MATAS, RAJOY, EL PP, CÈSAR I LA SEVA DONA

Fins ara, el PP (presidit a nivell nacional per Mariano Rajoy) podia posar l’excusa que el tema Gütel (la xarxa de corrupció i, molt possiblement de finançament il•legal que afecta el partit a mitja Espanya) encara no ha passat pels tribunals i, per tant, no hi pot haver un veredicte de culpabilitat cap els càrrecs implicats.
Però ahir, el jutge de Palma de Mallorca va dictar sentència en contra de Jaume Matas, expresident del PP balear i, en l’època d’Aznar, ministre de Medi Ambient i gran impulsor del Pla Hidrològic Nacional i el transvasament de l’Ebre. El veredicte va se de culpabilitat i les paraules del jutge en la seva sentència demolidores.
En l’ampli reportatge que porta avui el Periódico, es poden llegir coses com: “L’instructor desemmascara l’imputat com a cap d’una trama corrupta” o “Els populars van endossar a les arques públiques nombroses despeses del partir”. I a sobre, el PP, li va pagar un sou de 5.000 euros al mes després de perdre el càrrec de president de les Illes Balears... I Rajoy calla...
Rajoy no pot seguir fent “els ulls grossos” davant de l’evidencia. No pot fer com que el tema no va amb ell, ja que molts dels seus càrrecs hi estan implicats en alguna trama de les que els hi estan afectant.
Mariano Rajoy, molt lícitament aspira a ser el president del govern d’aquest país. Però Rajoy, amb una sentència a la ma com ha estat la del cas Palma Arena que afecta a un exministre del govern d’Espanya, ha de prendre una decisió sense més dilació. I aquesta decisió no potser d’altra que la dimissió i la renuncia de voler ocupar cap càrrec important dintre de l’organigrama polític de l’estat espanyol.
Un aspirant a ocupar el càrrec polític més important d’Espanya no en té prou en voler ser honest, també cal que ho demostri. Ja sé sap el que diu la dita: “La dona del Cèsar a més de ser honrada ho ha d’aparentar”. I per davant de Rajoy han passat massa corrupcions i també massa persones corruptes per a pensar que ell mateix no té res a veure ni amagar.

PURA ENGINYERIA PRESSUPOSTÀRIA

Al ple de l’ajuntament d’Amposta d’ahir “es va donar compte” del tancament del pressupost de 2009.
Possiblement quan es va anunciar la xifra de superàvit, al voltant d’1.105.000 euros, qualsevol persona que no coneix les argúcies que sé solen fer des de l’ajuntament ampostí, podria haver exclamat: Carai!! I en època de crisi!
Però qualsevol ciutadà d’Amposta ja està acostumat a que l’equip de govern ens presenti grans superàvits que al final, només serveixen per anar quadrant durant la resta de l’any les improvisacions pressupostàries a que ens tenen acostumats.
La regidora d’Hisenda ens va dir que ella va ser la primera sorpresa quan li van comunicar la xifra. Caldrà pensar que, realment va ser així. Però ja dic, per a mi (i per al meu grup també) no va significar-ne cap.
Anem a veure. El superàvit és fruit de dos components: els ingressos van ser el 105 % d’allò que estava previst i les despeses, en canvi, no van arribar al 95 % del total que s’havia pensat gastar.
La major part de la quantitat recaptada de més és degut al increment de l’IBI (l’impost de bens immobles) que és la font d’ingressos més important que té l’ajuntament.
Aquest increment de l’IBI és degut a les “noves incorporacions” d’immobles construïts els anys anteriors.
Efectivament, tal i com va passar a la majoria de pobles i ciutats, durant els anys de la “bombolla immobiliària” la construcció va ser desmesurada, la qual cosa va produir in notable increment de pisos, cases, etc. Tots aquests immobles han anat afegint-se al padró de la contribució de forma progressiva. És evident que tal i com s‘anaven donant d’alta, tard o d’hora acabarien per incorporar-se. I ara ve la pregunta: Això ho desconeixia l’ajuntament? Crec que la resposta és evident i senzilla. “No”.
Com pot un ajuntament que és qui dóna d’alta al padró de l’IBI els nous immobles, desconèixer quans s’afegiran l’any següent.
Cadastre, és cert, no els dóna d’alta de forma immediata i triguen uns quants anys en aparèixer al padró. Però això s’acaba convertint en una operació rutinària fàcil de preveure.
I sinó, perquè ahir mateix, mentre se’ns “donava compte” ja hi havia una modificació de crèdits per valor de 400.000 euros? Tant ràpid ja es va trobar la manera de gastar-ne una part?
Això sí, la regidora en va dir que en reservarien 400.000 més per a l’exercici de 2011. La qual cosa fa pensar que el marge de maniobra en el tancament de l’exercici d’enguany serà molt més reduït. I això és tant evident com que la construcció està totalment paralitzada (llevat casos molt puntuals) i l’IBI, d’un any a l’altre, sofrirà una imperceptible variació.

