dimecres, 2 de desembre del 2015
Independència. Fem un recés?
SISCU BAIGES
Els atemptats de divendres a París han apartat de les primeres planes dels diaris i de les obertures dels informatius de ràdio i televisió el debat independentista català. Els enfrontaments dels darrers dies al Parlament han donat pas a la imatge de coincidència projectada pel minut de silenci de dissabte, a la plaça de Sant Jaume, amb la participació de representants de tots els partits presents a la Cambra legislativa catalana.
Vivim uns dies en què la importància de la secessió catalana s'ha relativitzat. Articulistes que escrivien un bitllet darrere l’altre per analitzar el 'procés' des de mil punts de vista, han dedicat la seva creativitat a reflexionar sobre els atemptats de París i, en la major part dels casos, dir coses amb les quals coincideixo.
És un bon moment, doncs, per fer un recés en aquest debat. No un reset. Des de zero no podem començar. Però sí que podem fer l’esforç de ressituar la qüestió. Els religiosos solen fer una temporada periòdica de reflexió. N'hi diuen 'retirs espirituals'. Ara en toca un.
A més, tenim per davant un parell de mesos perduts pel que fa a la formació del nou Govern català. Artur Mas seguirà cobrant el sou de president de la Generalitat, perquè no varia d'exercir-lo en funcions o ratificat pel Parlament. Antonio Baños podrà recuperar-se tranquil·lament del constipat sense la pressió permanent dels mitjans de comunicació i dels que volen influir en la posició de la CUP en el proper debat d’investidura.
Els que creiem que Catalunya ha perdut massa energies els darrers anys en el debat independentista en detriment de les qüestions socials més urgents haurem de donar per bons dos mesos de diàleg si serveixen per reconstruir la serenitat, la lògica i l'eficàcia en la gestió política en el futur immediat.
Un recés, clar, no vol dir quedar-se de braços plegats a veure què passa a les eleccions generals del 20 de desembre. Vol dir pensar, intentant abstreure's dels plantejaments intransigents i de la dinàmica absurda de dir-la cada cop més gruixuda i més feridora per l'adversari ideològic. Vol dir pensar-ho dos cops abans de retuitejar Xavier Sala i Martín quan demana que els més fanàtics de l'antiindependentisme relacionin els atemptats de París amb el procés català o Jesús Mariñas quan ho fa.
Fer un recés hauria de servir per allunyar les astúcies i les jugades hàbils per obtenir rèdit partidista o personal i prendre decisions que beneficiïn els col·lectius que ho estan passant malament ara i aquí.
Sabran fer-ho? Sabrem fer-ho?
Els atemptats de divendres a París han apartat de les primeres planes dels diaris i de les obertures dels informatius de ràdio i televisió el debat independentista català. Els enfrontaments dels darrers dies al Parlament han donat pas a la imatge de coincidència projectada pel minut de silenci de dissabte, a la plaça de Sant Jaume, amb la participació de representants de tots els partits presents a la Cambra legislativa catalana.
Vivim uns dies en què la importància de la secessió catalana s'ha relativitzat. Articulistes que escrivien un bitllet darrere l’altre per analitzar el 'procés' des de mil punts de vista, han dedicat la seva creativitat a reflexionar sobre els atemptats de París i, en la major part dels casos, dir coses amb les quals coincideixo.
És un bon moment, doncs, per fer un recés en aquest debat. No un reset. Des de zero no podem començar. Però sí que podem fer l’esforç de ressituar la qüestió. Els religiosos solen fer una temporada periòdica de reflexió. N'hi diuen 'retirs espirituals'. Ara en toca un.
A més, tenim per davant un parell de mesos perduts pel que fa a la formació del nou Govern català. Artur Mas seguirà cobrant el sou de president de la Generalitat, perquè no varia d'exercir-lo en funcions o ratificat pel Parlament. Antonio Baños podrà recuperar-se tranquil·lament del constipat sense la pressió permanent dels mitjans de comunicació i dels que volen influir en la posició de la CUP en el proper debat d’investidura.
Els que creiem que Catalunya ha perdut massa energies els darrers anys en el debat independentista en detriment de les qüestions socials més urgents haurem de donar per bons dos mesos de diàleg si serveixen per reconstruir la serenitat, la lògica i l'eficàcia en la gestió política en el futur immediat.
