divendres, 18 de gener del 2008

L'ENQUESTA D'AVUI DEL PERIÓDICO

Avui el diari el Periódico de Catalunya publica una nova enquesta electoral, centrada en Catalunya. Segons GESOP, l’empresa responsable d’efectuar-la, el PSC pràcticament repetiria resultats (20-21, ara en té 21) CiU (10-11, ara en té 10) ERC (5-6, ara en té 8) PP (8-9, ara en té 6) i ICV-EUA (1-2, ara en té 2). Rodríguez Zapatero és el líder més valorat amb un 5,7 i Rajoy només obté un 2,8. Un 71, 5 creuen que governarà Zapatero, en front del 10,8 que ho farà Rajoy. I sobre la preferència, un 72,5 prefereix Zapatero contra un 13,3 que prefereix Rajoy. Sobre els caps de llista més valorats, en primer lloc ho és Duran Lleida amb un 5,9, segon Joan Herrera, un 5,5, tercer Joan Ridao un 5,3 i en quart lloc Carme Chacón amb un 5,1. També s’hi publica una enquesta sobre si es fessin avui les eleccions autonòmiques. En grans trets el PSC pujaria una mica en front dels altres dos partits (o coalicions) que formen govern que baixen. CiU puja, el PP es manté i Ciutadans baixaria. I en les valoracions dels líders, Montilla i Mas estarien empatats amb un 5,4, Joan Saura un 5 pelat, Joan Puigcercós un 5,2, Carod un 4,4 i Daniel Sirera un 2,8.

dijous, 17 de gener del 2008

CATALUNYA NO POT SER MONEDA DE CANVI

Avui s’han reunit representants dels partits nacionalistes de Catalunya, País Basc i Galícia o el que és el mateix de CiU, del PNV i del BNG. La reunió és per a perfilar estratègies conjuntes de cara les eleccions de març i pressionar el govern sortit de les urnes, surti del color que surti. Fins aquí res a dir. Tot hom és lliure de buscar aliats i marcar estratègies. El que no em sembla bé és la reiterada pretensió d’Arturo en voler ser president de la Generalitat costi el que costi i emportant-se per davant a qui calgui.
I aquí entraríem al camp del xantatge polític: “jo et dono suport a canvi de que li diguis a Montilla que dissolgui el Parlament i convoqui eleccions i que llavors governi la llista més votada... o sigui nosaltres...” No ho va poder aconseguir quan va malbaratar l’Estatut a canvi no sé sap ben bé de què (molts sospiten que a canvi d’això, precisament) i ara torna a la càrrega. Catalunya no pot ser moneda de canvi i Montilla faria bé de no escoltar els “cants de sirena” de José Luis per molt bonics que aquests siguin i esperar el termini de la legislatura. Això si, sempre que li permeti ERC!

QUI LI DEMANA A L'OM QUÈ FACI PERES?

O el que és el mateix: l’Om (Albert) algunes coses de les que diu, les diu per que vol o perquè algú li diu que ho digui. No és el primer cop que parlo del presentador del Club de TV3 en aquest blog i molt em temo de que no serà la única. Hi ha una cosa que, al menys, la veig sorprenent: les crítiques al socialistes... Evidentment no posaré en dubte la llibertat d’expressió que té tot ciutadà, a més, és un dret constitucional, però si la independència com a professional. Avui, tot aprofitant el primer vídeo de campanya del PSOE, ha “posat nota” a Zapatero “per les seves mentides”: Estatut de Catalunya, AVE i rodalies... Li ha posat un “3”. Però ni una paraula de que si Zapatero ens va “retallar” l’Estatut va ser perquè un senyor anomenat Arturo Mas va voler “rebaixar-lo”. Curiós, no? No li trauré ni una “mica de culpa” al President del Govern. Que sí, en aquests aspectes m’ha decebut. D’allò que em queixo és de la diferent manera de tractar els polítics segons siguin d’un o d’altre color.
El millor que podria fer l’Om és deixar de donar “peres” o allò que es el mateix, parlar de política de la forma que ho fa. El d’ell és un programa d’entreteniment i per a omplir la programació de dilluns a divendres i unes 2 hores del dia, se’n surt prou bé sense tenir que entrar en temes polítics.

UNA TRUCADA DE JOAN RUIZ NÚM. 2 DEL PSC PER TARRAGONA

Aquesta mateixa tarda m’ha trucat Joan Ruiz i Carbonell qui per cert, us anuncio abans de que es faci oficial, anirà de núm. dos a la llista del PSC per Tarragona. Era per a fer-me uns aclariments sobre les seves posicions respecte a la unificació de federacions socialistes a la província de Tarragona i posterior segregació de la de les Terres de l’Ebre. Primer que tot l’he felicitat per la seva posició a la llista (“lo cortés no quita lo valiente”)
M’ha dit què, en contra del que deis jo l’altre dia al meu blog, no és cert que ell fos un defensor de la unificació de la federació del sud amb les del camp de Tarragona. Què ell era partidari d’un comitè d’enllaç que coordinés estratègies entre les dues federacions. Però que també era cert que quan, finalment es van tornar a separar, que tampoc n’era partidari. I en totes dues vegades va quedar-se en minoria tot defensant les seves postures.
No tinc perquè dubtar d’aquestes afirmacions “oficials”. Ningú millor que ell pot saber el que va fer i no va fer en tot moment.
Per la meva part li he dit que esperava que el 9-M, Tarragona pogués treure 3 diputats: Francesc Vallès, ell mateix i la Lluïsa Lizàrraga. Veure’m...