LES TERRES DE L’EBRE, RESERVA DE LA BIOSFERA

Se suposa que hem d’estar d’enhorabona i més contents que unes castanyoles. Ahir, les Terres de l’Ebre, el nostre territori va ser declarat per la UNESCO com reserva de la Biosfera. Bé, tot el territori no, una petita porció va quedar al marge; era el requisit que es va exigir l’any passat per a poder donar la concessió. Aquest territori és l’àrea d’influència de les centrals nuclears d’Ascó.

Quan l’any passat, amb un consens extraordinari per part de les forces vives del nostre territori, es va presentar la candidatura per primera vegada, vaig mostrar el meu escepticisme, precisament, per contenir dues centrals nuclears dintre de l’àmbit territorial i una més molt a prop, com és la existent a Vandellòs.

Llavors em van dir que no sé les havia exclòs perquè era una forma de demostrar que eren segures i que estaven totalment integrades al territori (???!!!)  Això no devia ser així perquè al primer intent es va tombar la candidatura i se’ls va exigir excloure les centrals nuclears si volien optar a la nominació. I així va ser.

Però desprès d’aquesta alegria (continguda per la meva part) la gran pregunta és: I ara què? Què representarà per al territori el reconeixement de Reserva de la Biosfera?

Aquest matí, un amic i company de treball i pagès a hores lliures, em deia que, segurament, no podrà instal·lar-se nova indústria i que a la llarga, no els deixarien usar productes fitosanitaris per a tractar les plantes. Potser sigui una visió un pèl pessimista, però crec que no va del tot desencaminat. Està clar que segons quina indústria no podrà instal·lar-se a les Terres de l’Ebre, però aquest tipus d’indústria (la més contaminant i nociva) sempre ha trobat traves quan han volgut posar-la aquí (l’ENRON a Móra la Nova, la foneria a l’Aldea...) Però el reconeixement no hauria de significar cap impediment per a la creació de noves indústries molt més vinculades al territori, com per exemple la agroalimentària o construcció naval.

Em deia el meu company que no tothom podrà viure de l’agricultura ecològica... Segurament. Però des de fa molts anys ja han estat prohibits molts de productes químics que es solien usar per a tractar la fruita o les males herbes del camp. Per tant, els que ara s’usen són molt menys agressius. La prohibició total dels fitosanitaris abocaria els nostres pagesos a una reconversió total de les seves explotacions i si no hi ha línies oficials (i especials) de crèdit, així com a subvencions, la situació podria representar la mort de la major part del sector primari del territori. 

 

Els més optimistes (i els que no ens dediquem a l’agricultura) esperem altres beneficis per al territori i, tal vegada, més importants. Primerament caldria esperar que de retruc es protegís l’Ebre i tot l’ecosistema que l’envolta per a poder acabar d’una vegada amb l’amenaça dels transvasaments.

Si a la qualitat que ja ofereix el nostre sector turístic, la nominació ha de representar un valor afegit, benvinguts siguin els visitants. Però a part de la infraestructura existent se’n haurà de crear molta més i, sobre tot, serveis complementaris a l’hostalatge i la restauració. Caldrà habilitar zones per a l’establiment de noves àrees de serveis turístics. Sobre aquest punt cal recordar que fa anys hi va haver un projecte que ja contemplava una cosa similar i, en aquell temps, no és va fer quasi que res, tret d’ampliar-ne algunes de les existents, com per exemple el Mas de la Cuixota al costat del restaurant l’Estany que regenta l’amic Lluís Garcia.

Com a conclusió, primerament caldria esvair dubtes sobre el que significa la nominació de Reserva de la Biosfera i, posteriorment, preparar a la gent del territori per al que pugui arribar en un futur proper. L’ensenyament també hauria de jugar un paper determinant com, per exemple, la creació d’una escola de cuina com la que existeix a Cambrils.    

Deixarem finalment de ser una simple reserva??  

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. LES OLIVERES MIL·LENÀRIES DEL POU DEL MAS DE LA JANA III

España: compro, cambio, vendo…

Moncho Alpuente.

