Quan falten pocs
dies per a la proclamació dels alcaldes, a molts municipis encara hi ha
incertesa sobre qui acabarà sent-ho. Tret d’aquells candidats que van treure
majoria absoluta o que a hores d’ara ja han tancat pactes, n’hi ha encara molts,
tant de grans ciutats com de pobles menuts que fins dissabte quan arribi el
moment de votar els regidors electes no se sabrà qui dirigirà el municipi
durant els propers anys. Barcelona és un clar exemple, però també podríem
incloure Madrid (tant l’ajuntament com la comunitat), Girona... (Tarragona va
tancar-lo ahir amb el pacte entre ERC i els Comuns). I més a casa nostra:
Tortosa, Santa Bàrbara, Camarles, el Pinell de Brai, Corbera d’Ebre, Ascó, etc.
També hi ha
incertesa sobre si Sánchez serà finalment el proper cap de l’executiu espanyol.
Darrerament, l’ombra de una repetició de les eleccions planeja sobre el mapa
polític espanyol.
Tot i que
militància socialista clamaven el 28-M per no pactar amb Ribera, a hores d’ara
tot està obert i res és impossible. Per molt que C’s s’hagi tancat en banda amb
un rotund no a Sánchez.
M’encanta la
política, però a la vegada me fastigueja. Me fastigueja veure com els polítics miren
cap els seus interessos i poc cap els seus ciutadans a qui se deuen.
¿De veritat
penseu que quan hi ha pactes, els polítics miren que serà el millor per a la
ciutadania? No amics. Els polítics miren que els hi convé més en cada moment
amb un ull posat cap els seu propi partit i l’altre cap els baròmetres polítics
que hi ha en tots moments per a veure quina és la reacció dels ciutadans. No
dubteu que si Sánchez veu que traurà més rèdit si finalment hi ha una repetició
d’eleccions, cap allí anirem.
M’encanta la
política, tots ho sabeu, però el que penso de determinats polítics ja és una
altra cosa.
