LES FESTES D’AMPOSTA COM “JUAN PALOMO”

Ara i aquí vull denunciar les actituds sectàries de l’equip de govern d’Amposta, començant pel seu alcalde i continuant per la majoria de membres del seu equip de govern. Ben pocs se’n salvarien d’entrar en aquesta llisa, però, de moment, ometré noms, no sigui què...
Ahir, al acabar la marató popular, tot estava llest per lliurar els premis als guanyadors i no havia ningú de l’equip de govern de Menel Ferré. Estava cantat que “plourien” les queixes. Si es mira el programa de festes, estava anunciat per a les 10 la concentració dels corredors per a la inscripció a la cursa. A les 11 donaria començament des del pont penjant. A partir d’aquí res més que parlés de la cursa popular (o marató, el nom popular com sé la coneix)

Molts dels regidors de l’ajuntament hi eren presents duran la celebració de la carrera. Fins i tot el cap del grup socialista de l’ajuntament Antoni Espanya hi va participar. Però entre els qui estaven, com he dit, ningú de l’equip de govern.
Antoni Espanya va tenir temps d’anar a casa a dutxar-se i canviar-se de roba. Encara ho havia arribat ningú de CiU. L’organització va decidir començar a lliurar els premis. Al cap d’un moment va arribar el senyor alcalde visiblement molest per que no se’l havia esperat...

Però en casos com aquests, qui ha d’esperar a qui? Els corredors estan cansats i suats i qui més qui menys amb ganes de marxar cap a casa. Entre les 11 i prop les 12 quan van a començar a lliurar els trofeus hi havia temps suficient per arribar... El que passa es que al “fallar” el regidor d’esports, ningú va avisar l’alcalde que, com “Juan Palomo” vol estar per tot arreu i, de vegades no arriba...
Però que passa quan és a l’inrevés? Què passa quan assisteixen membres de l’equip de govern? La resposta és contundent. Ignoren els de l’oposició. A les 12 d’avui, a una de les sales petites del museu s’inaugurava una exposició de dibuixos i pintures fetes per la gent gran de les residències d’avis. L’any passat va celebrar-se la primera edició sense “sortir” del centre. Aquest any sé li ha volgut donar més rellevància. Hi eren l’alcalde, la regidora de cultura i festes, la regidora de serveis socials i el regidor de mitjans de comunicació, a més de l’exregidora de cultura que realitza tasques de “animadora” (!)

Ningú d’ells s’ha molestat en dir-me res... I, evidentment, a l’hora de lliurar als ancians un ram de flores, entre ells se’ls han repartir ajudats per la directora de la llar. Només la cap de protocol s’ha apropat a mi per demanar-me fotos ja que el fotògraf contractat per a les festes, no havia acudit.
Podríem seguir parlant-ne, però potser acabaria cansant els lectors.

ELS 6 ESTATUTS D’AUTONOMIA DE “CATALUNYA”