ELS LLARGS TENTACLES DE CIU A AMPOSTA

Sempre s’ha dit que bona part de l’èxit de CiU a Amposta és el control que exerceix en el teixit associatiu de la ciutat. La majoria de les associacions de veïns i entitats estan controlades des de l’equip de govern d’Amposta. CiU va saber copiar la tàctica que usaven els comunistes a la clandestinitat i “penetrar” a les associacions ampostines per controlar-les de ben a prop. Avui, la majoria d’aquest teixit social té com a president (presidenta) afiliats a la federació nacionalista. Si parlem d’associacions de veïns podríem citar casos tant evidents com les del Grau i del Centre. Recordo que la del Grau va ser l’única que no va integrar-se dintre de la Federació de Veïns d’Amposta. L’Associació de Jubilats i Pensionistes, la Unió Filharmònica, el CF Amposta, etc. serien les més importants i les que aglutinen un major nombre de socis.
Dissabte passat va atorgar-se el Premi Amposta que es lliura a la persona o entitat que més ha destacat l’any anterior. El jurat d’aquest premi està composat per membres dels mitjans de comunicació locals i presidit per regidor de Noves Tecnologies i Mitjans de Comunicació. Avui en dia tret de Amposta Ràdio i la Revista Amposta (totes dues municipals), poca cosa més hi ha...
Aquest any el premi se’l va emportar la penya barcelonista Joan Gamper que l’any passat va celebrar el 50è aniversari des de la seva fundació. Aquest any hi va haver també un accèssit a mans Unides que, també, van commemorar l’any 2009 els 50 anys de la seva fundació a Espanya, però també a Amposta.
En ambdós casos, considero encertada l’elecció, ja que la labor que van portar a terme durant l’any passat els fa mereixedors d’aquestes distincions.
Però al principi parlàvem del control que exerceix CiU sobre les entitats i aquestes dues són un bon exemple.
El president de la penya barcelonista Joan Gamper és gendre d’una exregidora de CiU i del qui també va ser ja fa uns anys, president local i comarcal de CDC. I ell mateix va ser-ne el xofer de l’exalcalde mentre aquell va gaudir de cotxe oficial per ser-ne el president de la “convergent” Associació Catalana de Municipis i Comarques.
Mentre que la presidenta de Mans Unides és la germana d’un altre exregidor i avui gerent de Fira Amposta.

“TANTO MONTA...”

A principis d’aquesta dècada, mentre una part important de la població d’Amposta es manifestava en contra del Pla Hidrològic Nacional d’Aznar, l’equip de govern de la ciutat estava més preocupat en agradar a Jordi Pujol que de fer costat als seus ciutadans.
Quan es “portaven” les manifestacions lluny del nostre territori, a ciutats d’arreu d’Espanya i fins i tot de l’estranger coma ara Saragossa, Barcelona, Madrid, Palma de Mallorca, València, Brussel•les, etc. te’n adonaves que molts d’alcaldes es desplaçaven juntament amb els seus conciutadans com a mostra de suport institucional. Fins i tot, molts ajuntaments de la riba del riu organitzaven i subvencionaven els viatges a aquests ciutats.
Potser per això, a l’entrada a Amposta pel Grau (l’entrada natural des de Tortosa), durant molt de temps s’hi va poder llegir: “Amposta un poble sense alcalde diu no al transvasament”.
Els actes de la Plataforma en Defensa de l’Ebre no només eren manifestacions. Les diferents seccions locals en realitzaven d’altres en un format més petit destinats, en bona part, a recaptar fons per a finançar els viatges i campanyes de sensibilització mediambiental. En cap d’ells hi va assistir l’alcalde d’Amposta ni cap regidor del seu equip, com tampoc van donar cap classe de suport.
Era evident que el moviment prenia bona part del protagonisme a un govern municipal acostumat a marca el ritme de la vida social de la ciutat. El poder de convocatòria de la PDE era tant gran que els periodistes cobrien qualsevol tipus d’acte. Calia fer-hi alguna cosa!
Va ser llavors quan es va idear un lema: “Amposta capital”. Sense dir-ho mai, l’eslògan volia recuperar la vella rivalitat entre Tortosa, la que s’ha considerat sempre la capital històrica del territori i Amposta i que tan bons resultats electorals ha donat sempre a CiU a nostra ciutat.
Si la PDE va fer samarretes amb motius antitransvasistes, CiU no podia ser menys i en va repartir unes de color groc entre els seus adeptes, però també entre l’empresariat local encara que no simpatitzessin amb la seva idea.
El dia del bou capllaçat, un dels actes més entranyables i multitudinaris de la festa major, contrastava el color groc amb el blanc de la secció ampostina de la PDE i el blau, el color tradicional del moviment.
Els anys han passat, la majoria de la població ebrenca s’ha desmobilitzat i només uns pocs mantenen encesa la flama del moviment i estan vigilants a qualsevol nou intent d’agressió al territori. Però el nou equip de govern de l’ajuntament d’Amposta ha reactivat l’antic debat precisament quan des del govern de la Generalitat de Catalunya es pretén aprovar la nova divisió territorial en vegueries.
Si al ple del passat mes de gener el grup municipal de CiU presentava una moció reclamant la cocapitalitat de la vegueria i que va ser aprovada per la unanimitat dels tres grups que configuren el plenari municipal (CiU, PSC i ERC), el mes de febrer, la junta de govern acordava demanar “ser seu institucional”. Aquesta darrera proposta va ser duta al ple del mateix més per voluntat expressa de l’alcalde en un intent de seguir “marejant la perdiu” i desviar l’atenció d’altres problemes que afecten a la ciutat d’Amposta molt més importants i greus per al conjunt de la ciutadania, en una mostra més de la incapacitat manifesta de portar a terme el seu projecte polític.
Quasi que de forma simultània, la formació que lidera Artur Mas, presentava al Parlament de Catalunya una esmena a la totalitat a la llei de vegueries promoguda pel govern d’Entesa. Un clar exemple de l’actitud de la coalició nacionalista que no vol que s’aprovi la llei de divisió territorial (al menys en aquesta legislatura) Però com saben que no se’n sortiran, miren si alguns dels seus líders territorials poden ficar-hi entrebancs i, al mateix temps, treure’n rendibilitat política.
En 10 anys Amposta s’ha transformat molt. Bona part gràcies a la iniciativa privada i l’empenta dels seus ciutadans, però els qui governen han de recorre a les velles estratègies. Tant se val de com es disfressi.