OLIVERES I FORCADES

Durant un programa de debat a TV3, el passat dimecres, el catedràtic d’Economia aplicada de la UAC Arcadi Oliveres i la religiosa i metge Teresa Forcades van dir que volien impulsar un nou partit polític que reunís l’ideari del 15-M i de l’11-S, és a dir,aquelles sensibilitats que van propiciar l’acampada de Madrid del 15 de maig de 2011 i que després es va estendre per tot arreu i les que el passat 11 de setembre es van manifestar a Barcelona demanant un estat propi per a Catalunya. Els dos protagonistes justificaven la creació d’unes candidatures populars pel desconcert i la desconfiança que té una bona part de la societat actual; no obstant però, van dir que ells no serien en cap cas candidats.

Alguns mitjans es preguntaven si serà possible reunir a la mateixa candidatura a gent que representés, per una part, el moviment 15-M amb independentistes convençuts.

Però també hi ha d’altres veus que pensen que una candidatura com la que impulsen els dos activistes socials (crec que cap dels dos s’ofendria per aquest qualificatiu) ja existeix: són les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) Jo també ho penso.

A ningú sé li escapa que les CUP van donar un salt de qualitat al presentar-se a les eleccions autonòmiques de finals de l’any passat. Fins aquell moment només tenien una reduïda representació municipal, encara que em sembla que tenen un alcalde.

L’obtenció de 3 diputats ha fet que molts passessin a conèixer que eren les CUP i quin era el seu programa. Evidentment cap formació obté representació parlamentaria si no compta amb el necessari suport social. A la província de Tarragona les CUP no van treure representació, però els hi va faltar molt poc, ja que, fins i tot, van superar el 3% mínim per a poder assolir un diputat. A Amposta per exemple va treure quasi 400 vots.

En els darrers temps m’he relacionat amb un bon nombre de joves (i no tan joves) que el 25 de novembre de 2012 van votar a les CUP i, puc assegurar que tots reuneixen les dues condicions: la sensibilitat i la implicació social necessàries i un grau molt elevat de catalanitat, encara que la seva idea d’estat propi va una mica més enllà que la majoria de les reivindicacions que s’escolten, ja que inclou d’altres territoris de la Catalunya Nord, València i les Illes Balears, conegut com a Països Catalans.

Si no fossin qui són Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, fins i tot pensaria que estan fent el joc a d’altres formacions situades més cap a la dreta. Ja sé sap que sovint les esquerres han tendit més a separar-se que a unir-se (encara que a les seves sigles figuri la paraula unió o algun derivat d’aquesta)   

Després d'haver escrit el comentari anterior, he pogut saber que l'Arcadi Oliveres està per la unió de una sèrie de partits i moviments cívics com per exemple les CUP, ICV-EUA, els del 15-M, etc. Això ja m'agrada mes. Diu l'Arcadi que si no aconsegueix al menys això, considerarà que el projecte haurà fracassat.