divendres, 20 de juliol del 2018
dijous, 19 de juliol del 2018
RETORN AL PASSAT
 |
| De Ferreres al diari Ara. |
No Pedro, no! Si el que desitges per als
catalans és un nou Estatut d’Autonomia és que no has entès res. Fa unes
setmanes vaig dir el mateix dels candidats del PP. Veus, en alguna cosa us
sembleu! Tan de bo només fos això!
Però tens molts més punts de coincidència.
Potser tu no te’n adones o potser no ho vols assumir. És veritat que com a
President del Govern d’Espanya has fet gestos positius i això, de moment diu
bastant de tu i el Govern que presideixes, Però hi ha línies roges que no poden
traspassar-se i, en aquest cas, el que tu vols és moure-les uns centímetres per
a veure si ens enganyes.
Insinuar ara que Catalunya hauria de votar un
nou Estatut d’Autonomia és retornar al passat. Potser no te’n recordes de com va
acabar tot plegat la darrera vegada, però ja t’ho diré jo: malament!
En aquell moment les úniques formacions polítiques
que donaven suport a l’Estatut promogut per Maragall eren el PSC i CiU. ERC se’n
va desmarcar i va acabar abandonant el Govern Tripartit i el PP va sortir al
carrer per tota Espanya a buscar signatures en contra.
¿Realment creus què tot això i tot el que ha
passat després se pot esborrar i tornar a la casella d’inici? Si realment
penses això és que ets un ximplet i, reitero, no estàs entenent res del que
està passant.
Actualment una part molt important de la
població catalana rebutjaria un nou Estatut. Fins i tot molts que, com jo, en
aquell moment estàvem desitjant tenir més autogovern. Actualment les exigències
del poble català (o al menys, com deia dalt, d’una part molt important) van més
enllà... Ah! I una cosa molt important: estem farts de gestos que no porten en
lloc. Volem fets concrets per a poder confiar amb el govern espanyol. Es clar
que tot dependrà en gran mesura del que diguin els nostres polítics i, si he de
dir la veritat, tampoc és que confiï molt en ells.
És evident que cal començar a parlar per a
poder trobar punts d’acord. Però ja ho dic ara i aquí que la proposta d’un nou
Estatut no és el camí. Molt possiblement un bon punt de partida seria pactar un
referèndum d’autodeterminació vinculant. Ah! I només amb la participació del
poble català. Dic això perquè com sabeu hi ha qui insinua que com la unitat de
les Espanyes és cosa de tots els espanyols, tots haurien de poder votar. No s’ha
de caure en el parany.
I després, segons sigui el resultat del referèndum
obrar en conseqüència. Si guanya el sí s’hauria d’iniciar un procés d’independència
i si guanya el no crear un Estat federal amb molt més autogovern que no ens
donava l’Estatut.
Clar que per aconseguir tot això és
imprescindible que la dreta més rància representada pel PP, C’s i algun que
altres socialista –i no vull citar noms-) quedessin apartats de la política.
Perquè sinó és així ho tindrem magre.
QUINA FUNCIÓ TÉ LA PAPERERA?
Com sabeu m’agrada fer treballa de camp. Si no
tinc fotografies d’un lloc i està al meu abast desplaçar-m’hi, ho faig i punt.
L’altre dia necessitava fotos del pont del
canal Marítim i fins allí vaig anar. Com és una zona de passeig i entre el
canal (o canalet) i la carretera hi ha certa distància i a sobre és una sona ombrívola,
hi ha mota gent que hi va a caminar. Un d’ells l’amic Manolo.
En veure’ns ens vam saludar i li vaig dir que
anava a fer i llavors me va dir:
-Ves a l’altre costat, ves... Ja veuràs la
quantitat d’excrements de gos que hi ha...
A l’altre costat també hi ha un camí i molta
gent fan una espècie de circuit. No hi vaig anar, me’n vaig refiar de la seva
paraula.
Mentre feia fotos me’n vaig adonar que hi
havia una paperera.
-Una paperera al mig del ‘no res’ –vaig pensar-.
Evidentment si l’han posat alí és perquè
aquells que portin per allí els gossos puguin dipositar-hi els excrements.
O és que pot tenir alguna altra funció?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)