Una de les avantatges que ens va portar el món de la informàtica van ser els programes de tractament de textos. Una de les funcions que tenen incorporades és la de “cortar y pegar”. Així, quan vols incorporar un text d’un escrit a un altre, només cal seleccionar-lo, tallar-lo i pegar-lo allí on vols. Certament no acabo de descobrir res a ningú. Tothom que llegeix aquestes línies sap del que estic parlant i, segur, ho ha fet més d’un cop.
Però mentre un equip d’experts de diferents partits polítics miraven d’elaborar un complex Estatut d’Autonomia de Catalunya, el segon després de la dictadura de Franco i el restabliment de la democràcia, d’altres comunitats autònomes (Andalusia, Aragó, Balears, Castellà Lleó i València) elaboraven els seus texts estatutaris a partir del projecte català, utilitzant, en molts d’articles els ja conegut “cortar y pegar”. Així articles sencers van ser incorporats als nous tests, això si, abans els van tenir que traduir al castellà o, fins i tot, al valencià que, com tots sabem és una llengua “molt diferent al català que parlem aquí”.
Així ho reconeixia el ministre de Justícia Francisco Caamaño i ho donava com una de les excuses per a “justificar” el retard en que, el Tribunal Constitucional, ha de dictaminar sobre el recurs interposat pel Partit Popular. Curiosament, Castella Lleó, el País Valencià estan governades pel PP i també les Illes Balears per aquella època. O sigui, algunes coses que no troben bé que fiqui la norma bàsica de Catalunya, els apareix perfecte que vinguin a d’altres text estatutaris.
Caamaño diu que la resolució de l’alt tribunal posarà les bases d’una nova relació entre l’estat central i les comunitats que integren el país i que farà “que es reinterpreti la Constitució”.
No és que em preocupi que la Constitució tingui diverses lectures, però crec que hauria de deixar clar d’una vegada per totes on acaben els interessos de l’estat i on comencen les de les autonomies. Sinó, depenent del grup majoritari que configuri el Tribunal Constitucional, dependrà de que els seus veredictes tinguin una determinada resolució un altra. O sigui, donin més grau d’autonomia a les comunitats o se’n reservi l’estat unes determinades competències.
Cal pensar que el sistema actual no és el més idoni per a un estat de les autonomies (jo no m’atreveixo a dir federal!), ja que, tal com està ara, els poders de l’estat sempre es guardaran les competències que consideraran bàsiques.
Així, l’oportunitat que ara té, no només l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i els altres 5 estatuts més que, com el català, aspiren a millorar els seus sistemes de finançament i les seves competències, moltes d’elles fonamentals per a un autogovern complet (tampoc m’atreveixo a dir autodeterminació), davant d’una sentència restrictiva (o retallada), potser tardaran uns quants governs més a tenir una nova oportunitat que els reconegui els drets fonamentals que reclamen.
També es desprèn de les declaracions de Caamaño que, segons sigui el veredicte del TC, Catalunya es veurà més legitimada en reclamar l’autodeterminació i, en un termini segurament una mica més llarg, fins i tot, plantejar-se la independència.

COMPLOT D'ESTAT

Després de les darreres manifestacions de Ricardo Costa, número 2 del PP valencià i un dels imputats de la trama Gürtel valenciana donant la culpa de tot al propi president del govern Rodríguez Zapatero, el Periódico de Catalunya d’avui ja parla obertament de “complot d’estat. En aquests moments ja s’està parlant més de les acusacions sobre els punxades telefòniques que va denunciar sense proves el PP que no dels milions que, presumptament van servir per a finançar el PP i a alguns dels seus dirigents i que es coneix com el cas Gürtel.
L’any 36, la dreta espanyola que no pair la derrota soferta a les urnes per part del Front Popular i, valent-se de l’exercit, va donar un cop d’estat que va portar Espanya a una guerra civil i, finalment la derrota definitiva de la II República.
Ara, els hereus d’aquella dreta es valen dels mitjans de comunicació de controlen per a que els facin d’altaveus i van culpant de tots els mals del país a l’actual govern que, per dues vegades consecutives ha estat capaç de guanyar-los en unes eleccions generals.
L’exercit s’ha modernitzat. Avui en dia és difícil escoltar veus que s’alcin en contra del govern. La dreta representada pel Partit Popular, no! Segueix sent una dreta dura que ja mana a tot arreu i només li manca la cirereta del pastís que és el govern de la nació.
No fa gaires dies os deixava entreveure les paraules que l’alcalde de Getafe i actual president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies va dedicar els qui voten al PP. Els va dir “tontos del cul!”.
Jo ho dic també ara i aquí. Qui es deixarà influenciar per l’enrenou i acabarà votant el PP com aquest pretén, serà “un tonto del cul!”. Ja coneixem el que va passar a Madrid amb el cas de Tamayo i Saez i que va fer repetir les eleccions a la comunitat que, finalment van acabar donant la majoria absoluta a l’Esperanza Aguirre...
I mentre, d’altres dirigents com Arturo Mas, s’està fregant els mans en veure el que passa als dos grans partits estatals: “A río revuelto, ganancia de pescadores...”.