Éramos más felices cuando no leíamos las páginas de economía, muchas de esas páginas eran amarillas o asalmonadas para facilitar, probablemente, su desgajamiento inmediato del grueso del periódico. Eran tiempos de buenas noticias de esas que nunca son noticia porque no podemos disimular nuestro gusto por la catástrofe, ese placer morboso que oculta la sensación de alivio que produce el hecho de que los sucesos catastróficos les hayan ocurrido a otros, aunque cuánto más cerca caigan de nosotros mayor será el deleite culpable que experimentaremos al leerlos. Un cadáver en el piso de arriba impacta más que una masacre en el Extremo Oriente.
Reza un axioma periodístico que no hay nada más viejo que un periódico de ayer, aserto de corto vuelo porque la prensa digital deja obsoleta cualquier noticia de hace un rato. El vertiginoso flujo de la información se derrama en cascada tumultuosa que sumerge cualquier evento que haya ocurrido hace más de diez minutos. Y sin embargo siempre parece que estamos leyendo el periódico de ayer, los mismos nombres, los mismos perros y los mismos collares. Día a día vamos incorporando nuevos miembros a la jauría: financieros, banqueros, consejeros, empresarios, intermediarios y sicarios que medraban en el anonimato y que van desfilando por las tribunas y los tribunales, responsables subsidiarios de todos los males económicos, testaferros y cabezas de turco, hombres de paja y de barro.
Hoy cuando las hemerotecas empiezan a ser patrimonio arqueológico, memoria dormida, pequeñas historias de la Historia grande y ajena, el pasado aflora y los fantasmas abandonan los panteones y ululan lúgubremente en todas las esquinas y vuelven a meter el miedo en el cuerpo sobre todo a sus deudos y allegados. Así ha ocurrido con la reaparición de Aznar, más inquietante aún sin el bigote que disimulaba ese labio superior, fino e inmóvil como de muñeco de ventrílocuo de sí mismo. Si la Patria mayúscula le llama y sus numerosos compromisos internacionales se lo permiten, José María Aznar volvería para salvarnos de los suyos y de nosotros mismos, para reincidir en las políticas, de aquellos polvos que crearon estos lodos, de aquella generosa Ley del Suelo que alimentó la burbuja del ladrillo y alimentó los ectoplasmas de la crisis, burbuja que no pudo, no supo y, al fin y al cabo, no quiso pinchar Rodríguez Zapatero en sus dubitativos años de gobierno.
La deslealtad del expresidente Aznar ha enturbiado, aún más, las oscuras aguas del Mar de Génova, pero Rajoy ha advertido que no cambiará  de rumbo y seguirá navegando con el piloto automático orientado hacia Berlín que está dispuesto a rescatar a los jóvenes españoles de todos los naufragios. 5.000  jóvenes españoles serán reclutados para estudiar la FP en Alemania y convertirse en obreros especializados. Legiones de jóvenes parados y desahuciados harán cola en las fronteras germanas o deambularán por Europa o más allá buscando un lugar en el mundo, Legión extranjera, Tercio de emigrantes, batallón de desterrados.
En sentido inverso la frontera española espera recibir a cambio una oleada de nuevos españoles: Será español todo extranjero que pueda permitírselo adquiriendo viviendas o invirtiendo en España sus caudales. España se compra, se vende, se alquila o se cambia por otro país más solvente. Quédense señoras y señores, inversores todos, con este país de chichinabo que tanto contribuyeron a crear con sus anteriores inversiones, manipulaciones y conspiraciones. Está bien, nosotros nos iremos y les dejaremos el campo libre para que construyan y destruyan a su albedrío, pero a cambio queremos que se lleven también grandes lotes de políticos abyectos, empresarios perversos, banqueros crueles y tesoreros infieles. Ya verán como darles alguna utilidad, nosotros no hemos sabido aprovecharlos, pero ustedes sí y ahí los tienen para que hagan con ellos lo que sea menester. Podría darles alguna idea al respecto pero seguro que a ustedes ya se les habrá ocurrido algo. Cuídenlos bien, manténgalos en lugares frescos y aireados, ellos se aclimatan bien, solo tienen que regarlos con cierta frecuencia pero sin excesos, aquí se regaron demasiado y se  nos pudrieron.

SOBRE LA LOMCE O LA “LLEI WERT”

Per què serà que tret el PP, tothom s’oposa a la llei Wert? Alguns l’han qualificat com la llei werteder.

Fins i tot UPyD (de Rosa Díaz i Toni Cantó) s’hi mostra en contra. I això que alguns qualifiquen obertament a UPyD com a partit de dretes. Cal recordar per aquells que van malament de memòria o no se’n han assabentant, que el PP els va finançar la campanya electoral i la setmana passada van votar en contra de reprovar el règim franquista juntament amb els populars.  

Pel que he pogut llegir la llei és dolenta a matar... I retrògrada.  Com ens afecta?

 

A CATALUNYA:

-Pretén limitar l’ús del català a l’escola i, carregar-se de passada la llei catalana d’Immersió Lingüística avalada pel Tribunal Constitucional (ves per on!) 

 

A TOT L’ESTAT.

-Se fomentarà l’assignatura de religió, encara que no sigui obligatòria, així com els valors propis de la dreta espanyola (que està entre les més ràncies d’occident)

-Serà una llei intervencionista que limitarà el poder i l’autonomia dels centres educatius, sobre tot el de la Universitat.

-En determinades matèries, es retornarà a l’ensenyament de quan jo era adolescent, es a dir, un retorn al passat de al menys 40 anys.

-Es potenciarà l’ensenyament privat, sobre tot el religiós en detriment del públic. Què tindrà l’ensenyament públic que no agrada a la dreta? Ni als del PP ni tampoc als de CiU.

Arturo Mas vol aglutinar a totes les forces vives catalanes (i catalanistes): partits, sindicats, universitats, associacions de mestres, associacions de mares i pares, etc. per a fer un front comú per a oposar-se a l’aplicació de la lleia quan aquesta entri en vigor. Molt bé, totalment d’acord!

No obstant, els partits de l’esquerra (PSC i ERC) ja han advertit a Mas que ho faran sempre i quan es potenciï més l’ensenyament públic. Més d’acord encara!

 

Ja sabeu que es demana de l’ensenyament des dels sectors més progressistes:  PÚBLIC, CATALÀ I DE QUALITAT!!

Aquest és el camí.