diumenge, 14 d’abril del 2013

EL MAESTRAZGO, LA OTRA CASTILLA



Si Castilla significa tierra de castillos, esta apelación también hacerse extensible a la hora de hablar de la que se conoce como el  Maestrazgo histórico.
Situado entre el Norte de la provincia de Castellón y el Este de la de Teruel, hoy en día, el Maestrazgo está dividido en el Alto con capital en Albocasser, el Bajo con capital en Vinaròs, los Ports, con capital en Morella (como ya vimos al hablar de esta población) y la comarca turolense del Maestrazgo, con capital en Cantavieja. Antiguamente la capital se ubicaba en Sant Mateu (Bajo Maestrazgo), una población de gran interés histórico y patrimonial.
El Maestrazgo perteneció primero a la Orden de San Juan del Hospital de Jerusalén que poseía el castillo de Cervera de la Frontera (Cervera del Maestre) y cuyo centro de poder estaba situado en Amposta, a la Orden del Temple con los castillos de Peñíscola, Polpis (Santa Magdalena de Polpis), Ares (Ares del Maestre), Culla y Cantavieja y el de Morella que pertenecía a Blasco de Alagón. A partir de 1319 éste vasto territorio pasó a los dominios de la Orden de Santa María de Montesa, de reciente creación y con ámbito exclusivo en la región de Valencia, excepto la Bailía de Cantavieja que pasó a manos de los caballeros Hospitalarios. En Sant Mateu, los maestres de la Orden de Montesa construyeron su torre-palacio desde donde gobernaban sus dominios. 

De Sant Mateu destaca su plaza Mayor con la iglesia parroquial (mezcla de varios estilos, pero con predominio del gótico) y la fuente del Ángel que se ornamenta para las fiestas importantes. Además de esta fuente, existe otra sin restaurar que se conoce como la de la Virgen de Montesa. También sus murallas levantadas durante las guerras carlinas y que hoy en día se encuentran muy restauradas.
El palacio Borrull es la actual sede del ayuntamiento y, junto a éste, el callejón de los judíos, el único vestigio que queda de aquella cultura. Pero sin duda alguna, el edificio de mayor interés  es el palacio del Marqués de Villores, de estilo renacentista y situado en una de las calles que confluyen en la plaza Mayor. Desde esta plaza, que como vemos es el centro neurálgico de la población, sale una calle que pasa junto la parte posterior de la iglesia y que conduce al monasterio de la Virgen de los Ángeles, situado sobre una loma desde donde hay una vista excelente de la población y sus alrededores. 

Saliendo con dirección a Vinaròs, a pocos kilómetros de Sant Mateu y tras cruzar el barranco de Benifarguell, llegaremos a Cervera del Maestre, un pequeño pueblo pero que, como hemos visto anteriormente, en el pasado tuvo una gran importancia histórica, tal como lo demuestra los restos de lo que fue, sin duda alguna, el imponente castillo de la Maestranza de Montesa, levantado sobre lo que había sido un castillo árabe. Desde lo alto de alguno de sus torreones, si se mira en dirección Norte, se puede ver el castillo de Ulldecona,  y las sierras de Godall y del Montsià hasta su vértice más septentrional que representa la estribación del Montsianell, junto a la ciudad de Amposta; es, sin duda, una de las vistas más impresionantes de la comarca. Y mirando hacia el Este veremos la costa Mediterránea.
La ermita de San Sebastián se construyó en lo que fue un antiguo hospital y es uno de los lugares más populares de la población.

¿DÓNDE ALOJARSE? Sant Mateu dispone de un hostal y casas dedicadas al turismo rural y en Cervera del Maestre también existen establecimientos de este tipo.

¿QUÉ COMER? En Sant Mateu, el plato más típico de la zona es la olleta que, en cada pueblo de la zona toma el nombre del lugar, el arroz al horno y también las carnes como el cabrito al horno. En Cervera del Maestre es típica la paella con caracoles o el tombet de ternera.   