FESTES MAJORS AMPOSTA 2009. PREGÓ

L’acte més solemne de les festes d’una ciutat o poble és, precisament, el que dóna el tret de sortida “oficial”. I aquest no és un altre que la proclamació de les pubilles i pubilletes y, com no, el pregó de festes.
Ahir, autoritats i ciutadans, puntualment, es retrobaven un any més per començar la festa major. Una festa que, com sempre, està plena d’il•lusió i ganes de passar-ho bé, sobre tot per a les pubilles que representen la societat ampostina, més enllà de la pròpia entitat que els ha escollit.
El pregoner, tot un luxe. A més de ser ampostí (després ho matisaré), és una persona que significa l’esforç de la superació i com, amb voluntat, es poden assolir fites importants. Aquest any, el escollit per a fer el pregó de la festa major d’Amposta ha estat Bienvenido Front, “Bienve” per a la seva família, amics i propers. Bienve no va néixer a Amposta, però els seus pares, com ell va dir “van tenir l’encert d’establir-s’hi”.
Va arribar a Amposta des de molt menut i va créixer jugant pel barri de la Vila i tirant-se als canals i també, més tard, al riu Ebre. Sense dubte, aquests fets, l’han marcat per sempre. Bienve, a més de ser timoner i remer al Club Nàutic Amposta, des de fa uns 25 anys, es dedica professionalment a entrenar remers. No disposo de la llarga llista de títols i medalles que han assolit els seus deixebles, moltes, però això, ahir per la tarda, no era el més important... Van voler acompanyar el pregoner el president de la Federació Catalana de Rem, i els presidents dels clubs nàutics d’Amposta i Tortosa, així com d’altres persones relacionades amb aquest esport. (Em va parèixer que, durant el pregó i quan anava nomenant-los, els anava mirant, entre ells, l’únic català que ha assolit una final olímpica, Toni Merín)

Com va dir ell mateix, no va néixer a Amposta, però Amposta el va fer fill adoptiu, tal com va recordar l’alcalde i encara és: “Un dia vol tornar a viure aquí, d’on és la seva dona i on van néixer els seus dos fills”.
Ja passant al pregó, per explicar-lo només caldria dir que va ser “un pregó molt emotiu”. Bienve no va llegir el seu pregó tal i com acostumen a fer la majoria de pregoners. Només, de tant en tant, es posava les ulleres per anar seguit el guió que, prèviament havia establert. Ni falta que li feia! Es va dedicar a fer a explicar com va transcórrer la seva vida, que no era res més de com es vivia a Amposta per aquells anys.
El moment més emotiu (fins i tot, com li vaig reconèixer, fins a mi em va caure la llagrimeta) va ser quan va anomenar a la seva dona Otília i com van posar-se anar junts. Bienve, aquí, no es va poder aguantar i se’l va veure molt emocionat. El públic, que se’n adonà, li dedicar una calorosa ovació. Després també es va emocionar una mica al recordà els seus pares. També va recordar els seus amics i moltes més persones que van significar alguna cosa a la seva vida: veines, companys, entrenadors, esportistes d'altres esports, etc.

En acabà, el públic i autoritats, van acabar en peus aplaudint un, encara, emocionat Bienbe. Va ser, sense cap mena de dubte, el millor pregó escoltat en molts d’anys.
En acabar i com és tradició, la comitiva es va dirigir cap el passeig Canal on, al costat de l’Institut Ramon Berenguer IV, s’instal•la una “mascletà” i que, el pregoner, té l’honor d’encendre.

L’anècdota. L’alcalde d’Amposta lluïa a la solapa de la seva americana l’antic escut d’Amposta i per tant, no oficial. No puc assegurar si va ser el vestit que va portar en el darrer acte de commemoració del centenari i que va ser la simulació de la càrrega de resistència del pont i en el que també el portava (al menys hi havia l’excusa) Però ahir em va parèixer un despropòsit.
La bandera espanyola no estava penjada del seu pal.