Es diu que en el futur les guerres seran per l’aigua. Sense arribar a tant, tota la controvèrsia sorgida arran del frustrat PHN del PP, ha creat una sèrie disputes interterritorials, que, segurament, no acabaran. És difícil acontentar tothom i amb el tema de l’aigua en tenim un bon exemple. L’aigua dóna riquesa allò on va, però també pot portar la mort d’allí on prové. Per tant s’ha de ser molt curós a l’hora de prendre una decisió tan important. El problema principal és que l’actual model de concentracions humanes no és sostenible. Les grans ciutats congreguen cada cop més gent que buscant oportunitats de viure o sobreviure. Això crea grans nuclis de població i fa que altres zones queden pràcticament deshabitades. Paradoxalment, en aquestes zones deshabitades és on hi ha més recursos naturals, mentre que les zones superpobldes produeix una escassetat d’aquests recursos. Si a més a més sé li suma una època de sequera, s’accentua la manca de recursos hídrics i. el pànic, d’avant el problema que arriba, ja està servit! Els mitjans de comunicació han contribuït considerablement a crear l’ambient propici de pànic entre la ciutadania. Segurament no era el que es pretenia, ja que les campanyes van encaminades a fomentar l’estalvi de l’aigua para assegurar un abastament del recurs durant un temps més llarg i a l’espera de les solucions definitives que han d’arribar dintre de pocs mesos. Està previst que dintre d’un any, la dessalinitzadora del Prat es posi en funcionament i aporti 60 m3 anuals per a satisfer la demanda de l’àrea de Barcelona. També s’hi estan posant altres mesures com la depuració d’aigües residuals, l’estalvi domèstic mitjançant solucions que permeten la reutilització de les aigües anomenades “grises”, etc.
Però l’administració, impulsora de campanyes de consciènciació ciutadana d’estalvi d’aigua, la primera cosa que hauria de fer és donar exemple. I no sempre és així. Davant de la utilització indiscriminada de recursos quan no hi ha una alarma social, se li ha de sumar l’enorme quantitat d’aigua que es perd per les canonades de subministrament urbà, considerada en un 30 % de la totalitat de la que transporta. La xarxa de distribució és deficient fruit del poc manteniment que s’ha fet al llarg dels anys i quan es vol posar remei, sovint, s’arriba tard. Davant d’aquesta situació “d’emergència nacional” per la perllongada sequera i per la disminució dels recursos hídrics que abasteixen la macroconcentració urbana de Barcelona, els governs s’han vist obligats a prendre mesures més o menys urgents. En campanya electoral, la majoria de partits (inclosos el socis de govern a Catalunya) van garantir davant la ciutadania que no hi hauria transvasament de l’Ebre. Sóc del parer que, la solució que han acabat prenen (la interconnexió de xarxes o transvasament a Barcelona), que segurament és la més lògica, la tenien pensada des de feia molt de temps però no sabien com podria sentar a l’opinió pública. Així van anar escampant globus sonda per avaluar quin de tots tenia menys rebuig entre els ciutadans, grups ecologistes i, fins i tot, la PDE. Entre totes les alternatives aportades (portar l’aigua amb vaixells i trens, transvasament del Segre, comprar-la a les comunitats de regants, etc.,) finalment s’ha acabat imposant la interconnexió de xarxes, ja proposada pel govern de CiU l’any 2003 i que tant rebuig havia tingut per part la PDE. Perquè ha estat escollida la interconnexió? Segurament perquè és una de les més barates i la única que pot garantir a llarg termini que Barcelona i la seva zona d’influència no tornin a tenir problemes de subministrament d’aigua. Mentre, Francisco Camps, el President de la Generalitat Valenciana, s'esgarra les vestidures i clama al cel per l’aigua que no els va arribar... La situació és la mateixa? No, amb rotunditat! Potser ens enganyin, però ara portar aigua a Barcelona és degut a una “emergència nacional” per la sequera i, evidentment, per garantir el consum domèstic d’una zona consolidada com és l’àrea metropolitana. València i Múrcia volen l’aigua per a seguir creixent de forma insostenible i fomentar l’especulació. Un model que, pel que es veu, a la majoria dels seus habitants ja els va bé. Malgrat tot, la portada d’aigua a Barcelona no deixa de ser un transvasament, encara que els governs d’Espanya i de Catalunya no vulguin utilitzar aquesta paraula! I també l’excusa perfecta per a reclamar l’aigua de l’Ebre aquells que es creuen perjudicats amb la derogació del PHN!
diumenge, 27 d’abril del 2008
dimarts, 22 d’abril del 2008
EL PUZZLE DEL PP
El PP pretén renovar-se. Com passa amb tots els partits, després del congrés nacional hauran de venir forçosament els autonòmics o regionals (mot molt mes acceptat pel partit de Rajoy) Mentre que per al nacional pareix que s’estigui fent mans i mànegues per a que només hi hagi una sola candidatura liderada per D. Mariano, a algunes regions d’Espanya, com Catalunya, la manca de lideratge d’un candidat sense carisma i posat a dit pel president nacional està aconseguint que “quasi a diari” li surtin rivals a l’hora de disputar-li la presidència a Daniel Sirera.
No passa el mateix a altres comunitats com València, Múrcia o Madrid, on el lideratge dels actuals presidents no és discutit per ningú. De les tres comunitats citades (o regions) l’única que no li és fidel a D. Mariano és Madrid amb Dña. Esperanza Aguirre (Espe per als amics) que pareix (ara sí, ara no) voler-se postular per a disputar-li la presidència Nacional a Rajoy. I a poc que pogués, segur que ho faria. Però de no tenir plenes garanties de victòria la portarà a adoptar una postura conservadora (com no!) de “veure-les venir” i “esperar temps millors”. Avui, Carlos Carnicero al Periódico, a la seva columna, “la Roda” parla de tot l’enrenou que hi ha al PP. Però el diari ha comès un error. Mentre que destaca la frase següent: “La història certifica que és molt difícil impulsar una renovació des del fracàs”. Si llegeixes l’article, la frase queda així: “La història certifica que és molt difícil liderar una renovació des del fracàs”. Només canvia una paraula: impulsar per liderar. Però el sentit canvia totalment. He de dir que al llegir el destacat he m’ha fet pensar que, normalment, és tot el contrari. La renovació d’un partit es fa millor des del fracàs polític que des d’una victòria aclaparadora. I el PP el passat 9-M va tenir un fracàs polític. Encara que els resultats fossin molt bons, el fracàs és inqüestionable, ja que un partit que surt amb aspiracions de guanyar i no ho fa, fracassa! L’altra frase té molt més sentit. Quan s’ha perdut, el líder que ha portat el partit a la derrota, perd bona part del seu actiu i no és difícil que surtin veus discordants i altres dirigents amb ganes de disputar-li el lloc.
El panorama polític català és molt diferent. A la candidatura oficial de Sirera i a la ja anunciada de Montserrat Nebrera, qui va ser la número 2 amb Piqué i que fins fa poc no estava afiliada al partit, avui se n’ha afegit una altra: la de Alberto Fernandez Diaz, que, la veritat sigui dita, no sé que pot aportar de nou un polític que ho ha intentat tot i no ha aconseguit res! La veritable renovació seria la de Nebrera, però a un partit polític on conten molt més les persones que els seus idearis, serà difícil vèncer la oficial de Sirera que, evidentment, compta amb tot el suport del líder nacional Mariano Rajoy.
Un puzzle difícil de fer encaixar en un marc polític no exempt de controvèrsies per la diversitat, tal com diu Carnicero, d’ideologies dintre d’un mateix partit (liberals, conservadors, socialdemócrates...) I potser alguna més tirant cap a la part més extrema de la dreta!
No passa el mateix a altres comunitats com València, Múrcia o Madrid, on el lideratge dels actuals presidents no és discutit per ningú. De les tres comunitats citades (o regions) l’única que no li és fidel a D. Mariano és Madrid amb Dña. Esperanza Aguirre (Espe per als amics) que pareix (ara sí, ara no) voler-se postular per a disputar-li la presidència Nacional a Rajoy. I a poc que pogués, segur que ho faria. Però de no tenir plenes garanties de victòria la portarà a adoptar una postura conservadora (com no!) de “veure-les venir” i “esperar temps millors”. Avui, Carlos Carnicero al Periódico, a la seva columna, “la Roda” parla de tot l’enrenou que hi ha al PP. Però el diari ha comès un error. Mentre que destaca la frase següent: “La història certifica que és molt difícil impulsar una renovació des del fracàs”. Si llegeixes l’article, la frase queda així: “La història certifica que és molt difícil liderar una renovació des del fracàs”. Només canvia una paraula: impulsar per liderar. Però el sentit canvia totalment. He de dir que al llegir el destacat he m’ha fet pensar que, normalment, és tot el contrari. La renovació d’un partit es fa millor des del fracàs polític que des d’una victòria aclaparadora. I el PP el passat 9-M va tenir un fracàs polític. Encara que els resultats fossin molt bons, el fracàs és inqüestionable, ja que un partit que surt amb aspiracions de guanyar i no ho fa, fracassa! L’altra frase té molt més sentit. Quan s’ha perdut, el líder que ha portat el partit a la derrota, perd bona part del seu actiu i no és difícil que surtin veus discordants i altres dirigents amb ganes de disputar-li el lloc.
El panorama polític català és molt diferent. A la candidatura oficial de Sirera i a la ja anunciada de Montserrat Nebrera, qui va ser la número 2 amb Piqué i que fins fa poc no estava afiliada al partit, avui se n’ha afegit una altra: la de Alberto Fernandez Diaz, que, la veritat sigui dita, no sé que pot aportar de nou un polític que ho ha intentat tot i no ha aconseguit res! La veritable renovació seria la de Nebrera, però a un partit polític on conten molt més les persones que els seus idearis, serà difícil vèncer la oficial de Sirera que, evidentment, compta amb tot el suport del líder nacional Mariano Rajoy.
Un puzzle difícil de fer encaixar en un marc polític no exempt de controvèrsies per la diversitat, tal com diu Carnicero, d’ideologies dintre d’un mateix partit (liberals, conservadors, socialdemócrates...) I potser alguna més tirant cap a la part més extrema de la dreta!
dilluns, 21 d’abril del 2008
EL PSOE NO GOVERNARÀ ETERNAMENT
Fem una mica de política ficció. Dintre d’uns anys: 4, 8? El PSOE, amb Zapatero al cap d’avant o amb la Chacón... qui sap, perdrà les eleccions generals i el PP (qui sinó?) assumirà el govern i la presidència del país. Llavors es trobarà amb que l’aigua de l’Ebre arriba a Barcelona, sinó de forma permanent, si en els anys on hi haurà sequera... Amb un canal Xerta Riu Sénia que a més de regar les planes del Baix Ebre i del Montsià, tindrà excedents d’aigua i arribarà a les portes de la Comunitat Valenciana.
Encara que al Llevant Espanyol, en aquests anys s’hi construeixin 100 plantes dessalinitzadores, València i Múrcia seguiran demanant aigua, perquè no hauran fomentat una política d’estalvi i reutilització i seguiran tenint un creixement insostenible. Als seus ciutadans, a la majoria de valencians i murcians, ja els hi va bé tenir un govern conservador que fomenti aquest tipus de creixement. Les constants majories absolutes així ho demostren! Llavors serà l’ocasió propicia de portar l’aigua de l’Ebre a dites comunitats. L’excusa ja la hem donat ara: dur l’aigua cap a Barcelona. Quan es va fer el minitransvasament, al tram final es va ficar una canonada telefèrica per a que fos impossible portar l’aigua cap a la metròpolis de Catalunya i la seva àrea d’influència. Igual com al canal Xerta-Sénia, què també serà telefèric. Llavors, igual que ara, només caldrà enganxar per on comença a estretir-se i el “gran problema” solucionat! I aigua cap avall, que tenen set!
Faria bé el Govern de la Generalitat replantejar-se la política de recs. Cada gota que s’extrau de l’Ebre significa un minut menys de vida per a l’Ebre! Les planes del Baix Ebre i Montsià han sobreviscut molts anys sense aigua del riu. El pagesos que han volgut han fet pous i s’han agrupat. I així han transformats les seves terres en camps de tarongers. Des de fa uns anys la taronja sofreix greus problemes de comercialització, degut a una superproducció i a l’arribada de cítrics del Marroc. No seria l’hora de canviar de política agrària?
Encara que al Llevant Espanyol, en aquests anys s’hi construeixin 100 plantes dessalinitzadores, València i Múrcia seguiran demanant aigua, perquè no hauran fomentat una política d’estalvi i reutilització i seguiran tenint un creixement insostenible. Als seus ciutadans, a la majoria de valencians i murcians, ja els hi va bé tenir un govern conservador que fomenti aquest tipus de creixement. Les constants majories absolutes així ho demostren! Llavors serà l’ocasió propicia de portar l’aigua de l’Ebre a dites comunitats. L’excusa ja la hem donat ara: dur l’aigua cap a Barcelona. Quan es va fer el minitransvasament, al tram final es va ficar una canonada telefèrica per a que fos impossible portar l’aigua cap a la metròpolis de Catalunya i la seva àrea d’influència. Igual com al canal Xerta-Sénia, què també serà telefèric. Llavors, igual que ara, només caldrà enganxar per on comença a estretir-se i el “gran problema” solucionat! I aigua cap avall, que tenen set!
Faria bé el Govern de la Generalitat replantejar-se la política de recs. Cada gota que s’extrau de l’Ebre significa un minut menys de vida per a l’Ebre! Les planes del Baix Ebre i Montsià han sobreviscut molts anys sense aigua del riu. El pagesos que han volgut han fet pous i s’han agrupat. I així han transformats les seves terres en camps de tarongers. Des de fa uns anys la taronja sofreix greus problemes de comercialització, degut a una superproducció i a l’arribada de cítrics del Marroc. No seria l’hora de canviar de política agrària?
dissabte, 19 d’abril del 2008
TINDRÀ RAÓ GUSTAU MORENO
Temps enrera, aquí al meu blog escrivia sobre la promoció que es feia de l’avui Ministra de Defensa Carme Chacón i opinava que potser seria candidata la Presidència de la Generalitat el dia que José Montilla deixes de presentar-se. Gustau deixava una opinió sobre el tema i es preguntava perquè no com a substituta de Rodríguez Zapatero. Jo li vaig dir que, simplement, perquè era catalana i a les espanyes, votar una “polaca” encara no ho tenien gens clar.
Avui he llegit al Periódico de Catalunya que se l’està promocionant, precisament, en vistes a substituir a l’actual President del Govern espanyol. Y, continuava dient el diari, si el PP, finalment, presentés una dona, la candidatura de la Chacón guanyaria força.
Potser s’explica ara els crits de “Viva el Rei” i “Viva Espanya”, el dia de la seva presa de possessió. Potser era la manera de “calar” entre aquells que pensen que a Catalunya tots són uns “separatistes” i d’aquesta manera la passaven a veure com una més “d’ells”!
Si arribar una dona a dirigir els militars, es considera una prova de normalitat, que una dona i catalana arribés a la cúpula del govern d’Espanya, significaria la normalitat completa a un país on encara avui, als catalans, molts, ens veuen com a bitxos estranys!
Avui he llegit al Periódico de Catalunya que se l’està promocionant, precisament, en vistes a substituir a l’actual President del Govern espanyol. Y, continuava dient el diari, si el PP, finalment, presentés una dona, la candidatura de la Chacón guanyaria força.
Potser s’explica ara els crits de “Viva el Rei” i “Viva Espanya”, el dia de la seva presa de possessió. Potser era la manera de “calar” entre aquells que pensen que a Catalunya tots són uns “separatistes” i d’aquesta manera la passaven a veure com una més “d’ells”!
Si arribar una dona a dirigir els militars, es considera una prova de normalitat, que una dona i catalana arribés a la cúpula del govern d’Espanya, significaria la normalitat completa a un país on encara avui, als catalans, molts, ens veuen com a bitxos estranys!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)