastor amb alguna pregunta, mentre que la periodista era contundent amb el President:
-Aquí les preguntes les faig jo, Sr. Mas...
A Mas no se’l veia còmode, sobre tot quan l’Ana Pastor li va preguntar per la corrupció que hi ha als voltants de Convergència. Aquí Mas va dir que posava la ma al foc per Daniel Osàcar, el tresorer a qui sé li imputa el finançament irregular del partit i va negar que el seu partit es financés irregularment a través de les comissions per les obres realitzades per determinades empreses.
Finalment, Mas també va dir que mai renunciaria a ser candidat a la presidència de la Generalitat si la seva candidatura (o la que va ell) fos la més votada (la qual cosa està assegurada abans de començar la partida)
I és que si TV3 fes finalment les entrevistes als candidats no independentistes, potser en lloc de sortir-se’n bé, podrien sortir-ne malparats i en lloc de ser un programa per al lluïment personal, podria resultar tot el contrari.
I és que ja sé sap: Sovint les entrevistes les carrega el diable.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)