 |
| De Ferreres al diari Ara. |
No Pedro, no! Si el que desitges per als
catalans és un nou Estatut d’Autonomia és que no has entès res. Fa unes
setmanes vaig dir el mateix dels candidats del PP. Veus, en alguna cosa us
sembleu! Tan de bo només fos això!
Però tens molts més punts de coincidència.
Potser tu no te’n adones o potser no ho vols assumir. És veritat que com a
President del Govern d’Espanya has fet gestos positius i això, de moment diu
bastant de tu i el Govern que presideixes, Però hi ha línies roges que no poden
traspassar-se i, en aquest cas, el que tu vols és moure-les uns centímetres per
a veure si ens enganyes.
Insinuar ara que Catalunya hauria de votar un
nou Estatut d’Autonomia és retornar al passat. Potser no te’n recordes de com va
acabar tot plegat la darrera vegada, però ja t’ho diré jo: malament!
En aquell moment les úniques formacions polítiques
que donaven suport a l’Estatut promogut per Maragall eren el PSC i CiU. ERC se’n
va desmarcar i va acabar abandonant el Govern Tripartit i el PP va sortir al
carrer per tota Espanya a buscar signatures en contra.
¿Realment creus què tot això i tot el que ha
passat després se pot esborrar i tornar a la casella d’inici? Si realment
penses això és que ets un ximplet i, reitero, no estàs entenent res del que
està passant.
Actualment una part molt important de la
població catalana rebutjaria un nou Estatut. Fins i tot molts que, com jo, en
aquell moment estàvem desitjant tenir més autogovern. Actualment les exigències
del poble català (o al menys, com deia dalt, d’una part molt important) van més
enllà... Ah! I una cosa molt important: estem farts de gestos que no porten en
lloc. Volem fets concrets per a poder confiar amb el govern espanyol. Es clar
que tot dependrà en gran mesura del que diguin els nostres polítics i, si he de
dir la veritat, tampoc és que confiï molt en ells.
És evident que cal començar a parlar per a
poder trobar punts d’acord. Però ja ho dic ara i aquí que la proposta d’un nou
Estatut no és el camí. Molt possiblement un bon punt de partida seria pactar un
referèndum d’autodeterminació vinculant. Ah! I només amb la participació del
poble català. Dic això perquè com sabeu hi ha qui insinua que com la unitat de
les Espanyes és cosa de tots els espanyols, tots haurien de poder votar. No s’ha
de caure en el parany.
I després, segons sigui el resultat del referèndum
obrar en conseqüència. Si guanya el sí s’hauria d’iniciar un procés d’independència
i si guanya el no crear un Estat federal amb molt més autogovern que no ens
donava l’Estatut.
Clar que per aconseguir tot això és
imprescindible que la dreta més rància representada pel PP, C’s i algun que
altres socialista –i no vull citar noms-) quedessin apartats de la política.
Perquè sinó és així ho tindrem magre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada