Diverses noticies surten aquests dies als diaris sobre temes de reciclatge. Una ja estava anunciada des de feia molt de temps: el pagament de les bosses de plàstic que donen als súpers. Encara que jo sóc de l’opinió que pagar-les, ja es pagaven, encara que fos d’una manera indirecta i estigués sumat el seu valor als del productes que adquiries. De totes formes, la majoria de vegades, eren les pròpies caixeres dels establiments les que te’n donaven més del compte. Jo estic cansat de dir-los que amb alguna menys, el gènere comprat ja m’hi cabia! Però encara que l’estalvi de bosses de plàstic sigui un pas, encara queda molt per fer. Ús heu fixat la quantitat d’envasos que hi ha? I d’aquests quants estant fets de matèries difícils de reciclar. Un exemple: Si compres fruita i verdura al súper, la majoria de coses va amb safates de porexpan i embolcallades de plàstic. En canvi a la fruiteria només es posa el plàstic necessari per a poder-les pesar i, suposo, si algú les volgués pesar sense plàstic, la venedora, encantada de fer-ho. Ara es quan s’ha de dir la regla d’or del reciclatge: Reduir, reutilitzar i reciclar! Però primer que tot, reduir!!
L’altra noticia apareguda és una mica més esgarrifosa. Surt al quadern del diumenge del Periódico de Catalunya. El títol per si sol ja és prou suggestiu: “Morir entre ordinadors”. És un reportatge signat per Adrián Foncillas, amb il•lustracions que parlen per si soles. Les fotografies són de la ciutat xinesa de Guiyu, del que diu que “és l’abocador electrònic més gran del món”. La gent del poble reciclen els aparells electrònics, bàsicament ordinadors, sense cap tipus de protecció, al mig del carrer o al cobert de casa seva. O sigui que molt dir que s’han de portar els ordinadors i la resta de material electrònic a les deixalleries, per acabar en mans d’infants i vells que no són conscients del seu perill. Una mica més de serietat dirigents dels països desenvolupats: No podem produir merda i enviar-la al tercer món! Potser és que sempre s’ha fet, però cal anar pensant en que cada país es faci càrrec de les seves deixalles... i si no es vol fer, potser anar pensant en produir els aparells, energia, etc. amb alguna cosa menys contaminant.
De solucions n’hi ha. Ara només falta voler-les aplicar d’una manera eficient.
diumenge, 4 de maig del 2008
INTERCONNEXIÓ DE DOBLE SENTIT?
El principal titular de portada del Periódico de Catalunya d’avui, diu així: “El tub a BCN es mantindrà per portar aigua a Tarragona?” O sigui... encara ens estan fent un favor...
De ser certa la informació obre un grapat d’incògnites: Què passarà amb l’aigua de l’actual minitransvasament? S’amaguen altres intencions no revelades?, etc.
Tal com estan demanant els regants del Ter, estaria bé que l’aigua del minitransvasament pogués tornar a revertir a l’Ebre. Però un pensa que hi ha massa interessos creats... què passarà amb els diners que cobren els regants? Es conformaran en no cobrar-los i ja està? I les obres hidràuliques que van dir que es farien al Delta, es faran o no?
Algú em va dir que, encara que sigui poc impensable, l’interconnexió podria portar aigua cap al sud. El motiu? No serà la sequera, evidentment, però quan a Flix comencin a remoure els fangs contaminats, qui garanteix la qualitat de l’aigua? M’agradaria creure’m al govern i pensar que això que ha passat els darrers mesos no ha estat més que un malson. Però és que s’ha portat tant d’amagat. Què li costava al govern reunir-se amb el teixit social de l’Ebre per a pactar l’estratègia a seguir? Perquè ha deixat que la PDE es torni a “rearmar” i comenci un altre cicle de mobilitzacions contra un govern, al que fins fa poc consideraven amic?
La gent del Sud, després de tot l’enrenou que s’ha muntat entorn de la sequera i l’emergència nacional que significa la portada d’aigua a Barcelona, està a l’expectativa de tot el que està passant i el que pugui passar en el futur. El govern d’Entesa caldrà que canviï molt la seva formar d’actuar per recobrar la confiança de la ciutadania ebrenca i arranjar una fractura social que, avui per avui, pareix irreversible!
De ser certa la informació obre un grapat d’incògnites: Què passarà amb l’aigua de l’actual minitransvasament? S’amaguen altres intencions no revelades?, etc.
Tal com estan demanant els regants del Ter, estaria bé que l’aigua del minitransvasament pogués tornar a revertir a l’Ebre. Però un pensa que hi ha massa interessos creats... què passarà amb els diners que cobren els regants? Es conformaran en no cobrar-los i ja està? I les obres hidràuliques que van dir que es farien al Delta, es faran o no?
Algú em va dir que, encara que sigui poc impensable, l’interconnexió podria portar aigua cap al sud. El motiu? No serà la sequera, evidentment, però quan a Flix comencin a remoure els fangs contaminats, qui garanteix la qualitat de l’aigua? M’agradaria creure’m al govern i pensar que això que ha passat els darrers mesos no ha estat més que un malson. Però és que s’ha portat tant d’amagat. Què li costava al govern reunir-se amb el teixit social de l’Ebre per a pactar l’estratègia a seguir? Perquè ha deixat que la PDE es torni a “rearmar” i comenci un altre cicle de mobilitzacions contra un govern, al que fins fa poc consideraven amic?
La gent del Sud, després de tot l’enrenou que s’ha muntat entorn de la sequera i l’emergència nacional que significa la portada d’aigua a Barcelona, està a l’expectativa de tot el que està passant i el que pugui passar en el futur. El govern d’Entesa caldrà que canviï molt la seva formar d’actuar per recobrar la confiança de la ciutadania ebrenca i arranjar una fractura social que, avui per avui, pareix irreversible!
dissabte, 3 de maig del 2008
TRAÏDORS D'ABANS I D'ARA
Els joves de la Plataforma en Defensa de l’Ebre diuen traïdors als qui consideren que els han enganyat. Així han fet actes de protesta i pintades contra la seu governativa a les Terres de l’Ebre i les dels partits PSC i ERC. Aquells als que consideraven “amics” (segurament uns més que els altres) ara, de sobte s’han convertit en els enemics del territori, en els que volen portar l’aigua cap a Barcelona o, al menys, els que no han alçat la seva veu com a protesta a la seva disconformitat, que més o menys vol dir el mateix (és allò de qui calla atorga) Fa uns anys varen ser el PP i CiU i tota la resta (llavors a l’oposició a Espanya i Catalunya) van alçar el crit al cel en contra del que consideraven una agressió al seu territori. Llavors eren ells els traïdors!
Els anys han passat i després d’estar-ne quatre “tranquils”, sense acudir a les manifestacions i pensant que el mal son ja havia passat, resulta que el “fantasma” del transvasament torna a ser present.
El PSC, tant el de Barcelona com el de Catalunya diuen que per a portar l’aigua a Barcelona no se n’extraurà més del riu... que serà temporal, mentre duri l’emergència a Barcelona. Pot ser sí... o pot ser no... qui ho sap? Qui pot fer previsions de futur. Qui pot dir si a partir de l’estiu, una vegada passi el congrés d’ERC, seguirà governant l’actual govern d’Entesa o no. Qui sap si dintre de quatre anys a Madrid hi haurà instal•lat un govern “amic” o un de “menys amic”.
No és la primera vegada que em refereixo al decàleg del nacionalista català que apareix al darrera del document de “nacionalitat catalana”. En el punt 2, diu: “La terra és sagrada. Traïdor qui gosi profanar-la”. Quan parla de terra fa referència a tot allò que aquesta compren: aigua, animals, plantes, persones, pobles...
Per cert, aquest carnet el tinc des de fa més de vint anys, quan alguns dels que s’autodenominen nacionalistes encara no havien nascut o portaven xumet!
Els anys han passat i després d’estar-ne quatre “tranquils”, sense acudir a les manifestacions i pensant que el mal son ja havia passat, resulta que el “fantasma” del transvasament torna a ser present.
El PSC, tant el de Barcelona com el de Catalunya diuen que per a portar l’aigua a Barcelona no se n’extraurà més del riu... que serà temporal, mentre duri l’emergència a Barcelona. Pot ser sí... o pot ser no... qui ho sap? Qui pot fer previsions de futur. Qui pot dir si a partir de l’estiu, una vegada passi el congrés d’ERC, seguirà governant l’actual govern d’Entesa o no. Qui sap si dintre de quatre anys a Madrid hi haurà instal•lat un govern “amic” o un de “menys amic”.
No és la primera vegada que em refereixo al decàleg del nacionalista català que apareix al darrera del document de “nacionalitat catalana”. En el punt 2, diu: “La terra és sagrada. Traïdor qui gosi profanar-la”. Quan parla de terra fa referència a tot allò que aquesta compren: aigua, animals, plantes, persones, pobles...
Per cert, aquest carnet el tinc des de fa més de vint anys, quan alguns dels que s’autodenominen nacionalistes encara no havien nascut o portaven xumet!
dijous, 1 de maig del 2008
L'ANY RODOREDA A MADRID
Segurament el que avui caldria és parlar de la commemoració del dia: 1r. De maig, dia internacional dels treballadors. I si és que algun col•lectiu ho té magre aquests propers anys, aquest serà, precisament, el dels treballadors. Però avui m’apeteix parlar d’un altre tema també també important i que, per molt que el volguéssim reivindicar i defensar, sempre serà poc: el català.
He vist per TV3 un reportatge sobre la celebració de l’any Rodoreda a Madrid. Deien que era un extraordinari muntatge de, possiblement, la seva obra més cèlebre: “la plaça del diamant”. I l’obra (quin atreviment!) es representa en català... i a Madrid! Deia el comentarista que d’opinions n’hi ha de tota mena. Mentre l’escriptora basca Lucia Echevarria elogiava l’obra i deia que l’idioma no tenia cap mena d’importància, una dona anònima, assistent a la representació s’expressava dient que “Tant de bo a Catalunya també es poguessin representar obres en castellà”. Quanta ignorància! És que a Catalunya no se’n representen d’obres en castellà? Evidentment la majoria de les obres representades a Barcelona (el gran escenari de Catalunya) són en català per que les companyies són d’aquí i els actors també. Però si la companyia és de fora, ja sigui d’una comunitat espanyola de parla castellana o d’Iberoamèrica, on també es parla la llengua de Cervantes, ho fan en castellà. I encara diria més. I al cinema? Quantes pel•lícules es doblen al català? I d’aquestes quantes es passen per les sales de Roquetes i Amposta?
A tota aquesta gent que opina de la mateixa manera que l’espectadora de “la Colometa” a Madrid, la Generalitat li hauria de pagar el desplaçament a Catalunya per a que veies la realitat d’aquí. On es parla català i qui el parla. Segurament que llavors entendrien algunes coses... Si és que ho volguessin aprendre, evidentment.
He vist per TV3 un reportatge sobre la celebració de l’any Rodoreda a Madrid. Deien que era un extraordinari muntatge de, possiblement, la seva obra més cèlebre: “la plaça del diamant”. I l’obra (quin atreviment!) es representa en català... i a Madrid! Deia el comentarista que d’opinions n’hi ha de tota mena. Mentre l’escriptora basca Lucia Echevarria elogiava l’obra i deia que l’idioma no tenia cap mena d’importància, una dona anònima, assistent a la representació s’expressava dient que “Tant de bo a Catalunya també es poguessin representar obres en castellà”. Quanta ignorància! És que a Catalunya no se’n representen d’obres en castellà? Evidentment la majoria de les obres representades a Barcelona (el gran escenari de Catalunya) són en català per que les companyies són d’aquí i els actors també. Però si la companyia és de fora, ja sigui d’una comunitat espanyola de parla castellana o d’Iberoamèrica, on també es parla la llengua de Cervantes, ho fan en castellà. I encara diria més. I al cinema? Quantes pel•lícules es doblen al català? I d’aquestes quantes es passen per les sales de Roquetes i Amposta?
A tota aquesta gent que opina de la mateixa manera que l’espectadora de “la Colometa” a Madrid, la Generalitat li hauria de pagar el desplaçament a Catalunya per a que veies la realitat d’aquí. On es parla català i qui el parla. Segurament que llavors entendrien algunes coses... Si és que ho volguessin aprendre, evidentment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)