EL NEGOCI DELS IMMIGRANTS

La immigració ha estat un gran negoci. Una part d’ell legal, però també s’ha mogut molt de diner negre i s’han comès un bon grapat d’irregularitats entorn dels immigrants.
Sempre s’ha dit que els principals impulsors de la immigració il•legal han estat les màfies que operen als països d’origen. El viatge amb pastera en pèssimes condicions han costat la vida a molts d’ells. De vegades dones i nens. Potser és una exageració, però el negoci d’aquestes xarxes és directament proporcional a les morts per ofec en l’intent de creuar la mar.
Però una vegada arribats a al “paradís”, sovint, no es troben amb el que s’esperaven. Explotació desmesurada, pèssimes condicions de vida, sous indecents, precarietat laboral, solen ser els comuns denominadors dels treballadors vinguts dels països africans, però també d’altres llocs con l’Amèrica del Sud o de l’Europa de l’Est. I no parlaré de les xarxes de tracte de blanques (prostitució forçosa), sinó només dels que venen buscant un lloc més digne per a viure i unes condicions de treball que els permetin, al menys, mantenir i prosperar la família.
Però qui són els culpables de tanta immigració il•legal? Sovint empresaris sense escrúpols que ho disfressen de caritat. Perquè no els paguen un sou digne equiparat al jornaler d’aquí?
La majoria dels que arriben passen per la província d’Almeria. Els “camps” d’hivernacles s’estenen per la major part del territori. D’allí surt una bona part de verdura i fruita que arriba a les grans cadenes comercials del país i també de l’estranger. Quan poden se’n van cap un altre lloc. Després, amb sort, trobaran feina a la construcció, al camp un altre cop o fen aquelles feines que els d’aquí difícilment accepten.
Però al voltant de la immigració il•legal encara es pot trobar molta gent que hi fan negocis. De vegades “legals”, com el lloguer de pisos a preus desorbitats. Bé, dic pisos per dir-ho d’alguna manera, perquè no sempre és així. De vegades son naus industrials o cases que amenacen ruïna.
Però també hi ha els estafadors i falsificadors que volen treure profit de la immigració. L’obsessió de l’immigrant il•legal és la obtenció de papers al cost que sigui. I aquí tornen a aparèixer els qui s’aprofiten de la situació. Ja siguin xarxes o simplement la típica persona sense escrúpols que sempre estar a la que “salta” i disposada a obtenir diner fàcil.
La primera situació irregular de la que vaig ser conscient, va tenir lloc a Santa Bàrbara. Un vell pagès (80 anys) buscava desesperadament treballadors immigrants. Va ser el començament del gran èxode africà, farà quasi 20 anys. Per a poder-los contractar els mancava un precontracte que els garantís que el govern no posaria traves. De sobte va aparèixer un planer que vivia a Tarragona que, al principi no vaig acabar d’entendre que hi pintava. Legal o il•legal, segur que, segur que per “amor a l’art” no ho feia.
Abans d’ahir, els Mossos d’Esquadra van detenir a Tortosa un grup especialitzat en la falsificació de contractes per a obtenir permisos de treball. El grup estava composat per quatre persones, entre els qui havia al menys una dona. Jo en conec al menys 2 que fa un parell d’anys van se expulsats de la UGT.
També fa uns anys, la Guardia Civil va entrar a una assessoria de l’Ametlla de Mar i es van emportar detinguts a l’ama i dos treballadors. Al pis de dalt hi havia un comptable que va sentir tot el que passava, esperant que a ningú si li ocorris pujar a mirar. Segons la pròpia policia de l’Ametlla de Mar havien falsificat més de 100 contractes. Per un contracte d’aquest es podien arribar a pagar uns 2.000 euros. Un negoci rodó, no?