 LA CURIOSIDAD. En el Pueblo Español de Barcelona, levantado en ocasión de la Exposición Universal de 1929, existe una réplica de la fuente de la Virgen de Montesa a la que se le añadió una columna más.

MUY TÍPICO. Siempre me han llamado la atención los lavaderos públicos que se conservan en la mayoría de las localidades de Castellón. En Sant Mateu existen dos situadas en lo que, antiguamente, debieron de ser las afueras de la población, al N y al S de la plaza Mayor.  

EL DATO HISTÓRICO. A principios del siglo XIV, Sant Mateu tuvo una pequeña comunidad cátara. Guillaume Bélibaste, el último perfecto de la iglesia Cátara, huyendo de la Inquisición francesa se refugió en esta población del Maestrazgo. Uno de los símbolos cátaros más conocidos son las estelas helicoidales, como las que se pueden ver en lo que fue el camposanto de la iglesia parroquial o en los muros del monasterio de la Virgen de los Ángeles.   


¿QUÉ COMPRAR? El producto más característico de Sant Mateu es el queso fresco hecho con leche de cabra. También miel y aceite de oliva.

¿CÓMO LLEGAR? Desde Barcelona, cuando se llega a Vinaròs, habrá que coger la carretera de Morella (la N-232) Desde Valencia, a parte de las rutas clásicas de la N-340 y la AP-7, puede cogerse la autovía A-7 que nos dejará a la entrada de Sant Mateu. Desde Zaragoza por Alcañiz y Morella también por la N-232.

ALREDEDORES. Tírig, con el museo y el parque arqueológico de la Valltorta con pinturas rupestres de arte levantino declaradas Patrimonio de la Humanidad per la UNESCO. En el museo se pueden concertar visitas guiadas a los diferentes abrigos.
Traiguera, con su interesante casco urbano, pero sobre todo el Real Santuario de la Virgen de la Fuente de la Salud (s. XV-XVIII)  que fue declarado ermitorio real por Carlos V en 1542, renovado por Felipe II y confirmado por bula Papal en 1555. 


WEBS RECOMENDADAS:




 

DIADA CASTELLERA DEL VENDRELL (7-04-2013) VII





















STOP LLEI WERT: Consideracions al voltant de la nova llei educativa (LOMQE)



Arran de la publicació de l’esborrany de la LOMQE (Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa) la plataforma del Professorat Baix Maestrat contra les retallades després de l’estudi del avantprojecte volem fer les següents consideracions:

·         Per a la confecció de l’avantprojecte no s’ha comptat amb la Comunitat Educativa, als docents simplement se’ns va facilitar un correu electrònic per enviar crítiques o suggerències, sense poder confrontar-les ni debatir-les en “foros” oberts i plurals.
·         Entenem que aquesta llei, si va endavant, perjudicarà les classes socials més desfavorides perquè avança cap al desmantellament de la xarxa pública educativa i impulsa la privatització de l’ensenyament. Un exemple clar és el de subvencionar els centres que segreguen l’alumnat per sexes.
·         Menysprea i margina les llengües pròpies, en el nostre cas el valencià.
·         Redueix el percentatge de temari escolar (currículum) que decideixen els governs autonòmics, imposa un currículum uniformador i ideològic al llarg de tot el procés educatiu.
·         Elimina progressivament la comprensivitat i la igualtat d’oportunitats durant l’etapa obligatòria en educació. Segrega l’alumnat des dels 13 i 15 anys, segons els programes i això és negar la capacitat de canvi en l’alumnat.
·         Sotmet als centres a la competitivitat establint programes per a obtenir finançament i fent rànquings entre ells.
·         Estableix proves externes que no les avaluarà el professorat del centre sinó especialistes de fora, per tant no coneixen a l’alumnat. 
·         L’administració podrà elegir directors/es  a dit per fer-los especialistes en gestió empresarial i sense criteris pedagògics.
·         Reducció de la participació de  la Comunitat Educativa, eliminant la capacitat de decisió dels Consells Escolars en qüestions transcendents.
·         Fa desaparèixer l’escola com un espai obert capaç de construir un projecte de desenvolupament comunitari amb coordinació dels diferents agents educatius.
·         Parteix de la premissa de que els bons resultats s’obtenen exclusivament de l’esforç de l’alumnat i no ho relaciona en inversió, en educació, nombre de professors, ràtios, etc.


