LA REALITAT DE LA CATALUNYA NORD (i 2)

Els matins els dedicàvem a veure l’exposició i a les tardes fèiem turisme per la zona. Vam visitar els pobles de Banyuls de la Marenda i Portvendres a més dels barraques de les ostreres de Leucata on es podia degustar ostres i musclos.  

Només us parlaré de Banyuls, antic poble mariner que ha esdevingut un centre turístic de primer ordre, tot i que la producció de vi sempre ha tingut una gran rellevància.

Quan es parla de Banyuls s’ha de parlar per força de Aristides Maillol, un escultor impressionista de renom que té dedicat un museu al poble on va néixer i va morir. El passeig marítim està ple d’escultures d’aquest famós escultor nord-català.

L’últim dia de la nostra estada a Perpinyà vam visitar dues exposicions, totes dues molt prop del convent dels Mínimes i molt més menudes, la de l’església dels dominics i la Casa de la Catalanitat on no vaig veure cap fullet en català, a part dels de Visa, és clar.

No vam voler retornar a casa sense passar per Ceret, la capital del Vallespir, un poblet amb molt encant i que, sobretot, durant la primera meitat del segle passat va ser residència de diversos artistes de primera fila com per exemple Manolo Hugué i el seu amic Pablo Picasso, Juan Gris, Henri Matisse, Amedeo Modigliani, Aristides Maillol, etc. Tan important va ser l’impacte de Ceret en les arts, principalment pintura i escultura que l’any 1950 va obrir les portes el Museu d’Art Modern on es poden veure obres originals d’aquests i d’altres artistes. L’any 1993 el mateix president de França François Mitterrand va inaugurar la nova seu del museu, al costat de l’Hotel de Ville (la casa consistorial).

De Ceret destaca per damunt de tot el Museu d’Art Modern s’ha de fer una menció especial a la qui va ser la directora entre 1986 i 2012 i que, amb anterioritat va dirigir les obres de reforma i ampliació del museu. M’estic referint a Josefina (Josephine, en francès) Matamoros, nascuda a Godall, comarca del Montsià l’any 1947 i que entre altres reconeixements, té la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya atorgada l’any 1999. 

Vam dinar al restaurant Can Bigoti, ubicat a una de les places més emblemàtiques del municipi. En passar pel costat ens vam fixar que tenia la carta en català i francès i aquest fet sumat a què hi havia caragols, va fer que l’escollíssim. La cambrera va fer esforços per parlar-nos en català, tot i que no sempre se’n sortia. La plaça s’anomena dels Nou raigs i la retolació està en els dos idiomes, com la resta de carrers i places, un fet habitual a les poblacions de la Catalunya Nord. I es diu així perquè al bell mig de la plaça hi ha una font amb nou raig i a sobre un lleó que té una curiositat, el seu cap ha girat diverses vetades mirant al Sud o al Nord segons qui ha dominat aquelles contrades. Quan pertanyien al regne d’Aragó mirava cap a França i ara ho fa cap a Catalunya. Aquesta font la va fer construir Ferran el Catòlic en honor a la seva muller Isabel i el lleó representa Castella.

Un apunt per als amants de la cervesa, sapigueu que a Ceret s’elabora la Cap d’Ona que, per a molts és la millor del món. Entre les diverses varietats està la que té sabor a cirera que és el producte típic de la localitat.

De les nostres experiències sobre les dues estades a la Catalunya Nord hem arribat a la conclusió que el sentiment català és més folklòric que d’identitat. Trobar algú que parli català és quasi com buscar una agulla en un paller i ja sabem que la llengua pròpia és una part fonamental de la identitat d’un col·lectiu. Cal dir, però, en honor a la gent de la Catalunya Nord que França no els ho ha posat fàcil. Primer perquè els van fer creure que el francès era la llengua culta i que la resta d'idiomes (no oblidem que també es parlava l’occità) eren llengües menors i pròpies de minories poc instruïdes.

En els darrers anys, amb l'àmplia victòria aconseguida pel Front Nacional de Marine Le Pen, com sabeu un partit d’extrema dreta, a una majoria de pobles i ciutats (entre els quals es troba Perpinyà amb un 42% de vots), la situació del català encara recula més. Abans hi havia l’eslògan Perpinyà la catalana que va ser substituït l’any 2021 per Perpinyà la Rayonnante, és a dir, ‘la Radiant’. 

Una mostra més de l’evident viratge cap a l’extrema dreta a Perpinyà la tenim a la casa consistorial. Millor dit, dues evidències però estretament lligades. A la façana principal hi ha penjat un gran cartell que demana l’alliberament immediat dels ostatges israelians que va fer Hamas el 7 d’octubre de 2023 amb les fotos dels retinguts i, al vestíbul una exposició de fotografia mostra els danys causats a Israel per l’organització extremista aquell mateix dia. Ni rastre de la devastació de Gaza que està portant a terme l’estat genocida d’Israel des de fa pràcticament dos anys.