EXAMEN DE NACIONALITAT

Al primer polític que li vaig sentir parlar de “fer passar un examen” va ser quan Mas va demanar-ho per als immigrants que demanessin la nacionalitat espanyola (avui per avui no en pot ser cap d’altra) i residissin a Catalunya. D’un dirigent “nacionalista” es pot esperar això i més. Però d’un del PP, dels que creuen en la indivisibilitat d’Espanya (fixeu-vos amb el braçalet de Ricardo Costa la foto ha estat canviada; l'actual és de la revista "El Plural"), per exemple) resulta un tant xocant que per a ser senador autonòmic sé li vulgui fer passar una prova de “valencianisme” a la secretaria d’organització del PP Leire Pajín per a poder ocupar una plaça al Senat espanyol en representació de les Corts Valencianes.
Leire Pajín és basca (el monestir de Sant Salvador de Leire està situat al N de Navarra, on la comunitat foral sent més la influència d’Euskadi) i que, la seva família va tenir que marxar fins a Benidorm perquè es sentia amenaçada per la banda terrorista ETA. I allí resideixen des de fa molts d’anys. La seva mare és regidora de l’ajuntament (suposo que ho heu sentit prou vegades arran de la moció de censura)
Però que jo recordi, Eduardo Zaplana, que va ser alcalde de Benidorm, era nascut a Cartagena (Múrcia) i parlava sempre castellà (bé no sé si va arribar a parlar mai valencià en la intimitat) Fins el que jo sé mai ningú dintre del seu partit va considerar que això fos un greuge per arribar a ser el President de la Generalitat. Al menys, José Montilla fa l’esforç de parlar català! Però a València, on els seus habitants, de forma majoritària, a poc que puguin fan servir l’idioma espanyol, ningú ho va qüestionar mai! O sigui que veient la mar de bé que un “cartagenero” arribés a president de la Cheneralitat i que només parlés castellà. I qui ho tenia que posar en dubte en veure els extraordinaris (ja pareixo un que jo sé) resultats.
El cas de Leire Pajín crea un precedent (un mal precedent, penso jo, també senador d’Espanya) Perquè quan es volen prendre mesures com aquesta s’ha d’establir si, a partir d’ara es farà en tothom. O bé en quins casos sí i en quins no. I si no és així, jo (què soc malpensat de mena) penso que sé li vol fer per ser qui és i no per una altra cosa!
Però encara vull anar més lluny. En que consistirà aquesta prova de valencianisme? Si el PP valencià i abans altres partits nacionalistes com Unió Valenciana reneguen del català i esborren qualsevol indici de la cultura catalana al seu petit país, què em de pensar? Potser li faran passar una prova sobre història reescrita, censurada i manipulada pel propi Francisco Camps i tota la seva gent?
Un precedent el tenim no fa molts dies quan es volien canviar passatges de l’òpera Roger de Flor, Ruperto Chapí només perquè parlaven de Catalunya i els Catalans!
Sinó han mostrat mai cap rigor històric a l’hora de defensar que el valencià és un idioma diferent al català, ens hem de creure ara que tindran aquest rigor a l’hora d’examinar una persona que no és de la seva devoció? No! Rotundament, no!
El PP faria bé de deixar-se de “tonteries” i de mostrar de cara els altres el mateix respecte que pretén que es tingui cap els seus membres (sobre tot dirigents) i accedir a les peticions fetes des del PSPV per a que Pajín pugui ocupar una plaça que li pertoca de dret.

LA LLEONA DE LA SÉNIA

La notícia, per inusual curiosa i, fins i tot, estrafolària, no ens pot passar desapercebuda: una lleona campa sense control pels termes de la Sénia i la Pobla de Benifassà. O al menys això pareixia aquests dies.
Diverses persones afirmaven haver vist una lleona (fins i tot li van veure la cara i per això sabien que no es tractava d’un lleó) per la zona del parc natural dels Ports entre els termes municipals de les poblacions esmentades. Però quan passen coses d’aquestes, ràpidament s’estén la psicosi i ahir, veïns de Xerta, a més de 40 quilòmetres en línia recta, també deien que l’havien vist per allí.
Quan passen coses d’aquestes hi ha, fins i tot, més teories que observacions. Hi ha qui deia que s’hauria escapat d’un circ que va actuar per allí. D’altres que era d’un “col•leccionista” d’animals salvatges a qui també se li hauria escapat i no ho havien denunciat per por de que fossin ells els denunciats per tractar-se d’un animal il•legal. Fins i tot, s’afirmava que el propietari del “zoològic”, ja hauria deixat escapar un cocodril al pantà d’Ulldecona que està situat per la mateixa zona.
Fins i tot hi havia qui tenia la teoria de que tot es tractava d’un muntatge per espantar els “caçadors de bolets”, ara que és temps de rovellons i si és anyada, per la zona se’n troben força. Bé, al menys així ho diuen els qui van...
Finalment tot ha estat una confusió a l’hora d’identificar l’animal, Es veu que es tractava d’un simple gos. Això sí, d’una raça de gos molt gran: dogo alemany o gran danès. O per a que tothom ho entengui, l’Scooby doo de la sèrie de dibuixos animats.