En definitiva les lleis d’educació haurien de formar persones lliures amb capacitat per poder desenvolupar-se en la seua vida i a la LOMQE en l’exposició de motius trobem paraules com: competitivitat, economia, creixement econòmic, desafio, esperit emprenedor, ambicions, etc, tot un seguit de qualificatius que no tenen res a veure en el que entenem que ha de ser l’educació dels nostres alumnes.

Assemblea del Professorat  Baix Maestrat contra les retallades

dissabte, 13 d’abril del 2013

OLIVERES I FORCADES

Durant un programa de debat a TV3, el passat dimecres, el catedràtic d’Economia aplicada de la UAC Arcadi Oliveres i la religiosa i metge Teresa Forcades van dir que volien impulsar un nou partit polític que reunís l’ideari del 15-M i de l’11-S, és a dir,aquelles sensibilitats que van propiciar l’acampada de Madrid del 15 de maig de 2011 i que després es va estendre per tot arreu i les que el passat 11 de setembre es van manifestar a Barcelona demanant un estat propi per a Catalunya. Els dos protagonistes justificaven la creació d’unes candidatures populars pel desconcert i la desconfiança que té una bona part de la societat actual; no obstant però, van dir que ells no serien en cap cas candidats.
Alguns mitjans es preguntaven si serà possible reunir a la mateixa candidatura a gent que representés, per una part, el moviment 15-M amb independentistes convençuts.
Però també hi ha d’altres veus que pensen que una candidatura com la que impulsen els dos activistes socials (crec que cap dels dos s’ofendria per aquest qualificatiu) ja existeix: són les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) Jo també ho penso.
A ningú sé li escapa que les CUP van donar un salt de qualitat al presentar-se a les eleccions autonòmiques de finals de l’any passat. Fins aquell moment només tenien una reduïda representació municipal, encara que em sembla que tenen un alcalde.
L’obtenció de 3 diputats ha fet que molts passessin a conèixer que eren les CUP i quin era el seu programa. Evidentment cap formació obté representació parlamentaria si no compta amb el necessari suport social. A la província de Tarragona les CUP no van treure representació, però els hi va faltar molt poc, ja que, fins i tot, van superar el 3% mínim per a poder assolir un diputat. A Amposta per exemple va treure quasi 400 vots.
En els darrers temps m’he relacionat amb un bon nombre de joves (i no tan joves) que el 25 de novembre de 2012 van votar a les CUP i, puc assegurar que tots reuneixen les dues condicions: la sensibilitat i la implicació social necessàries i un grau molt elevat de catalanitat, encara que la seva idea d’estat propi va una mica més enllà que la majoria de les reivindicacions que s’escolten, ja que inclou d’altres territoris de la Catalunya Nord, València i les Illes Balears, conegut com a Països Catalans.
Si no fossin qui són Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, fins i tot pensaria que estan fent el joc a d’altres formacions situades més cap a la dreta. Ja sé sap que sovint les esquerres han tendit més a separar-se que a unir-se (encara que a les seves sigles figuri la paraula unió o algun derivat d’aquesta)   

Després d'haver escrit el comentari anterior, he pogut saber que l'Arcadi Oliveres està per la unió de una sèrie de partits i moviments cívics com per exemple les CUP, ICV-EUA, els del 15-M, etc. Això ja m'agrada mes. Diu l'Arcadi que si no aconsegueix al menys això, considerarà que el projecte haurà fracassat.