divendres, 9 d’octubre del 2009

EL NEGOCI DELS IMMIGRANTS


La immigració ha estat un gran negoci. Una part d’ell legal, però també s’ha mogut molt de diner negre i s’han comès un bon grapat d’irregularitats entorn dels immigrants.
Sempre s’ha dit que els principals impulsors de la immigració il•legal han estat les màfies que operen als països d’origen. El viatge amb pastera en pèssimes condicions han costat la vida a molts d’ells. De vegades dones i nens. Potser és una exageració, però el negoci d’aquestes xarxes és directament proporcional a les morts per ofec en l’intent de creuar la mar.
Però una vegada arribats a al “paradís”, sovint, no es troben amb el que s’esperaven. Explotació desmesurada, pèssimes condicions de vida, sous indecents, precarietat laboral, solen ser els comuns denominadors dels treballadors vinguts dels països africans, però també d’altres llocs con l’Amèrica del Sud o de l’Europa de l’Est. I no parlaré de les xarxes de tracte de blanques (prostitució forçosa), sinó només dels que venen buscant un lloc més digne per a viure i unes condicions de treball que els permetin, al menys, mantenir i prosperar la família.
Però qui són els culpables de tanta immigració il•legal? Sovint empresaris sense escrúpols que ho disfressen de caritat. Perquè no els paguen un sou digne equiparat al jornaler d’aquí?
La majoria dels que arriben passen per la província d’Almeria. Els “camps” d’hivernacles s’estenen per la major part del territori. D’allí surt una bona part de verdura i fruita que arriba a les grans cadenes comercials del país i també de l’estranger. Quan poden se’n van cap un altre lloc. Després, amb sort, trobaran feina a la construcció, al camp un altre cop o fen aquelles feines que els d’aquí difícilment accepten.
Però al voltant de la immigració il•legal encara es pot trobar molta gent que hi fan negocis. De vegades “legals”, com el lloguer de pisos a preus desorbitats. Bé, dic pisos per dir-ho d’alguna manera, perquè no sempre és així. De vegades son naus industrials o cases que amenacen ruïna.
Però també hi ha els estafadors i falsificadors que volen treure profit de la immigració. L’obsessió de l’immigrant il•legal és la obtenció de papers al cost que sigui. I aquí tornen a aparèixer els qui s’aprofiten de la situació. Ja siguin xarxes o simplement la típica persona sense escrúpols que sempre estar a la que “salta” i disposada a obtenir diner fàcil.
La primera situació irregular de la que vaig ser conscient, va tenir lloc a Santa Bàrbara. Un vell pagès (80 anys) buscava desesperadament treballadors immigrants. Va ser el començament del gran èxode africà, farà quasi 20 anys. Per a poder-los contractar els mancava un precontracte que els garantís que el govern no posaria traves. De sobte va aparèixer un planer que vivia a Tarragona que, al principi no vaig acabar d’entendre que hi pintava. Legal o il•legal, segur que, segur que per “amor a l’art” no ho feia.
Abans d’ahir, els Mossos d’Esquadra van detenir a Tortosa un grup especialitzat en la falsificació de contractes per a obtenir permisos de treball. El grup estava composat per quatre persones, entre els qui havia al menys una dona. Jo en conec al menys 2 que fa un parell d’anys van se expulsats de la UGT.
També fa uns anys, la Guardia Civil va entrar a una assessoria de l’Ametlla de Mar i es van emportar detinguts a l’ama i dos treballadors. Al pis de dalt hi havia un comptable que va sentir tot el que passava, esperant que a ningú si li ocorris pujar a mirar. Segons la pròpia policia de l’Ametlla de Mar havien falsificat més de 100 contractes. Per un contracte d’aquest es podien arribar a pagar uns 2.000 euros. Un negoci rodó, no?