La història té certs paral•lelismes amb una que ens ensenyaven de ben petit quan començàvem a estudiar francès: Tartarin de Tarascon. Tarascon és una petita població del sud de França on abundaven els caçadors (aquest cop d’animals) i de tant caçar van acabar amb totes les espècies de fauna aptes per a l’antic art. Un dia, Tartarin va sortir a caçar i va creure veure un lleó i li va clavar un tret i el va matar. En apropar-se va veure que es tractava d’un simple burro.
Cal recordar que no és l’únic animal salvatge que ha viscut per la zona (ara faig broma) Recordem a Ramon Cabrera, dit el tigre del Maestrat. Els seus quarters generals estaven a Morella i Cantavieja. El segon tigre del Maestrat va ser un altre Ramon. En aquest cas Ramon Forcadell, alcalde franquista de la vila d’Ulldecona.

L'ENÈSIMA "VALENCIANADA"

“Per ofrendar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans vingau...” Us sona? Mireu de posar-li la música adient... No? És el començament de l’himne valencià. L’únic himne d’una comunitat autònoma que fa menció a “la mare pàtria”. I, en aquest cas, o es pot dir res en contra PP, ja que en 1925, quan es va aprovar, com a partit no existia, però si, evidentment, altres partits de la dreta nacional que en aquell temps governaven “la pell de brau”, ja que com sap tothom, estava instaurada la dictadura de Miguel Primo de Rivera.
I perquè us ho conto? Molt senzill: Per l’enrenou que s’ha muntat amb la representació al Palau de la Música Valenciana amb la representació prevista per al dia 9 d’octubre (dia de la comunitat i es commemora l’entrada el rei Jaume I a la ciutat de València) de l’opera Roger de Flor del músic Ruperto Chapí.
Per a qui no estigui al cas, en unes poques línies li explicaré l’origen. Com podeu veure pel títol de l’obra, va des les aventures del general almogàver que va conquerir terres de Grècia per a la corona Catalano-aragonesa.
La direcció del palau, del que la cara visible és María Irene Beneyto va decidir que es podrien fer uns “petits” canvis. Suposo que per a fer-ho van haver de demanar-li a la direcció artística.
A les modificacions, “sense importància”, es canviava els termes Catalunya per València i catalans per valencians.
Així que ho van saber els hereus del compositor, es van dirigir a la Sociedad General de Autores y Editores de España (la SGAE) per a consultar si es podia fer alguna cosa, ja que consideraven que el que es pretenia de València no era legal. Finalment, la família va decidir emprendre actuacions legals en contra de la direcció del Palau si, finalment, portava a terme les modificacions.
I a tot això que diu la Beneyto? Com a excusa diu que era un regal que es volia fer als valencians el dia que celebren la seva diada. I, finalment, han optat per cancel•lar la representació i, ahir no es descartava programar-la per a més tard. Finalment avui (“la penúltima”) és que es representarà en italià. Possiblement per a dissimular les referències a Catalunya i els catalans.
Evidentment podeu pensar el que vulgueu. Jo per la meva part penso que és una altra maniobra dels responsables de cultura de la Cheneralitat per esborrar qualsevol indici de “sentiment català” a la seva comunitat, tal com passa en altres casos com, per exemple, el tema dels repetidors de TV3 o el que és més greu (a part de ser un greuge comparatiu): no acceptar la reciprocitat català-valencià per aquells catalans que vulguin treballar al País Valencià, tal com acceptem aquí els graus de “valencià”.