Un recés, clar, no vol dir quedar-se de braços plegats a veure què passa a les eleccions generals del 20 de desembre. Vol dir pensar, intentant abstreure's dels plantejaments intransigents i de la dinàmica absurda de dir-la cada cop més gruixuda i més feridora per l'adversari ideològic. Vol dir pensar-ho dos cops abans de retuitejar Xavier Sala i Martín quan demana que els més fanàtics de l'antiindependentisme relacionin els atemptats de París amb el procés català o Jesús Mariñas quan ho fa.
Fer un recés hauria de servir per allunyar les astúcies i les jugades hàbils per obtenir rèdit partidista o personal i prendre decisions que beneficiïn els col·lectius que ho estan passant malament ara i aquí.
Sabran fer-ho? Sabrem fer-ho?
dimarts, 1 de desembre del 2015
UNA ANOMALIA MERAVELLOSA
De Leo Messi s’ha dit i s’ha escrit moltes coses i quasi sempre bones: jugador extraterrestre, déu, estratosfèric, millor jugador del món, messies, etc. Però fins ara mai ningú l’havia qualificat d’anomalia, en el bon sentit de la paraula es clar...
Qui així el va qualificar va ser l’exjugador holandès Edgar Davids, aquell que jugava amb ulleres i que procedent de la Juventus va arrelar al Barça al mercat d’hivern evitant una catàstrofe, ja que aquella temporada els blaugranes estaven obtenint un resultats mediocres. Tot i la bona campanya, no es va acabar d’adaptar i se’n va anar al final de temporada.
Com sabeu, ahir es van fer públics els noms dels tres aspirants a guanyar la Pilota d’Or: Messi, Neymar i Cristiano Ronaldo. Imagino que els barcelonistes haurien preferit que en lloc de Cristiano estigués Luis Suárez i així ja sé sabria segur que un jugador del Barça en seria el guanyador. De totes formes, ahir, hi havia una conformitat bastant generalitzada i trobaven lògic que el jugador portuguès s’hagués colat entre els tres finalistes, ja que la temporada passada va ser el màxim golejador europeu que el va portar a guanya la Bota d’Or.
Va ser arran d’aquesta informació que sé li va preguntar a Davids sobre quin era, al seu parer, el millor jugador del món. L’holandès va dir alguna cosa així:
-Messi és una anomalia, un jugador irrepetible que igual dribla, que centra, que fa gols; té una extraordinària visió de joc. En canvi Cristiano és com a molt un atleta i això l’ha convertit en un bon jugador de futbol. Si un xiquet se volgués semblar a Messi, li trauria del cap, ja que això és impossible, ara bé si es volgués semblar a Cristiano, amb treball, potser ho aconseguiria.
Mon fill Oriol, quan començava a jugar a futbol va tenir un gran entrenador: Alfredo Valmaña.
Quan Valmaña veia a un xiquet remenar la pilota, sempre deia: I això qui li ha ensenyat? Aquestes coses són innates, no s’aprenen. Què hauria dit Valmaña de Messi quan aquest encara era un marrec?
Per molt que els madridistes s’encaparren en dir que Cristiano és millor que Messi, la veritat és que no és així. Estic d’acord amb Davids de que Cristiano és un portent físic i d’aquí que la majoria dels seus gols el faci gràcies a la velocitat i la força. En canvi no sé li recorden massa gols com a conseqüència de tocs subtils, de regats increïbles... La prova és que el primer gol de Messi dant l’Athletic Club a la final de la Copa del Rei on es va driblar a 4 jugadors contraris abans de que amb un xut col·locat la pilota acabés entrant a la porteria és candidat al millor gol de l’any. I sinó recordo malament, també un gol de Messi va ser el que va guanyar l’any passat.
Al programa la Graderia de la Cadena SER van dir que Cristiano està entre els candidats a guanya la Pilota d’Or gràcies a la inèrcia. Es a dir, és un jugador molt conegut i això comporta que siguin molts els qui el voten.
-Un dia també li passarà a Messi, que la gent el votarà per inèrcia i entrarà a la final potser sense merèixer-ho.
A part d’això, la gran diferència entre Messi i Cristiano és l’actitud, la forma de comportar-se dintre del terreny de joc. Cristiano és un cregut que sembla que no ha tingut iaia. És l’estrella que més brilla a l’Univers...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)