ANÀLISI DEL CARTELL PREELECTORAL DE DURAN I LLEIDA

Aquest matí, a l’estació de Tarragona m’he fixat amb els cartells preelectorals del candidat de CiU al Parlament espanyol. Hi sortia una fotografia amb blanc i negre de Josep Antoni duran Lleida i deia que “Catalunya ha de ser respectada com ho era abans”. Curiós slogan! En primer lloc una imatge em blanc i negre pot resultar atractiva, però també “amagar” alguna cosa que el color posa al descobert. I el lema escollit... Vol dir CiU que Catalunya en l’etapa de Pujol era molt més respectada? Ans tot el contrari! Va ser Pujol qui va portar Catalunya a un nivell d’odi per part d’altres comunitats autònomes mai assolit fins llavors!
I també he pensat... aquest senyor és la renovació? La resposta és contundent: no! Com dirien al meu poble està més vist que el TBO!! Per molt ben valorat que estigui com a líder, al seu partit han passat massa coses per deixar-les de racó a l’hora d’escollir la seva papereta per ficar-la a l’urna. Els casos turisme i treball van ser suficientment importants per a que no entrin en campanya i els passin la factura que es mereixen. I més, no ha dit mai que no pactarà amb el PP. Molt catalans de boca cap a fora, però per una mica de poder vendrien a la seva mare!

MILLOR EVITAR QUE "ADULTERAR"

Després del 13 de març de 2004, el Partit Popular es queixava que l’atemptat islamita de Madrid havia adulterat les eleccions. Unes eleccions que dies abans pareixia tenir-les àmpliament guanyades. Però l’acte terrorista, per si sol, no va ser l’única causa de la seva derrota, també ho va ser-ho la gran mentida de voler fer creure al poble que l’autora material havia estat la banda terrorista ETA. A les portes de una nova contesa electoral, la frustració d’un altre atemptat, aparentment del mateix signe, potser pugui permetre que, aquest cop si, no hi hagin interferències alienes a les que són normals en les campanyes electorals entre els diferents partits. Malgrat tot, la policia ha fet allò que havia de fer i en canvi, no va fer (o no va saber fer) ara fa quatre anys per evitar l’acció terrorista més gran de la història d’Espanya, per molts informes que pareix ser que tenien, on se’ls avisava de la possibilitat d’un temptat de grans dimensions per part d’una cèl•lula islàmica.
La cúpula del Ministeri de l’Interior, al contrari de quan el responsable era Ángel Acebes, poden estar satisfets dels èxits aconseguits en aquesta legislatura. Aquestes darreres detencions a Barcelona no ha estat més que la cirereta del pastís.

UN RAPITENC A LA CONQUISTA DE LA XINA

Emili Rosales, escriptor de la Ràpita, aquest dies és una mena de Marco Polo. Si l’italià va visitar la Xina per finals dels segle XIII, el rapitenc ho ha fet més de 7 segles després. I si un va portar d’allí espècies i saviesa, Emili els a portat els seus coneixements en forma de la seva millor obra: “la ciutat invisible”, amb la que va guanyar el premi Sant Jordi l’any 2004. Aquest obra ha estat traduïda ni més ni menys que al mandarí què és la llengua oficial i més parlada de la Xina amb més de 850 milions d’habitants.
Recordem que aquest anys a Pequí es celebren els Jocs Olímpics d’estius i no sé si l’obra de Rosales pot ser un dels records que els visitants s’emportin a casa. Però el fet en si de la “internacionalització” de la seva obra ja és de per sí una bona notícia.
http://illadelsllibres.blogspot.com/2008/01/emili-rosales-tradut-al-mandar.html

"LA NACIÓ VERDADERA"

Així qualifica a l’Estat Espanyol l’expresident José Maria Aznar. L’altra “perla va se anomenar “ultra” a l’esquerra espanyola. També aquí em penso que s’equivoca.
La unificació d’Espanya, fruit de la unió entre els reines de Castella i Aragó, al casar-se els dos hereus de llurs corones (Isabel de Castella i Ferran d’Aragó) va ser més una unió de conveniència que de fet. Així, molt abans que Espanya, a la península ibèrica existien molts més regnes (o nacions). En el cas de Portugal encara perdura. Per tant, la denominació de “nació verdadera” em sembla una mica agosarat.
Sobre dir ultres a les esquerres, es torna equivocar. Normalment s’anomenen ultra a la dreta. Les esquerres més radicals són d’extrema (esquerra) però penso que el sinònim no seria apropiat.
De totes formes, veig al PSOE encara molt moderat. Hi ha alguns temes (com el de l’avortament o l’eutanàsia) que no han volgut tocar i ho van postergant en el temps. Per tant, el PSOE d’avui és, a la meva manera de veure’l, un partit de centre-esquerra. En l’apartat social s’ha mostrat prou d’esquerra, però no així en l’econòmic.
Com dies passat no diré que Aznar pogués anar una mica “carregat”, potser perquè tenia al costat a la Botella (fumant gràcies) al decret d’Esperanza Aguirre, així com als seus fills, gendre i nets) I potser per això va ser més moderat amb el to...